Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la inauguració de l'exposició «Galerie Mirador. París 1948-1955».

Torra inaugura la mostra «Galerie Mirador de París», impulsada per una entitat vendrellenca

«Hem recuperat un tros de la memòria perduda», ha dit | Ha estat una iniciativa de la Fundació Apel·les Fenosa i conté pintures de Rodoreda i escultures de Granyer

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la inauguració de l'exposició «Galerie Mirador. París 1948-1955».
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la inauguració de l'exposició «Galerie Mirador. París 1948-1955». | ACN

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha inaugurat aquest dissabte l'exposició «Galerie Mirador. París 1948-1955», impulsada per la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell. Torra ha lloat les figures del catalanisme dels anys 20 i 30, com Just Cabot, Lluís Montanyà i Eugeni Xammar, pel seu compromís amb el republicanisme i ha assegurat que «qualsevol petita exposició que ens recupera un tros d'aquella memòria perduda és per celebrar-ho». La mostra conté totes les exposicions rellevants dels artistes que hi van exposar i els projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d'escultures de Josep Granyer.

[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]

Torra inaugura l'exposició impulsada per la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell

El president del Govern ha recorregut la sala d'art del Museu Apel·les Fenosa del municipi del Vendrell que des d'aquest dissabte i fins al febrer de l'any que ve acollirà l'exposició «Galerie Mirador. París 1948-1955». Torra ha admirat peces com les pintures de Mercè Rodoreda o les escultures de Josep Granyer. També altres documents que mostren el dinamisme dels exiliats catalans i que reconstrueixen la història de les exposicions que es van fer durant els vuit anys que va romandre oberta la galeria al centre de la place Vendôme de París.

  

  

m'enlluerna molt aquest catalanisme

  

  

 «un empobriment cultural de què ens ha costat recuperar-nos»