Un grup d'investigadors ha identificat, per primera vegada, l'ús de coves com a caus del linx ibèric de 30.000 anys d’història, segons informa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Un article científic publicat avui a 'Scientific Reports' exposa que s'ha identificat la Cova del Gegant de Sitges (Barcelona) com a cau de criança del linx, per primera vegada a la península. Els investigadors es basen en esquelets de diferents mides del linx, però també de preses, sobretot conills i ocells amb senyals de mossegades, i de restes d'excrements fossilitzats.
La Cova del Gegant, ara mig inundada pel mar, és una de les que més restes fòssils ha proporcionat a tot el nord-est peninsular i, en aquest cas, els del linx s'acumulen en un mateix nivell sense que els hagi alterat cap altre carnívor . Aquest estudi obre noves perspectives sobre el coneixement dels linxs ibèrics, perquè la seva presència abundant en altres jaciments pot ser degut al fet que aprofitessin les coves com a cau.
En segon lloc, perquè l'abundància de restes de conills i aus en determinats jaciments que, fins ara, es creia que era per l'acció dels humans prehistòrics, pot ser obra dels linxs. Fins ara, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en l'actualitat, amb el problema de la gran pressió antròpica que pateix aquesta espècie protegida, que molts anys enrere era molt abundant.