Reus podria ser de les primeres ciutats de Catalunya que tingués un APEU. Així ho assegurava la directora general de Comerç de la Generalitat la tardor passada, i amb aquesta línia treballa El Tomb de Reus segons ha detallat aquest dimecres l'entitat. Es tracta d'una Àrea de Promoció Econòmica Urbana, un model de gestió comercial emmirallat en el món anglosaxó.
Un APEU es constitueix com a organisme de gestió comercial. Des de campanyes de promoció de la zona fins a unificació de serveis per als seus integrants. A diferència de les actuals associacions comercials, però, la contribució dels establiments implicats és obligatòria.
Jacint Pallejà, president del Tomb de Reus, ha explicat aquest dimecres que actualment, «el que es fa és vàlid per tots, però només uns quants ho costegen; el gran fet de l'APEU és aquest». En una àrea determinada, tots els negocis, siguin del sector que siguin i encara que hi siguin reticents, han de contribuir pagant unes prestacions patrimonials públiques no tributàries.
No afecta els locals que no tinguin una finalitat comercial; és a dir, en quedarien exempts els locals socials d'entitats, per exemple, o garatges i magatzems d'ús privat. Exceptuant aquests, el projecte de llei actual i, segons remarca Pallejà, «tal com funcionen els altres 2.500 que hi ha al planeta», implica tant locals, ocupats i buits, com fins i tot als solars sense edificar sempre que, en qualsevol cas, tinguin accés directe al carrer.
El model d'APEU del Tomb de Reus
Segons ha exposat Jacint Pallejà, «fonamentalment estan destinats a millorar el món del comerç, l'hostaleria i els servies a les ciutats». Filosòficament, exposa, «mentre recordem el centre comercial dels avis volem posar al dia el que hem heretat dels pares per poder lliurar amb orgull als nostres fills el nostre estil de vida mediterrani».
Una de les motivacions per reclamar un APEU a Reus és la supervivència del comerç local. «En un moment en el qual el món dóna moltes més alternatives als nostres clients, nosaltres hem de fer millor la vida dels nostres clients», exposa. En cas que fructifiqui, de fet, el de Reus podria ser dels primers de Catalunya.
«Volem que l'actual zona del Tomb sigui el primer APEU de la ciutat, suposem que el primer de la província i, pel que em diuen des del departament de Comerç, un dels primers APEU de Catalunya», declara Pallejà. Assegura, també, que «si això funciona no serem els únics».
Segons ha dibuixat Pallejà, la proposta actual del Tomb de Reus és delimitar aquest APEU al tomb de ravals, pujant fins a la plaça de la Llibertat, agafant tot el carrer Ample, l'avinguda Prat de la Riba i el carrer de Sant Joan, el primer tram del carrer de Sant Llorenç i el carrer del Vent fins a la plaça de la Dona Treballadora.
Es tracta, de fet, de l'àrea on explica que el Tomb de Reus desenvolupa la seva activitat. «El que es va considerar que era la zona més comercial de la ciutat i la que rep més clients de fora. Qui mana és el client, i hi ha una sèrie de zones on el client habitual és el que viu a l'àrea, i en aquesta àrea hi ha pocs habitants, però rebem clients de la resta de la ciutat, de les comarques que ens envolten, de més enllà i turistes», explica Pallejà.
La gestió d'un APEU, un model publicoprivat
Els APEU suposen una gestió mixta entre privada, per part dels titulars dels negocis i locals, i pública, tant per la supervisió que n'ha de fer l'Ajuntament com per l'activitat que es desenvolupi a la via pública. De fet, la gestió de les aportacions econòmiques dels implicats també està sota tutela pública.
Aquestes prestacions patrimonials públiques no tributàries les recull l'entitat, però «la llei fa que, si en algun cas l'aportació no entra per la via ordinària, actua l'Ajuntament per la via de constrenyiment». Si bé aquesta quota sí que és obligatòria, ha afegit Pallejà, no ho és que el titular del negoci o el propietari del solar o del local s'associï a l'entitat.
Pallejà ha començat l'exposició, de fet, assegurant que a Reus ja hi ha dues entitats que funcionen amb el model dels APEU: El Pallol i La Fira Centre Comercial. «Quan vas a una gran superfície et diuen 'tant de lloguer i tant per màrqueting', i tots ho entenem, i tots entenem que La Fira faci unes activitats i El Pallol en faci unes altres».
«Doncs això és el mateix, poder enriquir el que tenim per la via de tenir els mateixos drets que les grans superfícies», reivindica. Els detractors del model consideren que es privatitza l'espai i la gestió pública. Pallejà ha volgut deixar clar que «el que no pot fer mai l'existència d'un APEU és minvar les obligacions que tingui l'Ajuntament a la zona; es poden posar d'acord en com millorar-ho».
De fet, assegura, «tenim ganes que això sigui un concepte de participació ciutadana, no som els propietaris de res». Assumeix que «la gran diferència entre això i les grans superfícies és que allà hi ha una propietat, i el carrer és de tots, no ens el podem apropiar ni molt menys».
Aposta, de fet, per «conviure i treballar amb entitats de tota mena, siguin econòmiques, ecològiques, culturals, esportives, veïnals de manera important...». Pel que fa als empresaris i propietaris, admet que pot haver-hi reticències. «Hi ha el que et dirà 'això ho veig com un impost' i el que et dirà 'm'agrada la idea, tinc un local que no el tinc llogat i el podré llogar'».
Les motivacions per crear un APEU
El president del Tomb de Reus, citant un estudi de l'Ajuntament de Londres, exposa que «un BID, és a dir, un APEU, augmenta l'atractiu de la zona, el personal contractat, la xifra de vendes, l'atracció de firmes comercials, d'hostaleria i de serveis, el valor dels locals, la neteja, la seguretat, la qualitat de vida i millora les zones adjacents».
Pallejà encara ha allargat la llista de beneficis dels APEU: «Pot facilitar modernitzar la promoció de la zona, millorar la qualitat de l'entorn a través d'accions sostenibles, pot consolidar un model de ciutat compacte, complex i cohesionat, incrementar la competitivitat de les empreses, afavorir la creació d'ocupació i, fonamentalment, el nostre objectiu número 1 és aconseguir una zona amable per als nostres clients».
Amb aquestes premisses, les línies de treball principals són les de millorar l'entorn, el màrqueting, els serveis als usuaris, el suport al desenvolupament de negocis i la sostenibilitat, ha detallat. Per crear un APEU hi ha tres vies; que el 25% dels locals de la zona ho sol·licitin, que un Ajuntament ho proposi, o que hi hagi una entitat que faci més de cinc anys que desenvolupa la seva activitat a la zona.
«En aquests moments El Tomb s'apunta al tercer cas perquè ja fa vint anys que hi desenvolupem la nostra activitat», ha anunciat Pallejà. «Has de presentar un projecte de, com a màxim, cinc anys; quan es presenta, es crea una entitat preparada específicament per al projecte i, en aquest cas El Tomb com a entitat es desa en un calaix».
Serà llavors, ha detallat, quan li prengui el relleu El Tomb Àrea de Promoció Econòmica Urbana, l'organisme que s'encarregaria de gestionar aquest APEU. Aquest dimarts s'ha començat a tramitar el projecte de llei català que ha de permetre crear els APEU, motiu pel qual des del Tomb s'ha volgut reforçar el seu compromís amb el nou model comercial.
«Se'ns gira molta feina», ha sentenciat Pallejà, «hem de presentar els estatuts, la delimitació, identificar les persones titulars d'aquests locals, determinar en quin coeficient hi han de participar perquè no paguen tots igual, proposar el conveni a l'Ajuntament, fer pla d'actuació...».
A partir d'aquí s'ha de presentar el projecte, que ha d'aprovar l'Ajuntament. Els titulars dels negocis o locals de la zona afectada hi han de donar el vistiplau i el consistori l'ha de tornar a ratificar. A més, segons ha detallat Pallejà, cada any s'ha de retre comptes de l'activitat tant al municipi com a les empreses implicades.
Dels BID als APEU
L'origen d'aquest model és el Canadà, a la ciutat de Toronto segons ha detallat Pallejà. Són coneguts com a BID, Business Improvement District, que en anglès significa Districte de Millora de Negocis, i n'hi ha uns 2.500 arreu del món. En una zona com Manhattan, ha posat d'exemple, n'hi ha 26.
Aquí, ha recordat el president del Tomb de Reus, se'n va començar a parlar fa disset anys. L'experiència anglosaxona estableix, segons Pallejà, que els BID tenen una mitjana de 400 establiments cadascun i uns ingressos anuals de 500.000 euros. En el cas del que es planteja des del Tomb, apunta, els ingressos rondarien els 150.000 euros.