Imatge aèria de la ciutat turca de Hatay després del terratrèmol

Per què els terratrèmols com els de Turquia ens agafen desprevinguts?

Sabem on, però no podem saber quan passaran

Dos terratrèmols de magnitud 7,8 i 7,5 a l’escala de Ritcher han sacsejat Turquia i Síria el dilluns 6 de febrer. Els sismes han provocat més de 3 000 morts i milers de ferits. Davant d’aquesta catàstrofe, seria adient preguntar-se una vegada més per què, donada la tecnologia de què disposem avui dia, aquest tipus de fenòmens continuen agafant-nos desprevinguts. 

Lamentablement, no tot és predictible a la ciència. En general, el futur no és predictible. No es pot predir el clima amb exactitud més enllà d’una setmana, ni es poden predir els terratrèmols. I això no és culpa dels meteoròlegs ni dels geòlegs. Recordem el principi d’indeterminació d'Heisemberg: o sabem la velocitat d’un electró, o la seva posició. No podem saber les dues coses alhora. 

Les zones crítiques de la conca mediterrània

Els geòlegs tenim molt ben cartografiades les falles –fractures a l’escorça terrestre produïdes per un desplaçament entre dos blocs de roca– que provocaran sismes importants. 

La magnitud màxima del terratrèmol que una falla pot generar depèn de la seva longitud. A Europa i a la conca mediterrània, la falla amb un recorregut més gran és la del nord d’Anatòlia, similar a la falla de San Andreas a Califòrnia. Les del nord i est d’Anatòlia, com la del Jordà, són falles de direcció. 

A l’Egeu, l’activitat sísmica és molt notable i està associada a falles normals (extensives), mentre que els sismes amb una magnitud major haurien de produir-se a zones de subducció (Creta-Xipre, Calàbria) o protosubducció, com a les muntanyes Tell al nord d’Algèria, on es va produir un sisme de magnitud 7,3 el 1980 a la ciutat d’El Asnam. 

Cada país té la seva xarxa sísmica de vigilància, encara que hi ha un servei europeu-mediterrani a Suïssa, el Centre Sismològic Euromediterrani (CSEM). A Espanya l’entitat responsable és l’Institut Geogràfic Nacional. Aquests sistemes localitzen els sismes en temps real i, per als de magnitud major, obtenen l’anàlisi de com es mou la falla associada. 

Imatge dels terratrèmols registrats el dia 6 de febrer pel CSEM
Terratrèmols registrats el 6 de febrer | CSEM

Una qüestió de probabilitat

Sabem que els terratrèmols succeiran en aquestes zones, però no podem determinar quan. Els intents de predir terratrèmols mitjançant mètodes geodèsics no funcionen. Poden determinar on s’estan acumulant deformacions, però no quan es produirà la ruptura. 

El ritme d’ocurrència dels terratrèmols no és periòdic. A Sumatra hi ha hagut tsunamis cada 80 anys els últims 800 anys, però abans hi va haver un període de 1 000 anys sense ells. 

El clima i l'ocurrència de terratrèmols són producte de sistemes dinàmics caòtics i, per tant, el grau de predictibilitat és baix o molt baix. No és un tema de tenir computadores més potents o millors algoritmes. Els sistemes dinàmics caòtics són molt poc predictibles. 

Al sud-oest de la península Ibèrica hi va haver un terratrèmol i tsunami enormes el 1775, quan va tenir lloc el gran terratrèmol de Lisboa. Tornarà a passar? Segur. Quan? Demà o d’aquí a 1 000 anys. L’única aproximació possible és la probabilística. 

Per exemple, hi ha un 50% de probabilitat que torni a tenir lloc un tsunami que arrasi Matalascañas. Però, què vol dir això? Doncs és el mateix que dir que en un partit de futbol entre el Real Madrid i el Leganés, la probabilitat que guanyi el primer és d’un 60%, la d’empat és del 20% i que perdi és d’un 20%. Ningú pot fer-se ric amb aquest tipus d’anàlisi. El Leganés ha guanyat en alguna ocasió.

La placa turca, disparada cap a Grècia

Però dirigim-nos cap a Turquia. Els geòlegs sabem per què ha ocorregut. La placa africana, l’aràbiga i la de l’Índia s’aproximen, en direcció nord-sud, a la d’Euràsia. El resultat és la formació de l’Himalàia, de les muntanyes del Caucas, la serralada del Zagros i la zona de subducció al sud de Creta. 

Aquest escurçament produeix l’«escapament» tectònic del bloc turc cap a l’oest, a favor de dues grans falles de direcció: la del nord d’Anatòlia, lateral dreta (el bloc que limita la falla es mou cap a la dreta), i la de l’est d’Anatòlia, lateral esquerra (el bloc que limita la falla es mou cap a l’esquerra). 

Plaques tectòniques i falles responsables del terratrèmol de Turquia (marcat en vermell)
Plaques tectòniques i falles responsables del terratrèmol de Turquia (marcat en vermell). | Gerardo de Vicente Muñoz

L’escapament tectònic és com l’«efecte gra». Si la pressionem amb els dits en direcció paral·lela a un mirall, el seu interior surt disparat perpendicularment cap al mirall. En aquest cas, els «dits» són Euràsia i Aràbia, i el «gra», el bloc turc (placa d’Anatòlia), que surt disparat cap a l’oest, cap a Grècia, fins a la zona de subducció de Creta i Xipre. 

En aquest cas, i tenint en compte la magnitud del sisme, tota la falla de l’est d’Anatòlia s’ha trencat, expulsant Turquia cap a l’oest. 

I què podem fer, llavors? En la meva opinió, el més sensat és construir edificis i infraestructures que puguin suportar els terratrèmols. No és tan car. No tant com els milers de morts que hi ha hagut a Turquia i Síria, o els que hi haurà a Lisboa, Huelva o Granada. Quan? Doncs potser demà.

 

 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.