L'Agència Catalana de l'Aigua veu amb bons ulls constituir una Taula per tractar la gestió de l'aigua del sistema Siurana-Riudecanyes. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, ho va deixar entreveure a la darrera comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya i avui, la CUP, afirma que ho ha constatat de la mateixa direcció de l'ACA. Representants de les CUP de Reus, el Priorat i el Parlament s'han reunit, aquest migdia, amb el director de l'Agència per tractar aquesta qüestió, una trobada de la qual n'han sortit satisfets per la línia de treball que s'obre a partir d'ara. Pel que fa a l'ACA, s'absté de valorar aquesta trobada puntual.
La Taula del Siurana-Riudecanyes, possible solució al conflicte de l'aigua
La CUP havia demanat, a l'ACA, una reunió per tractar el conflicte existent per l'ús de l'aigua dels pantans de Siurana i Riudecanyes. Aquesta trobada s'ha produït aquest migdia, i ha reunit la direcció de l'ACA i representants de la CUP de Reus, el Priorat i el Parlament. Segons explica el regidor reusenc Edgar Fernández, fan una valoració positiva d'aquest primer intercanvi d'opinions i punts de vista, sobretot, perquè han trobat línies de treball coincidents.
Els cupaires fa temps que reclamen que es constitueixi una Taula per tractar la qüestió, una proposta que, al plenari de Reus, no va rebre el suport de cap altre partit, i que ara l'ACA admet que veu com una de les possibles solucions, segons expliquen els cupaires, la que podria donar un millor resultat per a tots els implicats. Es tractaria, per tant, de poder reunir el màxim d'actors implicats en aquesta qüestió.
El govern de Reus nega oposar-se a la Taula de Siurana-Riudecanyes
El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, ha declarat a TarragonaDigital.com que els cupaires «no estan inventant res», en relació a aquesta hipotètica taula de debat. Malgrat haver votat en contra de la moció cupaire del mes de juny, afirma que «la possibilitat de fer aquesta taula fa mesos que l'estem treballant, fa mesos que l'ACA i l'Ajuntament de Reus estan treballant per arribar a una entesa perquè aquesta taula sigui pròspera i arribem a bon port; la CUP s'està apuntant ara a un carro que fa un any que estem treballant».
Edgar Fernández, en canvi, afirma que són la Comunitat de Regants i l'Ajuntament de Reus —que compta amb vora un 30 % de les accions de la Comunitat— qui mostren reticències a l'hora de constituir aquesta taula segons se'ls hauria transmès per part de la mateixa ACA. Daniel Rubio, per contra, repeteix que hi estan predisposats i negociant-ho, però que s'està treballant per tal que no impliqui un perjudici per a la ciutat de Reus. El següent pas podria arribar a finals de setembre, quan els cupaires afirmen que han estat citats per l'ACA per tornar-se a trobar per continuar treballant la gestió de l'aigua.
Les inversions de l'ACA a Reus en eficiència d'aprofitament de l'aigua
La CUP ha reclamat, a l'ACA, que es millorin les inversions en els mecanismes que permetrien aprofitar més i millor l'aigua. El regidor reusenc manté que «la quantitat de diners que es paga a l’ACA a través del cànon d’aigua és molt més elevada que el retorn que l’Agència realitza en inversions al territori». Daniel Rubio també defensa aquesta premissa, i explica que l'ACA invertirà, a la ciutat de Reus, un milió d'euros en millores de la xarxa, una quantitat que, puntualitza, s'allunya dels 80.000 o 90.000 euros que solia invertir l'Agència a la capital del Baix Camp.
«Això no plou del cel», manté el regidor de Medi Ambient, «això és fruit de les reunions que estem tenint amb l'ACA, i li demanaríem a la CUP que interferís el menys possible amb aquestes negociacions perquè estan arribant a bon port». De fet, Rubio carrega contra la CUP, i els etziba que «torno a lamentar el posicionament de la CUP amb el desembassament de Siurana i Riudecanyes, que perjudica els interessos de la ciutat de Reus».
El cas és que la CUP s'ha mostrat crítica amb la gestió que es fa de l'aigua, i que implica que aigua del pantà de Siurana, al Priorat, es trasvassi al de Riudecanyes, al Baix Camp, arran dels drets històrics que tenen alguns Ajuntaments i pagesos que, a principis del segle XX, van subvencionar les obres de construcció i ampliació dels embassaments. Segons Edgar Fernández, l'ACA s'ha mostrat, a la reunió d'avui, en sintonia amb la línia de treball proposada per la CUP, que consisteix a convertir la qüestió en un debat en clau territorial i no, expliquen, en una reivindicació d'uns drets adquirits que no permeti tractar la qüestió i que perpetuïn l'enfrontament entre municipis.
L'ACA investiga les irregularitats en l'ús de l'aigua
A la mateixa trobada s'ha posat sobre la taula l'ús fraudulent que s'ha fet de l'aigua del pantà de Riudecanyes per part tant d'Ajuntaments com d'empreses industrials. Els primers, com és el cas de La Selva del Camp, Castellvell o Botarell, han utilitzat drets de reg —reservats als pagesos— per abastir d'aigua de boca els pobles pagant-la, a més, a preu de reg, que pot arribar a ser, en funció de l'any, fins a cinc vegades inferior.
Pel que fa a les indústries, tampoc tenen autorització per utilitzar l'aigua del pantà, que està restringida, segons l'ACA, a l'abastament d'alguns municipis —els que hi tenen dret perquè, el seu dia, van finançar bona part de les obres de construcció i ampliació dels pantans— i als pagesos de la zona que també tinguin drets d'ús. De tot plegat n'ha parlat la CUP amb l'ACA, qui ha admès que tenen una investigació oberta al respecte.
Segons ha pogut saber TarragonaDigital.com, de fet, l'Agència Catalana de l'Aigua ha enviat, almenys, vuit cartes entre Ajuntaments i empreses per recordar-los qui pot fer servir l'aigua i amb quina finalitat. Aquestes vuit cartes s'haurien enviat a aquelles administracions i indústries amb connexió física fins al sistema del pantà de Riudecanyes però sense drets d'ús. Tot plegat, arran d'una investigació oberta per l'ACA que, segons la CUP, «demostra que hi ha una pràctica fraudulenta per part de l'administració pública».
L'auditoria de l'aigua del pantà de Riudecanyes, en marxa
La diputada de la CUP al Parlament, Natàlia Sànchez, afirma que «no és comprensible que l’ACA asseguri que no disposa d’informació sobre convenis antics però vigents perquè diverses empreses i Ajuntaments afirmen que no troben la documentació en qüestió». Ho fa en relació a la investigació que estaria en marxa sobre l'ús d'aquesta aigua, una auditoria que, segons els cupaires, topa amb la manca d'informació que es facilita, per part de les administracions del territori, a l'ACA.
L'ACA establirà el cabal ecològic del Siurana abans de final d'any
A la reunió hi ha participat, també, el conseller comarcal del Priorat Damià Fàbrega, que ha insistit en la necessitat d'establir el cabal ecològic del riu Siurana. Es tracta, de fet, del primer pas que cal fer a parer de la CUP, perquè és el que determinarà quanta aigua pot quedar a l'embassament i quanta se'n pot derivar cap al pantà de Riudecanyes. Sobre el paper, aquesta competència és de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i és que el Siurana n'és afluent, tot i que la Confederació 'cedeix' la gestió, per exemple, del pantà de Siurana, a l'ACA. Amb tot, Damià Fàbrega manté que han aconseguit «el compromís de l'Agència per marcar-lo abans de final d'any».