El rendiment de la petita Naiara Valentina Abri Briones Benítez, de només vuit anys, havia disminuït al llarg de les darreres avaluacions. Per aquesta raó, tant la seva mare com el seu padrastre van resoldre que a l'estiu la durien a Sabiñánigo —un poble de la província d'Osca, a l'Aragó—, on residia la seva àvia, per tal que pogués estudiar millor.
Els darrers dies de la Naiara van esdevenir un malson infernal per culpa del seu oncle polític. A través de diversos mètodes de tortura, va dur la nena al límit, i finalment va traspassar, tot sota l'excusa que li infligia aquests tractes per tal que fes els deures. Poques hores després de dur-la a l'hospital moria al mateix centre hospitalari. Hi havia arribat amb el llavi trencat i plena de blaus i hematomes.
La menuda tot just havia acabat tercer de primària i, tot i que el seu rendiment a l'escola havia disminuït, ho havia aprovat tot. El 6 de juliol de l'any 2017, gairebé sense haver dormit durant les darreres 48 hores, la Naiara estava esmorzant amb la seva àvia. Tant el seu oncle polític com la mare de l'home havien forçat la menuda a estudiar al màxim, sense deixar-la dormir.
Després de gairebé dos anys de l'assassinat, ‘El Español’ ha pogut accedir a les converses que l'oncle polític de la nena havia mantingut amb altres familiars, que van estar involucrats en un grau més o menys important en les tortures que va patir la Naiara. Sigui com sigui, s'ha pogut veure que van dur a l'extrem a la petita, tant a nivell físic com psicològic.
Descàrregues elèctriques i manilles
Iván Pardo Pena, l'oncle polític de la nena, ha estat l'única persona acusada per la mort de la nena. Com que és un assassinat d'una persona menor d'edat, la Fiscalia ha demanat la presó permanent revisable per a l'home.
L'advocat del pare biològic de la menuda ha afirmat que els familiars de la mare de la Naiara sabien en tot moment què li estava passant a la petita durant aquelles jornades d'estiu. Estaven al corrent tant dels càstigs que rebia com de l'acarnissament i les tortures que se li estaven infligint.
L'Iván va maltractar la petita Naiara al llarg de més de 12 hores. Li va posar manilles, li va infligir descàrregues elèctriques, la va emmordassar, li va extreure una part del seu cuir capil·lar, va fer que es posés de genolls al damunt d'un material semblant a l'arròs o a la sal, i també va propinar-li cops més d'una vegada. Mentre duraven aquestes pràctiques totalment abusives i vexatòries, l'Iván i els seus familiars se'n reien contínuament a través de converses de xat grupals que mantenien.
Una tortura llarga i cruel
Una nit, l'oncle de la Naiara li va dir que s'hauria d'aprendre 20 fulls d'una lliçó per l'endemà al matí. Quan l'home va tornar a veure la nena el matí següent, la petita la va dir que no havia pogut acabar tota la feina.
Aleshores l'home va enfadar-se, va perdre els nervis i es va posar a propinar-li cops al cap amb els artells de les mans. Fins i tot, li diu: «jo suaré, però tu ho passaràs fatal, em passaré deu hores pegant-te».
La tortura va iniciar-se en aquell instant. L'oncle de la nena li va infligir descàrregues elèctriques i la va emmanillar de mans i peus. Estava obsessionat amb el fet que es quedés immòbil. Va posar-li un mitjó a l'interior de la boca i, amb l'objectiu que no l'expulsés, va lligar-li un cinturó al voltant del cap, com si fos una mordassa. Mentrestant, la petita havia de suportar cops de puny al nas, a la cara i al cap.
Prèviament ja havien torturat la menuda. Una desena de dies abans que morís, el seu oncle Iván va enviar-li al padrastre de la nena un fragment en què es veia com la petita es posava de genolls al damunt d'aquell material similar a la graveta o l'arròs.
El padrastre de la Naiara li va dir a l'Iván: «Ja li vaig dir a la mare que és una nena masoquista». «Hahaha. Aleshores demà toquen còdols del riu», va replicar l'Iván. Després que passessin uns quants minuts, l'Iván li va tornar a parlar al padrastre de la nena, el seu germà:
«No t'ho perdis: es recolzava a la taula per evitar que li fes efecte, i jo la veig i la mare —l'aviastra de la Naiara— no n'era conscient, i la vaig posar recta dient-li que no s'havia de col·locar així. Ara es queixa i plora dient que li fa mal, que els genolls —l'Iván riu— li estan fent mal. Doncs ara es quedarà així fins que sigui l'hora de sopar», va escriure l'oncle polític de la Naiara.
El tràgic desenllaç de la Naiara
El 2 de juliol de l'any 2017 a la nit, quan només faltaven quatre dies perquè es produís el tràgic desenllaç, una neboda de l'Iván li va fer arribar una foto on es podia veure la petita Naiara de genolls al terra, amb orelles de ruc i amb un posat totalment humiliant. Igualment, al seu darrere s'hi veia l'aviastra.
Durant la nit del 6 de juliol, quatre dies més tard, aquesta mateixa neboda va fer-li arribar un missatge a l'Iván, en què li demanava: «Abans de venir a casa, si t'és possible, mira de dur més ortigues i més pedres per a la tigressa. Les ha llençat totes».
D'aquesta manera, durant el matí van seguir les tortures a nivell físic. Durant aquesta sessió de maltractaments, hi va haver un moment en què la Naiara va aconseguir desempallegar-se del seu oncle i va ocultar-se a sota de la taula de la cuina. Aleshores, l'Iván la va agafar i va encarregar-li a una de les cosines que li netegés la boca. La duia plena de sang de les pallisses que havia rebut. Després, va conduir-la a la sala d'estar i va fer-la estar-se de genolls al damunt de pedres durant una hora i mitja.
Va continuar-li propinant cops i descàrregues, i l'impacte definitiu va ser el que li va proferir a la columna. L'Iván va decretar: «Es tracta de les meves normes, que no me les discuteixi ningú». La menuda va caure inconscient a terra i no va tornar-se a moure més. Era la una del migdia.
La veritat al descobert
En el moment en què l'Iván veu que la petita té alguna cosa ben greu, la du al lavabo per tal de netejar-li les taques de sang i les ferides. A continuació, truca a urgències, i els demana als altres membres de la família que expliquin que la petita ha caigut per l'escala, i al començament diran això. Més endavant, però, confessaran els maltractaments de l'oncle polític de la Naiara.
Tots els membres de la família —també l'aviastra— se'n van cap a l'hospital on s'estan enduent la menuda. Al llarg del trajecte, l'aviastra s'envia missatges amb una de les cosines:
«Us estimo, nenes meves. No puc imaginar-me què faré sense vosaltres», diu l'àvia.
La menor contesta: «Calma, si us plau. Pensa detingudament en com acabarà tot».
Un cop la nena és a l'hospital, els metges li troben moltes lesions que no encaixen amb la versió dels fets que han explicat els membres de la família de la Naiara. Tot i que la van operar d'urgències, els va ser impossible salvar-la.
Els mitjans de comunicació es fan ressò del cas des que la menuda és ingressada a urgències. Un amic de l'escola li fa arribar un missatge a una de les cosines petites, en què li demana si és veritat una notícia que afirma que els familiars de la Naiara han estat més involucrats en el cas d'allò que s'ha explicat.
«És cert que no va caure per les escales tal com m'havies explicat?», li demana l'amic a la cosina de la víctima.
«No, però ho havia de dir, com podia explicar tot això? Perdona'm», li deia la noia.
«Tranquil·la, jo també m'hauria inventat alguna cosa», li diu l'amic al final.
«No vaig arribar a conèixer mai la meva petita quan ja era gran»
Manuel Adolfo Briones, el pare biològic de la nena, la va veure per darrer cop a l'Argentina, quan la petita només tenia tres anys. La recorda trist, perquè no va poder-hi passar mai el temps que li hagués agradat dedicar-li: «No vaig poder conèixer mai la meva menuda quan ja era gran. Recordo sempre el somriure que tenia».
L'home únicament va tornar al territori espanyol per visitar la tomba de la Naiara, perquè va saber que s'havia mort a través d'una notícia que va trobar a les xarxes socials. Després d'aquesta visita, en què va presentar els respectes al cos sense vida de la menuda, va tornar-se'n a l'Argentina i va deixar el cas a les mans dels seus advocats.