Un estudi a càrrec de l'empresa de telecomunicacions sueca Ericsson, fet el 2017, apunta que al 2020 només un de cada deu consumidors mirarà la televisió de manera tradicional i en directe. El teleespectador clàssic envelleix a pas de gegant mentre que els joves ja no entenen la tele sense un servei d'streaming i programació a la carta.
Segons apunta Elena Neira, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la televisió de tota la vida està en mans de «perfils d'entre 45 i 69 anys, majoritàriament dones, que passen el 80% del seu temps consumint televisió lineal. Gairebé la meitat del temps miren sèries, pel·lícules o programes quan s'emeten en directe, no utilitzen serveis de streaming i tenen un consum mitjà de 29 hores per setmana».
En contraposició, el públic més jove, d'entre 16 i 19 anys ja passa un 54% del seu temps televisiu en plataformes de vídeo a la carta; un percentatge que suposa l'increïble augment del 100% des de l'any 2010.
La televisió a demanda
Tal com explica Neira, la generació dels milennials, nascuts entre el 1977 i el 1994, és la capdavantera d'aquest canvi, que juntament amb els Z (1995-2010) i els alfes (a partir del 2010), lideren un consum audiovisual de continguts a demanda, que ja se situa al 60% a escala general. «Entre les raons principals hi ha la possibilitat de consumir els continguts al lloc que sigui, veure una sèrie de televisió sense necessitat d'esperar a l'emissió d'episodis nous i la creença de que la televisió tradicional ja no els proveeix de tot el que necessiten»
En aquest sentit, els joves consumidors de la nova televisió dediquen una mitjana d'entre 30 i 33 hores per setmana als continguts en streaming, especialment en el cas de la ficció, que gairebé arriba al 100%, abandonant el vell costum d'estar pendent de l'hora en què feien la sèrie o la pel·lícula que es volia veure. Això també ha fet augmentar el consum de sèries, ja que segons apunta l'estudi d'Ericsson, el 42% dels consumidors afirmen mirar més sèries ara que cinc anys enrere.
Tot plegat s'explica també per l'ús que fan les noves generacions dels smartphones i les tablets, que han convertit aquests aparells en un mitjà més per consumir televisió. D'aquesta manera, Des del 2010 l'ús de diferents plataformes per consumir 'televisió' ha passat del 15 al 21%; mentre que els que han abandonat completament l'antiga 'caixa ximple' han passat del 5 al 22%.
La resistència dels més grans
Es podria afirmar que a hores d'ara, la televisió tradicional aguanta gràcies a les generacions anteriors als millenials (nascuts abans dels anys 80), un fet que segons la professora de la UOC, es donaria per dos factors principals: Els joves nadius de les noves tecnologies no haurien introduït els seus progenitors en el nou marc digital; I especialment, perquè les companyies no han fixat mai l'objectiu en les generacions antigues.
D'aquesta manera, els continguts de les grans plataformes digitals com Netflix, HBO o Amazon Prime Video utilitzen els seus continguts com a principals portes d'entrada a les altes, i aquests continguts «estan més connectats amb el públic millennial i les generacions que el segueixen, que estan creixent en un entorn en el qual la televisió per internet, a demanda i personalitzada és la nova normalitat»
En definitiva, tot apunta que la televisió tradicional desapareixerà a mesura que desapareguin les generacions anteriors als millenials; l'únic dubte que planteja Niera és «si l'oferta i la demanda aconseguiran ajustar-se en un entorn d'autèntica bombolla audiovisual, amb unes audiències cada vegada més fragmentades i uns marges de rendibilitat cada cop més diluïts davant d'una oferta que no para de créixer»