Una investigació internacional explora la relació entre la feina que exerceixen i la gravetat dels símptomes de fibromiàlgia en homes. El projecte internacional 'La fibromiàlgia en homes, la gran desconeguda', relaciona el treball físic i el moviment amb més dolor i fatiga entre els malalts. En la recerca hi participa el Departament d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili, el centre mèdic nord-americà Mayo Clínic, el Luther College, i el Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida. La investigació va començar el 2018 per saber més sobre «signes i símptomes, percepcions i significats» de la malaltia en els homes, que no ha estat tan investigada com en el cas de les dones, tot i que els símptomes són més greus.
De la investigació ja se n'han publicat en dos articles en revistes internacionals. El primer a la Pain Managment Nursing Journal, la revisa oficial de la Societat Americana d'Infermeria per al tractament del dolor. S'hi compara com viuen la malaltia els homes en dos entorns culturals diferents, a Catalunya i als Estats Units, i s'analitzen mostres paral·leles als dos països, amb 17 homes diagnosticats de fibromiàlgia a cadascuna.
Les investigadores constaten que l'esforç físic, «com caminar o fins i tot canviar una bombeta», era suficient per causar en aquests homes episodis de dolor posterior. Els pacients patien més fatiga i dolor com més es movien però també «estrès», que agreuja els símptomes, en homes que no treballaven.
La recerca proposa explorar la relació entre la feina i la gravetat dels símptomes de fibromiàlgia en homes ja que la malaltia no es considera com una discapacitat i es demana als pacients que continuïn treballant o fent algun tipus d'activitat. Les dades suggereixen que els homes amb fibromiàlgia requereixen «moderació perquè no es cansin o adaptacions del lloc de treball per part de les empreses».
La investigació assenyala que els homes identifiquen llocs específics de dolor en lloc de descriure'l com un dolor generalitzat com és habitual en aquesta malaltia, i que en el cas dels espanyols, expressen un índex de dolor més alt i un dolor més punxant que els nord-americans. L'estudi no descarta que estigui relacionat amb la medicació que prenen (opioides, antiinflamatoris no esteroïdals, antidepressius i ansiolítics) perquè sobretot els opiacis, poden provocar que el pacient es torni més sensible als estímuls dolorosos.
Les investigadores també han publicat un segon article a la revista italiana Minerva Medica, on es revisa la bibliografia (356 articles) sobre els millors tractaments per combatre la malaltia. Es basa en la tesi doctoral d'Anna Llàdser que proposa combinar programa d'educació perquè els pacients afrontin «de manera més efectiva la malaltia» amb un programa complet amb exercicis aeròbics, estiraments, relaxació, enfortiment i resistència a tot el cos.
A més de recomanar la Teràpia Cognitiva Conductual (la teràpia ocupacional, la moderació, l'acceptació d'un mateix, el compromís i la motivació per al canvi), molts dels pacients amb fibromiàlgia han tingut una vida complexa amb episodis d'estrès i treballar el perdó s'ha rebel·lat com una eina important.
Els pacients estudiats han destacat «la percepció d'invisibilitat que té aquesta malaltia», que és crònica i afecta el sistema muscular i ossi, amb símptomes psicològics relacionats.