Els ajuntaments afectats pels 8 nous parcs eòlics que s'han tramitat els darrers mesos per implantar-se a la comarca han presentat informes desfavorables per reiterar el rebuig a un model d'implantació eòlica que no es correspon «amb la voluntat del territori».
Gandesa, Batea, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs i el Pinell de Brai i el Consell Comarcal han emès informes contraris a la Ponència d'energies renovables que fa el primer cribratge sobre la viabilitat dels projectes.També el Consell Regulador de la DO Terra Alta, l'Ateneu Popular La Pastora, l'Associació de Turisme Rural i Unió de Pagesos han al·legat en contra. Els ajuntaments han aprovat mocions contràries als nous parcs per refermar l'oposició que generen.
Els nous parcs als quals s'han presentat informes desfavorables des de la comarca de la Terra Alta són les Murtes, Empedrats, Vall de la Torre, L'Ebre, Sant Blai, Calvari, Crestes i Santa Madrona. Afecten els termes municipals de Gandesa, Batea, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs i el Pinell de Brai i els consistoris n'han presentat les al·legacions tècniques contràries. Però els municipis i les entitats socials i econòmiques de la comarca fa temps que van de la mà per rebutjar qualsevol nova instal·lació eòlica a la comarca, on ja funcionen 148 aerogeneradors i se n'han sol·licitat instal·lar 49 més. Aquests informes municipals, comarcals i de les entitats s'han fet arribar a la Ponència d'energies renovables, un nou òrgan tècnic creat amb el decret 16/2019, d'emergència climàtica, que en fa un primer cribratge i en determina la viabilitat abans que es faci la tramitació de les autoritzacions.
La Ponència es reuneix cada dues o tres setmanes però, de moment, encara no s'ha pronunciat sobre cap dels nous 8 parcs de la Terra Alta. En les sessions de juny i juliol, la Ponència ha tombat l'avantprojecte de quatre centrals eòliques a Tivissa i l'Ametlla de Mar, entre d'altres, per «l'impacte acumulatiu» que suposaran els nombrosos parcs projectats a la zona, un argument que dona esperances a la Terra Alta perquè els nous projectes tampoc prosperin a la comarca. «Esperances dona però és greu que tinguem una normativa que permeti tramitar els projectes, que després quan són estudiats pel Govern en l'àmbit tècnic són considerats incompatibles amb el territori. La llei hauria de contemplar aquestes incompatibilitats i no crear expectatives falses a aquestes empreses que davant la negativa de l'administració poden anar a la justícia a defensar els seus interessos», ha apuntat Xavier Jiménez, president de l'entitat ecologista GEPEC-EdC.
Jiménez ha demanat que el Govern aprofiti per derogar el decret llei d'emergència climàtica, que afavoreix «l'interès especulatiu i econòmic de les promotores energètiques», «obviant i menyspreant els impactes ambientals i paisatgístic» d'aquests projectes. «És un decret que està creant conflictes territorials, que obvien les voluntats de propietaris i ajuntaments. Seria el moment que el Govern plantegi quin és el model energètic del país que ha de ser consensuat, no impactant, equilibrat i que projecti crear l'energia prop de les àrees de consum», ha insistit el president del GEPEC.
Tant les entitats econòmiques, com l'Associació de Turisme Rural de la Terra Alta o el Conseller Regulador de la DO, com les entitats socials, l'Ateneu La Pastora o la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, també han participat en aquest procés d'al·legacions als avantprojectes dels nous parcs per reiterar que el model comarcal que es defensa des de tots els sectors no encaixa amb la implantació de més molinets a la Terra Alta. «Estem d'acord amb l'energia neta però el nostre territori ja està molt massificat, i hem apostat molt pel turisme i necessitem el paisatge, la nostra agricultura i els nostres costums perquè ens en puguem beneficiar», ha dit Pilar Miró presidenta de l'entitat turística. «No es pot seguir amb el mateix model de fa 15 anys d'implantació eòlica i rebutgem qualsevol nova central perquè a la Terra Alta ja patim massificació i 8 noves central suposarien un nou greuge en aquesta concentració que ja patim. És un model incompatible amb el model que la pagesia, el turisme sostenible i altres sectors socioeconòmics estan defensant i suposaria un greuge per al desenvolupament de la comarca», ha afegit Júlia Urgell, portaveu de La Pastora.