Les perspectives econòmiques no empitjoren. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu del tercer Radar Cambra d'aquest 2020 i la qual destaquen administracions i institucions. A l'onada d'enquestes impulsada per la Cambra de Comerç de Reus, tot i que no hi ha més respostes optimistes de les que hi havia, també s'han reduït les respostes negatives.
La situació fa pensar, per tant, que les empreses que han respost les enquestes es troben en una situació de crisi estabilitzada, que no compten que vagi a pitjor i de la qual confien que, l'economia, se'n surti entre l'any vinent i l'altre. Només un 12% de les respostes situen l'horitzó de sortida de la crisi per sota dels sis mesos; el 27% l'ubica entre els sis mesos i l'any, i el 40% l'augura més tard de l'octubre del 2021.
Les enquestes s'han recollit entre el 22 de setembre i el 8 d'octubre, una dada que cal tenir en compte segons s'ha posat de manifest durant la presentació del Radar Cambra a càrrec de Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació de Reus i Hildebrand Salvat, director tècnic del Gabinet Ceres.
La confiança empresarial torna a ser positiva
Una de les dades que reflecteix el Radar Cambra és l'Índex de Confiança Empresarial. Es tracta d'una proporció que es calcula a partir de la situació del trimestre actual respecte a l'anterior per una banda, i les expectatives del trimestre següent respecte a l'actual.
Durant el primer trimestre, amb un Radar Cambra que es va fer entre els últims dies previs a la pandèmia i els primers del confinament, aquest índex va tocar fons. Va caure del 15,8% de finals del 2019 fins al -13,5%, una xifra que va millorar lleugerament durant el segon trimestre, tot i quedar-se al -11,1%.
El tercer trimestre d'enguany s'ha saldat tornant-lo a situar en proporcions positives, del 5,2%. També han tornat a valors per sobre de zero la percepció de la situació actual respecte al trimestre anterior, que se situa en un 7,8%, i les expectatives de cara al darrer trimestre d'enguany, que pugen al 2,6%.
Hildebrand Salvat reflexiona, a partir de les respostes, que hi ha menys empreses que estiguin perdent vendes i n'hi ha més que en guanyen. Com que és un índex que agafa com a referència la situació actual, preveure mantenir les vendes implica tenir més expectatives que el trimestre anterior, quan es preveia seguir-ne perdent.
Previsions que la situació es mantingui, sense empitjorar
Una lectura que es confirma al llarg de tot el Radar Cambra és que la percepció del pròxim trimestre i del curt termini és que la situació es mantingui, sense millorar ni empitjorar. «Podria pensar-se que no és positiu», apunta Salvat, perquè no deixa de percebre's com el manteniment d'una situació dolenta.
Afegeix, però, que «crec que ens hem d'agafar a les empreses que tenen expectatives positives; veient el context que tenim, tenim un lloc on agafar-nos per ser optimistes perquè hi ha empreses que tenen expectatives optimistes i no són quatre». Una dinàmica, la de valorar de manera especial aquells indicis d'optimisme, que va en consonància amb la que s'ha predicat des de les institucions i les entitats econòmiques des de l'inici de l'actual crisi.
Les dades que es desprenen del radar mostren que el 41% de les empreses que han respost tenen una percepció actual dolenta i un 12% la tenen molt dolenta. Són xifres contundents, com ho és que, per primera vegada en un Radar Cambra —es va posar en marxa l'any 2013— la percepció que la situació és bona o molt bona desaparegui del tot.
Tot i ser majoritàries encara, les percepcions negatives s'han reduït respecte al trimestre anterior, i han incrementat notablement les que preveuen que la situació es mantingui. «Almenys no augmenta», es resigna Hildebrand Salvat. Més optimista és la lectura de les previsions a un any vista.
El 37% dels empresaris augura una situació millor que l'actual, el 33% segueix creient que es mantindrà, i el 26% creu que anirà a pitjor. Unes respostes que, de nou, redueixen tant l'optimisme com el pessimisme de l'anterior onada del radar, creixent notablement la idea que la situació no canviarà gaire durant els pròxims 12 mesos.
D'aplicar mesures a plantejar-se tancar negocis
Les empreses han deixat d'aplicar noves mesures els darrers mesos. El 51% de les respostes mostren que ja es van implantar actuacions de prevenció a l'inici de la pandèmia i que, per tant, no se n'han aplicat de noves des de llavors. Amb diferent intensitat a mesura que han passat els mesos, el teletreball, els ERTO i les mesures sanitàries han sigut les principals actuacions a les empreses.
En el cas del teletreball, per exemple, s'ha passat d'aplicar-lo en un 39% de les empreses durant la fase 0 de la pandèmia, en ple confinament i les setmanes posteriors, a baixar al 16% durant el mes de setembre. L'impacte de les restriccions i de les mesures aplicades a tot l'àmbit social, per contra, ha acabat provocant el tancament de negocis.
Hildebrand Salvat ha volgut deixar clar que no es tracta d'una dada que es pugui agafar com a fiable. Precisament perquè si un negoci ha tancat, és molt difícil que participi en el Radar Cambra. Tot i això, sí que s'ha preguntat als empresaris participants si s'han arribat a plantejar abaixar la persiana.
El 2% de les respostes han sigut afirmatives, són empreses que han tancat durant la crisi. El 16% dels que han respost s'ho ha plantejat com una possibilitat real, i el 25% ho ha vist com una possibilitat poc probable. L'opció majoritària, amb un 49% de les respostes ha estat no haver-s'ho de plantejar.
La Cambra suspèn la Generalitat i l'Estat i aprova l'Ajuntament
Prats ha volgut destacar que «el Radar percep sensacions, si s'hagués fet a l'agost seria pitjor, i si s'hagués fet ahir seria millor, vivim un moment de percepcions i sensacions molt canviants; la sensació que en traiem és que és menys dolent del que pensàvem».
«Són sensacions, no són dades econòmiques, i hi hem de saber treballar», ha insistit. Ha apuntat, de fet, que des de l'Ajuntament de Reus ja es treballa en aquesta línia, i «aviat» es podrien anunciar noves mesures o, fins i tot, alguna actuació de pes arran del Pla de Reactivació Econòmica i Social, que podria arribar a tenir alguna mena de continuïtat.
Pel que fa a la Cambra de Comerç, Jordi Just ha aplaudit mesures impulsades per l'Ajuntament, com els Bons Reus, però s'ha mostrat molt més crític amb els governs de la Generalitat i de la Moncloa. «Creiem que, d'inversions i de polítiques, no s'han fet sempre les més adequades, però d'aquí hem de posar èmfasi en els Ajuntaments, que han fet tot el que han pogut dins del seu abast».
Ha reclamat, de fet, més despesa i inversió pública en un moment de crisi com l'actual com una eina útil per superar-la. «Si apliquéssim polítiques més keynesianes i les inversions de l'Estat i la Generalitat fossin més grans, les expectatives serien millors», ha afirmat. «Com podem anar a vendre optimisme a una restauració que està tancada? Si no hi ha ajuts al costat...», ha etzibat Just.
El president també ha volgut reivindicar el Radar Cambra com una eina útil i a l'alça. Ha posar en relleu l'increment de participants, del centenar i escaig que hi havia quan el seu equip es va fer càrrec de l'entitat als 225 actuals. D'aquests una cinquantena han respost les preguntes d'aquesta onada.
Salvat ha volgut destacar que, encara que la mostra pugui semblar petita, té força representació de la varietat de l'entramat empresarial de l'àrea d'influència de la Cambra. A més, ha subratllat, el seu valor principal no és la mostra en si, sinó la constància i la periodicitat de les respostes, que és el que permet establir dinàmiques i tendències.