La nova normalitat, sembla, està més a prop. El calendari de la desescalada d'aquestes persones que ens governen diu que en dues setmanes estarem a la fase 4. On, segons ens diuen, tot torna a començar i ser com el ja anhelat març quan el coronavirus semblava una espècie de grip que contagiava una miquetona més. Ja hem vist que no és així.
Però, n'estem segurs que algun dia tornarem a tenir una nova normalitat? Cada cop tinc més clar que no. No és perquè no vulgui ser optimista, que a vegades hi peco massa d'això, però no veig una predisposició de la gent de seguir totes aquelles recomanacions. Començant pels que manen, que ens obriran les discoteques per anar i estar-hi asseguts tots, en distancies de seguretat i seguint pels joves, i no tan joves, que sentiran els primers quatre acords de la cançó que tant li agrada i només pensarà a moure l'esquelet i descontrolar-se.
O quan la gent vagi a la platja. Facin una quilometrada per gaudir d'un dia de sol radiant, menjar-se una bona paella a peu de sorra on s'olori el mar i ho puguin maridar amb una cervesa refrescant. A aquests, a veure qui els hi diu que no podran estirar la tovallola, perquè no hi haurà un parell de metres de distància de seguretat. I, clar, segur que els faran fora quan són «clients» dels establiments que l'estat d'alarma ha obligat estar tancats i necessiten recuperar-se econòmicament parlant.
Així, amb aquestes situacions, serà quan tot torni a començar. Quan, per desgràcia, hi hagi un petit rebrot en una zona que hi hagi centenars de persones i la roda giri i es vagi fent gran i gran arrasant un altre cop com ha fet fins ara. Espero que no pasi. Que tothom sigui responsable amb les seves accions i la llibertat que tornem a tenir. Però hem d'estar preparats per la recaiguda.