Un historiador d'Ascó ha trobat els banys àrabs de l'època andalusina del municipi de la Ribera d'Ebre. Fa més d'un miler d'anys que estan construits i es troben en un gran estat de conservació.
Una troballa molt destacada a Catalunya, ja que només es conserven els banys àrabs de Tortosa. En tot l'estat espanyol n'hi ha una vintena i, aquest del municipi de la Ribera d'Ebre, està en un excel·lent estat.
L'estructura conté les tres cambres, d'aigua calenta, gelada i temperada. A més de les portes d'accés entre elles i els cinc llanternons de llum i ventilació a cada estança. Bbuscaven un molí d'oli antic que estava documentat a tocar dels banys sarraïns. Són de propietat privada i han tingut altres usos com a celler o estable.
Els banys àrabs d'Adkun
Felip Fucho, historiador d'Ascó, i Montse Ortíz van trobar els banys àrabs seguint el rastre de les cròniques del sarraí Al-drisi. Amb això i d'altres documents de l'època cristiana, però, volien trobar un antic molí d'oli.
En aquestes cròniques històriques sobre el recorregut de l'Ebre entre Tortosa i Saragossa, es parla dels territoris musulmans de les Terres de l'Ebre, hi apareix Adkun, el municipi d'Ascó en l'actualitat.
L'estudi dels historiadors assenyala que aquell Adkun tenia «gran transcendència» per tots els elements andalusins que se'n conserven. Encara es pot resseguir la fortalesa (rehabilitada com a edificació cristiana després) i la moreria, «la vila de dins» com es coneix al poble.
Ascó també conserva l'única mesquita de l'Estat que no va ser reconvertida en edifici religiós com marcaven els cànons eclesiàstics. Una mesquita de tres voltes, un únic estament inferior a la de cinc voltes de Tortosa que era Kura. També Adkun i Turtuixa eren els dos únics municipis on hi havia Cadi, la figura judicial més important de l'època.
També s'hi localitza la maqbara (el cementiri) i ara els banys, sarraïns. «Tot plegat ens fa sospitar de la transcendència militar, política, religiosa, econòmica i d'oci (banys àrabs) que refermarien l'alt nivell d'Adkun, com una espècie de subdelegació del govern andalusí que hauria estat Ascó», ha destacat Fucho.
Les cambres de bany
En la recerca del molí d'oli, es van trobar les tres cambres dels banys àrabs: aigua freda, temperada i calenta. Fan 11 metres de llargada, 3 metres d'amplada i 4 d'alçada. Aquestes estan construïdes amb la «tipologia clàssica» de les voltes de canó, amb pedra recoberta de morter de calç. S'hi conserva en una de les estances un fragment de pintura original de color blanc.
Les tres zones estan comunicades per unes portes. Entre la primera i la segona es va tapiar posteriorment i és que aquesta cambra es va modificar per guardar-hi oli. Hi ha les tines per decantació i cinc boques d'entrada fetes amb pedra. També es van construir tines a les dues cambres següents no encara es conserven restes d'oli.
En cada sala hi ha cinc llanternons amb tancament circular per on entra va la llum i es podien ventilar. Estaven protegides amb alabastre, una pedra blanca i translúcida molt semblant al marbre. Fucho ha apuntat que els banys sarraïns es completaven amb dues sales més, la caldera i la llenya i la de vestuaris.
L'historiador asconenc no descarta que aquests elements puguin aparèixer si es fan més prospeccions, ja que els banys estan situats sota un solar, a tocar de la via del tren.
Una construcció de l'any 950
No és una data exacta, però la primera estimació feta pels historiadors daten la construcció cap a l'any 950, fa més d'un miler d'anys.«És en aquesta data que es fa un procés d'incentivació d'arribada de població en aquesta zona i podria ser que aquests banys tinguessin aquest sentit», ha apuntat Felip Fucho.
De fet és entre els anys 1148 i 1150 que els cristians reconquisten aquestes poblacions ebrenques i per tant la construcció dels banys àrabs d'Ascó ha de ser anterior a l'any 1100, com a mínim.
A Catalunya només se n'havien trobat uns fins ara, els de Tortosa que alberguen un establiment de restauració. Els d'Ascó són els segons banys sarraïns que es conserven o se'n té constància a Catalunya, i a l'estat espanyol n'hi ha prop de 25.
«I d'aquests només n'hi ha uns 10 o 12 que estiguin tan sans com estan els d'Ascó, per tant, creiem que és d'una transcendència històrica i patrimonial important», ha remarcat Fucho.
La descoberta s'ha explicat als propietaris, al municipi i a l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat. «Esperem que posin fil a l'agulla i caldrà veure com es gestiona. Caldrà tenir mà esquerra», ha animat l'historiador.
Per fer-les visitables, caldrà fer un procés de restauració i «si més no, de neteja» perquè fa 500 anys que no s'usen i després han tingut altres funcions i acumulen molts sediments. No es poden gaudir en la seva dimensió completa.