Quan es tracta de parlar sobre encanteris, màgia blanca i rituals, moltes persones fan servir el terme santeria miraculosa sense ser conscients de què vol dir exactament. Tot seguit examinarem què és exactament la santeria, quines són les divinitats principals que la conformen i per què ens podria resultar profitós demanar ajuda als sants diferents.
En què consisteix la santeria?
La santeria és el nom genèric que rep el culte afroamericà procedent de les religions animistes, que van arribar al continent americà des d'Àfrica, de la mà dels esclaus. Essencialment, s'origina a través dels pobles efik, congo i ioruba. Inicialment es va gestar al territori cubà —per això moltes persones l'anomenen santeria cubana— i va començar-se a estendre molt ràpidament per Llatinoamèrica. Durant el segle XX, a més, va propagar-se també per determinats territoris europeus.
A l'interior de la santeria, podem observar també diversos moviments amb moltes similituds que han viscut un desenvolupament als territoris llatins, com ara el candomblé al Brasil, o la macumba, que és una combinació de candomblé i rituals bantús i s'ha propagat per Argentina, Brasil i Veneçuela. Igualment, existeix el vudú i també la umbanda, que té orígens a Angola.
Els fonaments de la santeria: el sincretisme
Els practicants de la santeria, anomenats santers, tenen molt estesa la pràctica de l'ocultisme i de l'espiritisme en relació amb l'endevinació. Quan es reuneixen, habitualment es practiquen sacrificis ben variats.
Les creences que tenien els esclaus de raça negra es van vincular als sants cristians, donant pas a una mena d'equivalència o sincretisme entre les diferents religions. D'aquesta manera, podem remarcar per exemple el culte a sant Llàtzer o a santa Bàrbara, i se li confereixen trets com ara la bondat o la maldat.
Els sants principals de la santeria miraculosa
La santeria contempla els orixàs o sants com a forces vitals que provenen de la natura, i per mitjà del fet d'adorar-los atrauen les energies que s'amaguen a la natura. Cadascun dels santers proporciona un sant de referència a la persona que s'inicia en la religió, que haurà de professar-li la seva devoció. Tot seguit, fem un repàs d'alguns dels més rellevants i populars.
Olorun
Es tracta de la tercera divinitat que conforma la trinitat del panteó dels iorubes. S'identifica amb el Sol, i constitueix l'energia universal i la força vital. Estaria sincretitzada amb el Fill de la Santíssima Trinitat del cristianisme i, per la seva banda, la Lluna seria Achuapa.
Oko
Dins de la santeria miraculosa, és l'orixà major i la seva pertinença es troba en mans dels agricultors, les collites i la terra. Com que és l'amo de l'arada i de les coses que ofereix i produeix la terra, és el patró dels llauradors. Quan hi ha disputes fa de jutge, i a les dones els confereix fertilitat. El sant amb el qual se sincretitza és sant Isidre el llaurador.
Yemayà
Es tracta de la divinitat que constitueix la representació del principi matern; és la senyora de les aigües i la mare del món, i està representada com una dona que posseeix uns pits grans, com si estigués esperant un fill, i amb els cabells negres i arrissats. Els colors que la caracteritzen són el blanc i el blau, i els atributs que es vinculen amb ella són la Lluna i el Sol, el salvavides, l'àncora, la barca i també els braçalets que estan elaborats amb l'ajuda de petxines marines.
Dins dels rituals de la santeria, és possible resar-li: «Ase, re, re, re, mare meva, senyora del mar, bressola'm als braços i acull la meva pregària». Normalment s'invoca per tal d'assolir la fertilitat, recuperar l'harmonia dins de la família o unir dos individus. Yemayà se sincretitza amb la Verge de Regla.
Oshun
És una divinitat femenina que fa de missatgera d'Olofi i d'Obbatalà, i constitueix l'orixà major de la santeria miraculosa. Per dur a terme les seves actuacions relacionades amb l'endevinació, fa servir el suport d'Orula. Posseeix el poder de la pluja i els llamps, i vigila el cap dels creients. Es tracta d'un sant guerrer que es vesteix de blau i blanc, duu braçalets que són de plata i regna a les aigües. Els rituals de la santeria li dediquen els dissabtes, i els seus sacrificis són els fesols negres, la gallina i també la cabra. Oshun se sincretitza amb l'advocació de la Verge que és patrona de Cuba, la Caritat del Coure.
Yewa
Dins de la santeria, aquest orixà menor simbolitza la virginitat, la castedat i la virtut. Està sincretitzat amb la Verge de Montserrat, la Verge dels Desemparats i Santa Clara de Lima. Igualment, la seva representació apareix en forma de dona verge i madura, i la gent que es troba al seu davant no pot parlar de les històries d'amor ni treure's la roba.
Oya
Aquesta orixà femenina s'encarrega de regir les tempestes més violentes i és sobirana del remolí, la pluja i el vent. Igualment, viu ben a prop de la mort, a l'indret en què se situen les entrades dels cementiris, per tal d'oferir protecció als difunts. Sempre que es produeix una mort, Oya va a buscar la persona que perd la vida i l'acull a l'altre món oferint-li la benvinguda. Segons els rituals de la santeria, els seus animals predilectes són els coloms, les gallines i les cabretes. Té relació amb Santa Teresa de Jesús, a banda de vincular-se també amb la Verge de la Candela i la Verge del Carme.
Oxossi
Segons els rituals de la santeria, el dia d'aquest orixà és el dijous. Aquesta divinitat es vesteix amb roba verda, protegeix la justícia i sol comparar-se amb sant Sebastià i sant Benet.
Osun
Amb una connexió amb sant Joan Baptista, aquest orixà és el quart dels sants guerrers i constitueix la divinitat de la santeria miraculosa que es relaciona amb la vitalitat dels individus.
Obbatalà
Aquesta divinitat del pensament és una de les que té més rellevància dins de les creences de la santeria miraculosa. Progenitora dels orixàs, disposa de l'autoritat més gran. Es considera que va crear la Terra i que va esculpir els éssers humans, i les seves paraules conformen la llei. Representa la salut, la puresa i l'equilibri, i se sincretitza amb Nostra senyora de la misericòrdia, la Mare de Déu de la Mercè o santa Anna.
Els devots d'Obbatalà es veuen obligats a dir la veritat, cal que vagin vestits amb roba blanca i que l'homenatgin cada 17 dies. Igualment, els rituals de santeria cap a aquesta divinitat es concentren en la restitució de la pau perduda, el reforç de la fertilitat, la troballa d'una feina i l'atracció de la sort.
Oxalà
Es tracta del nom que rep Jesucrist dins de la macumba del Brasil, i és el príncep dels esperits i de la Cort Celestial. El dia més favorable per a Oxalà és el divendres, les ofrenes que rep als rituals de la santeria són de carn de colom i de cabra, i se li pot resar aquesta pregària: «Pare Oxalà, vine a oferir-me la teva ajuda. Ets el més gran, i també el Sol. Ofereix-me la teva mà en aquests instants de patiment i aflicció».
Altres déus
A la santeria s'homenatgen molts sants, però és important que no obviem les següents divinitats: Oggun —relacionada amb sant Pere i sant Miquel arcàngel, és la divinitat del ferro—, Shangó —vinculada amb santa Bàrbara, és la divinitat del llamp—, Algallú —el magma, relacionada amb sant Cristòfol, dins dels rituals cal que les ofrenes se li facin agrupades en conjunts de nou peces—, Ozaín —el sant de les flors i també de l'herba—, Olokun —és responsable del mar profund dins de la santeria miraculosa—, Obbatalà —és la divinitat del pensament—, Babalú —té una connexió amb les malalties—, Oxosi —connecta amb la justícia— i Eleguà —que se sincretitza amb el santo Niño de Atocha o amb sant Antoni de Pàdua, i representa els camins de les persones.
També et pot interessar...
- Tot allò que has de saber sobre les sectes satàniques
- Les canalitzacions espirituals i l'energia dels éssers de llum
- Els àngels ens envien missatges amb les hores