La Taula del Siurana-Riudecanyes s'ha constituït avui mateix i ja s'ha marcat l'estiu del 2019 com a data límit per resoldre el conflicte de l'aigua que hi ha entre Priorat i Baix Camp. A la primera reunió, que ha presidit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, hi han participat una trentena de persones representants d'una dotzena llarga d'organismes, entitats i institucions.
El conseller Damià Calvet explicava, en sortir de la reunió, que hi ha una nova directiva europea «que l'estimem com a pròpia, que és la que fa referència a l'equilibri ambiental de qualsevol conca hidrogràfica». Aquesta normativa tindrà un impacte significatiu sobre les solucions que es prenguin en aquest conflicte, solucions que han d'arribar després d'estudiar les dades de les quals es disposa des de tots els punts de vista.
«Constituirem diversos grups de treball que s'aniran reunint les pròximes setmanes i mesos», aclareix el conseller de Territori i Sostenibilitat. «Serà de la confluència de tots aquests factors que esperem, entre tots, poder trobar una solució i que la posarem sobre la taula abans de l'estiu del 2019». El punt de partida permet ser optimista, segons el Govern de la Generaliat, «ha sigut una taula que ha treballat en positiu», afirma Damià Calvet, a l'hora de buscar una solució amb «el consens més gran possible».
Reus defensa el benefici mutu
Un dels actors amb més implicació dels que participa en la Taula del Siurana-Riudecanyes és l'Ajuntament de Reus. Del pantà del Baix Camp obté el 25 % de l'aigua de boca de la ciutat, i per haver ajudat a finançar, històricament, aquestes infraestructures, és el soci amb més pes a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. El regidor de Medi Ambient i Ocupació de Reus, Daniel Rubio, ha fet «una valoració positiva» de la trobada.
El també conseller delegat d'Aigües de Reus afirma que tots els presents «hem pogut manifestar les nostres inquietuds dels recursos hídrics que tenim al nostre territori», i que la trobada ha servit per «desmitificar algunes de les qüestions, com quan s'ha parlat d'espoli de l'aigua o de malbaratament de l'aigua». El punt de partida, apunta Daniel Rubio, «ha de ser de generositat i lleialtat».
El que cal buscar, sentencia, és «que tots hem de sortir guanyant», un desenllaç que veu possible i que creu implica que «el Govern de Catalunya haurà de fer una aposta pel territori i perquè els recursos hídrics que tenim a les nostres conques millorin no només la quantitat d'aigua sinó també la qualitat».
El Priorat fa front comú
La comarca del Priorat ha arribat a la Taula amb una postura força hegemònica. Es tracta d'un plantejament que comparteixen tots els partits polítics del Consell Comarcal —alguns d'ells, en contraposició als seus homòlegs del Baix Camp— a més de les entitats socials i ecologistes. Jordi Sabaté, president del Consell Comarcal sentencia que «nosaltres estem en una posició que tenim poc a perdre perquè, evidentment, qui no té, no pot perdre, només podem guanyar».
Matisa, però, que «treballem amb la voluntat de poder arribar a acords; estem d'acord que es busquin solucions al problema que pugui tenir el Baix Camp de reg i de subministrament». És per això que afirma que els actors prioratins de la Taula «estem esperançats i hi hem de posar tots el nostre granet de sorra per buscar solucions». Jordi Sabaté recorda, per últim, que feia molt de temps que es reclamava aquesta taula i, tal com ha mantingut també el conseller Damià Calvet, haver-la constituït és un bon primer pas.
El conflicte de fons al sistema Siurana-Riudecanyes
Aquesta taula de treball ha d'aportar solucions a un conflicte que fa molts anys que dura. A grans trets, s'ha de trobar la manera com gestionar l'aigua del riu i el pantà de Siurana —al Priorat— que, ara mateix, fa cap al pantà de Riudecanyes —al Baix Camp—. Això es produeix perquè va ser la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, amb bona part de l'aportació econòmica provinent d'Ajuntaments com el de Reus o Riudoms, qui va aportar la inversió econòmica necessària per construir les infraestructures i per mantenir-les fins avui.
De resultes, denuncien des del Priorat, el Siurana ha quedat molt perjudicat des del punt de vista mediambiental, i la comarca privada d'uns recursos hídrics que consideren propis. Aquesta disputa s'agreuja a causa de les irregularitats que s'han produït durant dècades en els usos de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Des d'Ajuntaments que s'abastien sense tenir-hi dret, fins a usos industrial que la mateixa ACA està investigant.