La definició de llevantada ha estat molt extensa al llarg dels anys. Però si ens fixem en la meteorologia popular, el doctor Eduard Fontserè, expert i savi en la meteorologia catalana, la definia com a «vent fresc o fort del nord-est, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar grossa».
Perquè les llevantades deixen tanta pluja?
L'explicació recau en el fet que la Mediterrània occidental és un entorn favorable a crear borrasques per la seva temperatura de l’aigua del mar més càlida, sobretot a la tardor i també a la disposició estratègica del relleu que l'envolta que afavoreix la formació de borrasques.
Les llevantades més efectives són aquelles en les quals una borrasca, inicialment situada al golf de Cadis, pot pujar de latitud cap al nord de la Mediterrània i mantenir-se activa o fins i tot aprofundir-se encara més al voltant de les Balears.
El seu gir antihorari implica l'arribada de vents humits de gran recorregut marítim que provoquen fortes ratxes de vent al litoral i al prelitoral afavorint la formació de nuvolades i pluges intenses, a més de provocar alhora un fort temporal marítim. Tot plegat, és el que es coneix com a llevantada clàssica.
Els 3 ingredients de les llevantades
En molts casos, s’anomena llevantada a moltes situacions que deixen pluja abundant a Catalunya i no sempre és així. Una llevantada està composta per tres ingredients claus dins d’una situació meteorològica concreta:
Vent de llevant: és el primer factor i més important. Moltes situacions que anomenem llevantades vénen acompanyades de vents de sud o sud-est en alçada. Per tant, no són llevantades pròpiament. En moltes ocasions, popularment s’anomenen llevantades “de sud” o “xalocades”. Les llevantades clàssiques apareixen en poques ocasions al llarg d’un any, ja que es tracta d’una ubicació clau dels centres d’acció. De fet, hi ha anys que no es donen.
Temporal de mar: és una altra característica de les llevantades clàssiques. Els temporals de pluja que no són de llevant a Catalunya no acostumen a alterar el mediterrani més enllà dels 2-3 metres d’alçada a causa de la falta de recorregut marítim. En aquestes situacions, com a l’atlàntic, els vents són de llarg recorregut, fet que provoca que es puguin assolir onades de fins a 8 o 9 metres d’alçada, com va ser el cas de la fatídica llevantada del 26 al 28 desembre de 2008.
Pluges abundants: és l’últim ingredient de les llevantades. Són presents a tot el litoral i prelitoral i, a diferència d’altres situacions, les zones de ponent i el Pirineu occidental acostumen a quedar bastant al marge de les precipitacions més abundants. Un altre clàssic és que, tant a la zona dels Ports de Beseit (Terres de l'Ebre) com al massís de l'Albera (Alt Empordà) i Ripollès, és on s’acostumen a donar els màxims de precipitació gràcies a la seva orografia perpendicular a aquests vents de llevant.
Situació com feia anys que no teníem
La situació que s’iniciarà aquest dimarts vinent fins dijous serà de les que anomenem ‘llevantada de llibre’ perquè compleix els tres ingredients principals a la perfecció. Tot i això, no vol dir que sortim en barca a tot arreu ni molt menys. A les pròximes previsions, us anirem explicant cap a on es distribuiran les precipitacions més abundants. Però el més destacable per extensió i intensitat seran les fortes ventades al litoral i l’alteració marítima amb onades que podran superar els 6 metres d’alçada.
- També et pot interessar: Balanç del novembre: ha fet més fred però amb menys pluja del normal