El final del mes d'agost i l'arribada del setembre obren la porta a un nou escenari social i laboral per a desenes de milers de tarragonins i tarragonines. Si l'inici del curs escolar pica a la porta amb la motxilla plena de dubtes i incerteses, l'altra cara de la moneda torna a posar sobre la taula la incògnita d'un teletreball que està cridat a reprendre protagonisme en un context vulnerable on la pandèmia està tornant a accelerar després d'uns mesos a la baixa. Si bé l'escenari és encara llunyà al de mitjans de març, bufen ara nous vents de canvi amb l'arribada d'una tardor ja imminent.
«Cal ser conscients que la feina a distància i el teletreball no volen dir el mateix», avisa Luis Miguel López Fabra, professor associat de Dret del Treball a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i expert en la matèria. López Fabra assessora empreses i ensenya alumnes en un context incert. I creu que «el format de teletreball, amb tots els seus avantatges i desavantatges, ha vingut per quedar-se» entre nosaltres. Avisa que ho farà, però, «amb menys protagonisme i força» de la que vaticinen els més optimistes.
Garantir la conciliació familiar i blindar els drets laborals, els grans reptes pendents del treball a distància
La patacada del mes de març va obrir les portes a treballar des de casa a milers de persones que fins ara no ho havien experimentat. «Estem parlant d'una situació excepcional en què la necessitat va obligar a adaptar-se i a accelerar sense marge de maniobra», exposa l'expert. Una situació, però, que va posar a prova les fragilitats de la regulació vigent i que ara s'exposa a tornar a la partida encara sense una legislació millorada. «Sí, aquesta regulació vigent que ara ens dóna l'acord-marc europeu es podria millorar», insisteix el professor de la URV.
L'equilibri de conciliar la vida familiar i la professional és un dels que ha quedat més foradats aquest 2020. «Partim d'una idea errònia de teletreball que ens ha generat dificultats especials en el nostre dia a dia a casa», exposa, «amb el doble repte d'atendre els nens i de mantenir l'alta productivitat a la nostra professió». López Fabra diagnostica que els horaris van quedar fets bocins, «que s'han treballat excessos de jornada i s'ha arribat a confondre quan s'està operatiu i quan no» degut a la pèrdua d'horaris fixes. Les inquietuds de molts pares i mares també van per aquesta línia de cara a la tornada a les aules dels menuts.
López Fabra (URV): «Ens cal una definició de teletreball més precisa»
L'expert creu que «ara que les empreses ja han fet els esforços per digitalitzar-se» i habilitar eines de treball, majoritàriament, el format de treballar des d'un local extern a l'oficina convencional «ha vingut per quedar-se». Abans de consolidar-se, però, haurà de resoldre també altres reptes pendents com polir les mancances en seguretat i control que la primera onada de la pandèmia va deixar al descobert. «Ens cal una definició legal més precisa de què s'entén per teletreball, ara», insisteix.
El Luis Miguel recomana, en els casos que es torni a treballar des de casa —per recomanació o per obligació, si es dona el cas—, pensar a «habilitar un espai físic constant» dins la llar que marqui la barrera entre vida professional i vida familiar. Tot això agafat amb pinces i sempre en funció de les possibilitats de cada feina i de cada treballador. «Més enllà d'una llei homogènia, ens convindria potenciar la normativa de teletreball per convenis col·lectius, en funció de les necessitats concretes de cada sector», recomana.
Camí cap a un model mixt: «El teletreball ha vingut per quedar-se»
El retorn de la incògnita del teletreball implica una sèrie de condicionants a tenir el compte i que marcaran el desenllaç dels pròxims mesos: desplaçaments, transport públic, tecnologia, horaris, seguretat, conciliació o l'estat d'ànim, fins i tot. Tot això supeditat a la salut pública, que és qui marca en tot moment la batuta. L'expert de la URV opina que, passi el que passi, el teletreball no s'esborrarà del mapa.
Però tampoc espera una revolució de 180 graus. «És cert que les necessitats ens empenyeran cap a aquesta possibilitat fins ara inèdita per a la majoria dels treballadors, però ens costarà moltíssim deixar de banda la presència física i el contacte que ens caracteritzen», exposa. Detecta, entre les empreses que assessora, camins de vies alternatives com ara un model mixt que alleugereixi la càrrega presencial de la jornada laboral: menys hores o menys dies a l'oficina, però igualment útils des de casa. «Es quedarà, tot i que hem de veure com l'acabem d'integrar en un context que no sigui de pandèmia i d'excepció com l'actual», dibuixa.
Per part dels sindicats, el clam més habitual des de la primavera és garantir els drets laborals assumits a les anteriors regles del joc, en lloc d'obrir la porta a allargar les jornades laborals pel mateix preu. «De cap manera és admissible, perquè el concepte de les hores extres és exactament el mateix en el treball presencial i en el teletreball», assevera l'expert. Només canvia la manca d'experiència i de pràctica en aquesta nova opció. L'arribada del setembre ve acompanyada de la tornada a escena d'una sèrie d'interrogants. El laboral tornarà a ser un dels principals, sense oblidar els reptes pendents que encara no vist ha madurar.