L'any 2020 serà electoralment intens a l'Estat, amb eleccions autonòmiques a les tres comunitats anomenades 'històriques': Euskadi i Galícia —on toquen, després que les darreres se celebressin el setembre de 2016— i Catalunya, que les anticiparà per quarta vegada consecutiva, provocant les cinquenes eleccions al Parlament en una dècada.
Una de les possibilitats que ha guanyat força en els darrers dies és l'oferta que, des de fa mesos, ha fet el PP de Catalunya a Ciutadans: una candidatura conjunta en aquesta comunitat. La proposta sempre havia estat rebutjada, però la darrera setmana va rebre una resposta constructiva, per primer cop, per veu d'Inés Arrimadas, la líder 'in pectore' del partit: s'obrien a parlar-ne, sempre que les coalicions es fessin no tan sols a Catalunya, sinó també al País Basc i a Galícia.
Feijoo entorpeix les converses
Si bé a Catalunya l'entesa sembla fàcil, hi ha més incertesa a Euskadi i molta feina a fer a Galícia. En aquesta darrera comunitat, el PP gallec d'Alberto Núñez Feijoo acumula tres majories absolutes consecutives (2009, 2012 i 2016) mentre Ciutadans no té representació a la cambra. Davant d'aquest panorama, Feijoo, que vol repetir com a candidat a la Xunta, ja ha avançat que «la fórmula de la casa comuna del PPdeG és la que ha tingut èxit, ha prosperat i governa» i ha convidat als dirigents de C's a integrar-s'hi.
Feijoo tanca així les portes a una candidatura fora del paraigua de les seves sigles, que certament són guanyadores a la seva comunitat. La condició posa traves, i notables, a l'articulació d'una llista conjunta de les dues formacions a Galícia i, per tant, de retruc dificulta que es puguin formar a Euskadi i Catalunya, en base a les condicions imposades per Inés Arrimadas. Ara caldrà veure com es resol aquesta situació.