Carme Miquel es va jubilar fa molt pocs anys del seu ofici: el de professora d'Història a l'Institut Torredembarra. Però mai s'havia dedicat en exclusiva a la docència: durant anys i anys, ha exercit la recerca i ha publicat desenes de treballs de caire històric. Ara, retirada de la docència però més abocada que mai a la recerca, Carme Miquel s'ha embarcat, de la mà de Ramon Pere, en un projecte que culminarà a finals de 2020: un recull onomàstic de Torredembarra, és a dir, un inventari amb renoms, noms de família i també topònims històrics de la vila.
El projecte va endur-se fa tan sols uns dies el II Premi Ramon Amigó, que atorga el Departament de Filologia Catalana i la Fundació de la URV. A banda del reconeixement, el guardó són 6.000 euros com a beca per culminar l'estudi en un termini màxim de dos anys. D'aquesta manera, es tancarà el cercle d'una feina que Carme Miquel va endegar el 1991 amb l'ajut, precisament, de Ramon Amigó, que va morir el 2011 i que, ara, dona nom al premi que permetrà acabar el projecte.
Un projecte endegat fa vora trenta anys
«Em trobava en un moment en què necessitava fer alguna cosa més enllà de la docència», explica Carme Miquel a BaixGaiàDiari.cat, en referència al moment en què, l'any 1991, va començar a fer els primers passos d'un recull onomàstic a Torredembarra. «Vaig començar el treball de camp i vaig poder entrevistar persones grans que ara ja no hi són», explica. D'aquesta manera, doncs, va aconseguir recollir informació només recordada, fins llavors, de forma oral, i que d'altra manera s'hauria acabat perdent.
En el treball de camp, «una feina que mai no s'acaba però que cal tancar en algun moment», Carme Miquel va recollir sobretot antropònims, però també alguns topònims. Va ser una tesi doctoral que recollia noms de llocs sotaiguats de la costa catalana, de Sitges al Delta de l'Ebre, que va activar aquest segon tram del projecte, el de la toponímia. «Em va semblar molt interessant i, en veure que alguns dels noms que recollia la tesi es corresponien amb altres ja publicats a casa nostra, vaig decidir incorporar també els topònims al projecte», explica.
Amb el consell de l'onomatòleg i escriptor reusenc Ramon Amigó (1925-2011), Carme Miquel va anar treballant al voltant del recull, amb molts anys d'aturades per raons de feina i dedicacions a altres projectes. «El Ramon va morir i uns anys després em va tocar jubilar-me. Feia anys que em rondava pel cap reprendre aquesta aventura, i m'hi vaig posar», detalla.
Ramon Pere, coautor del projecte amb Carme Miquel
Va ser llavors quan el també onomatòleg Ramon Pere, natural d'Ulldemolins, al Priorat, es va incorporar al projecte d'onomàstica torrenca. «El Ramon és especialista en documents digitalitzats de l'Arxiu Diocesà de Tarragona, de manera que ens pot ajudar molt a la investigació de noms del segle XVII en endavant».
Presentats al premi Ramon Amigó i un cop havent-se endut la beca, ara tenen dos anys per culminar la feina. «El treball ja té moltes hores de feina i ens en queden moltíssimes més!», exclama Carme Miquel, inquieta.
Un inventari de noms de cases, partides, renoms o famílies de Torredembarra
El resultat serà una llista amb l'inventari alfabètic d'antropònims i topònims que trobin. Cadascun d'ells incorporarà una breu descripció, una transcripció fonètica i cites que permetin contrastar la informació. «Els renoms i malnoms, a no ser que ja estigui publicat prèviament, no aniran lligats al nom real de la família, no voldríem que es veiés el treball com una falta de respecte», explica Carme Miquel.
La documentació es remunta segles enrere, però inclou també el segle XX. «Per exemple, els Munts era un paisatge agrícola fins la urbanització dels anys 60 i els camins que hi havia, tot i que no estaven rotulats, tenien un nom que, si ara que podem no deixem per escrit, s'acabaran perdent», exemplifica.
«No podem permetre que aquest patrimoni immaterial que tenim es perdi. Molts noms entren en desús i només són vius quan algú els recorda. Si aconseguim que els més grans ens els lleguin, podem escriure'ls i conservar-los en el temps», diu Miquel quan li preguntem per la motivació d'aquest treball. Queden, doncs, hores i hores de feina, però el cert és que en tan sols dos anys, un llibre recollirà com era i com es deia Torredembarra fa segles... però també en les darreres dècades.