La Taula de Consens pel Delta de l'Ebre defensa davant el govern espanyol la necessitat de combinar la gestió de les sorres litorals i l'arribada de sediments fluvials com a estratègies complementàries per a preservar l'espai. Les al·legacions presentades per l'entitat que integra les comunitats de regants i ajuntaments deltaics al Pla de Protecció estatal de l'espai introdueixen també un concepte nou: la necessitat d'un cabal sedimentari mínim per a l'Ebre que, implementat progressivament, permeti garantir l'equilibri de les aportacions que necessita per subsistir el Delta en l'horitzó de 2050. La Taula alerta que el document no aborda el problema de la inundació marina i la subsidència. Rebutgen també les zones d'acomodació litorals.
Refractaris a definir com a «pla» el document estatal, els representants de la Taula de Consens presentat un conjunt d'al·legacions estructurades en 34 recomanacions i observacions, tant jurídiques com ambientals. Consideren que és del tot «insuficient» i li falta «concreció» a l'hora d'abordar els problemes presents i futurs de l'espai.
Bona part de les propostes de solució que l'entitat aporta, segons admeten, emanen del Pla Delta presentat fa poc més d'un any. També l'estratègia d'actuació «combinada» i «complementària» en matèria de protecció costanera i aportació fluvial de sediments perquè l'espai recuperi la «resiliència» que ha perdut davant dels efectes de la reducció de les aportacions de sediments i els efectes del canvi climàtic.
En les al·legacions s'introdueix un concepte que defineixen com a nou: el de determinar un «cabal sòlid» mínim, tal com s'aplica amb l'aigua, perquè arribin sediments que retenen els embassaments pel tram final del riu. El director de la Taula, Rafa Sánchez, apunta que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha de definir la quantitat concreta de sediments que el Delta necessita per mantenir la seva resiliència davant els temporals i la pujada del nivell del mar. També, afegeixen, cal establir una data límit per aconseguir l'objectiu, amb fites temporals intermèdies —2030 i 2040— per fer-ne un seguiment efectiu. Seria la base d'un pla de gestió de sediments fluvials.
Sánchez considera que, més enllà de canviar de forma radical la gestió de l'aigua a la conca de l'Ebre —assegura que fins a un 60% dels recursos arriben al mar— cal canviar radicalment la gestió dels sediments i, en aquest sentit, subratlla que l'Esquema de Temes Importants del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre reconeix la necessitat d'assumir les necessitats sedimentàries que determini el pla de protecció del govern espanyol. Segons el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto, cal accelerar els projectes i tràmits previstos per poder efectuar una prova pilot a l'embassament de Riba-roja el 2022.
Les al·legacions de la Taula, a més, entenen que l'estratègia dels sediments s'ha de combinar i completar necessàriament amb un pla de gestió de les sorres litorals, periodificada en el temps, que segons el mateix Curto podria començar a treballar sobre el terreny la pròxima tardor: primer, les sorres emergides, el 2022 amb dragues litorals i el 2023 amb dragues marines. Recorden que la millor garantia de seguretat del Delta per fer front als temporals és disposar d'una franja costanera àmplia, que esmorteixi la batuda de les ones marines. Consideren també que cal restaurar ecològicament espais degradats com les illes de Sant Antoni i Buda.
Inundació marina i subsidència, absents del pla estatal
Per contra, consideren que el pla estatal passa per alt problemes greus que amenacen la continuïtat del Delta, com la inundació marina —que podria cobrir un 50% de la superfície de l'espai en l'horitzó de 2100— o la subsidència. Uns fenòmens, ha recordat, que tindrien conseqüències econòmiques, socials i ambientals devastadores.
«Una zona d'acomodació —retrocés de la línia costanera que preveu el pla del govern espanyol— no donaria resposta a la pràctica desaparició de gran part del Delta de l'Ebre tal com l'entenem avui en dia. Això portaria al col·lapse econòmic del sistema deltaic, també ambiental i social», avisa. La Taula també ha lamentat que el document estatal ja no incorpori els camins de guarda previstos a la costa interior de les badies.
Per a la Taula, el pla estatal s'hauria d'entendre com una base a partir de la qual desenvolupar els altres plans de gestió específics. Sánchez remarca la necessitat de dotar la seva elaboració de garanties ambientals i, en aquest sentit, remarca la necessitat que sigui sotmès a una Avaluació Ambiental Estratègica, a banda dels estudis d'impacte ambiental per a cadascun dels projectes específics.
També recorda que, davant la paràlisi actual pel que fa a actuacions sobre el terreny, existeixen mecanismes d'intervenció perquè Estat espanyol i Generalitat no desaprofitin vies de finançament, des de la disposició addicional desena del Pla Hidrològic Nacional en vigor —la que fa referència al Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre—, convenis en matèria de costes o l'oportunitat d'optar als nous fons europeus.
L'Ajuntament de Deltebre impulsa al·legacions pròpies i veïnals
L'Ajuntament de Deltebre ha mobilitzat el teixit associatiu del municipi per fer «pedagogia» i explicar a la ciutadania «el greuge» que suposa el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre del Ministeri per al municipi. Les associacions i entitats s'han implicat en la recollida d'al·legacions de la ciutadania, amb campanyes fins i tot a les portes dels supermercats. L'alcalde Lluís Soler ha explicat que esgotaran el termini, que acaba dilluns de Pasqua, per presentar-les i "no deixar-ne escapar" cap.
El plenari d'aquest dimecres també ha d'aprovar les al·legacions que ha preparat el mateix consistori i ratificar les de la Taula de Consens. Aquestes al·legacions retreuen a l'Estat la «insuficient coordinació i lleialtat institucional» i demanen la modificació del Pla de Protecció del Delta perquè s'elimini la franja de protecció i el retrocés assumit, i perquè «respecti les activitats i els valors socioeconòmics i ambientals del municipi». «Volem un pla que realment protegeixi el terme de Deltebre i el Delta, no un pla que ens condemna amb una derrota anticipada», ha lamentat Soler.
Soler ha recordat que el Pla estatal afecta més de 400 propietats i 355 hectàrees del terme municipal de Deltebre (Baix Ebre) que s'inclouran en la modificació del Domini Públic Marítim Terrestre (també a 137 construccions, 97 de les quals dins del nucli urbà). Però l'alcalde de Deltebre també ha recriminat que l'estratègia estatal no inclogui altres problemàtiques «generals», com la navegabilitat del tram final del riu Ebre, la protecció dels cultius de la franja costanera, o l'oxigenació de les badies per preservar l'activitat aqüícola, entre d'altres. «A Deltebre no ens pot deixar indiferents. Ha calgut fer pedagogia a la població explicar i que entenguin la magnitud de l'agressió, amb un horitzó i una previsió per al 2100 molt pessimista i poc fonamentada en alternatives científiques i internacionals, ni complementat com considerem que seria necessari», ha denunciat l'alcalde.