Gran descobriment el que s’ha fet a la part russa de l’oceà Àrtic. La Flota del Nord de Rússia ha trobat fins a cinc illes noves molt a prop de la glacera Vylka (Nansen), just a l’oest de l’illa de Sénerni de l’arxipèlag Nóvaya Zemliá, pertanyents al mateix país rus. De fet, a partir d’ara aquestes noves illes, ocultes fins ara sota el gel que s’ha desfet, passaran a formar part d’aquest conjunt insular.
Entre els anys 2015 i 2016, la mateixa flota que ha fet el descobriment va pronosticar que hi podria haver noves illes en tota aquesta zona, i no ha estat fins ara que aquestes sospites s’han confirmat del tot. No obstant, va ser una estudiant, Marina Migunova, qui, a través d'imatges satèl·lit, va fer el primer albirament d'aquestes possibles illes, que fan entre 900 i 54.500 m²
Les sospites han quedat confirmades
La Flota del Nord va iniciar l’expedició el 15 d’agost en el remolcador de rescat Altái, des de la ciutat russa de Severomorsk. Un cop arribats a la zona, els especialistes ja han descrit les cinc noves illes i han dut a terme els estudis topogràfics i fotogràfics necessaris per tal de catalogar la troballa.
En aquest sentit, els experts han col·locat en una de les illes una estructura de pedra commemorativa que conté una ‘càpsula del temps’ amb un disc amb imatges de la descoberta per tal que, en el cas que les generacions futures tornin a topar amb elles, puguin comptar amb material catalogat.
El canvi climàtic, darrere del nou descobriment
Les noves illes es desconeixien fins ara degut a que es trobaven ocultes a sota del gel. No obstant, l’augment de la temperatura global a causa del canvi climàtic i l’escalfament global han provocat la desfeta del gel, deixant al descobert el nou conjunt insular.
De fet, les glaceres de Nóvaya Zemliá han disminuït entre 2 i 5 quilòmetres al llarg dels últims anys, i el ritme de desfeta continua sent molt elevat. Precisament, l’expedició de la Flota del Nord té l’objectiu de registrar tots els punts nous descoberts amb la desfeta del gel a la zona àrtica.
En aquest sentit, l’any 2018 la temperatura mitjana anual de l’Àrtic va pujar fins a 3,23 graus, rècord absolut a tota la zona. Entre els diversos impactes negatius a nivell mediambiental que hi ha a la zona a causa de la desfeta del gel, hi ha les possibles inundacions de les regions costaneres properes o l’amenaça de feines de perforació del mar a zones fins ara ocultes pel gel.