Ho recordo amb una gran nitidesa... La cara roja de furor, l’expressió del rostre tensa mentre cridava “fill de...”, els punys alçats amb el dit del mig aixecat. Era el pregó de Santa Tecla de 2017. Quan l’alcalde de la ciutat va sortir al balcó de l’Ajuntament la meitat de la plaça va semblar embogir. Els xiulets, crits i insults volien sobreposar-se a la megafonia. Per la situació on era jo vaig quedar just davant del jove que, posseït per una mena de delirium tremens d’injúries i d’insults, destacava d’entre la multitud. A ell, com la resta d’intolerants que es dedicaven a increpar l’alcalde i als regidors i regidores no independentistes, ni se li devia passar pel cap que, entre d’altres detalls, estava insultant als representants municipals sorgits d’unes eleccions democràtiques, electes pel poble de Tarragona.
Els era indiferent. Érem “enemics”, “traïdors”, “botiflers”, “carcellers”, “colons”, “repressors” o qualsevol altre tonteria sorgida de la màquina propagandística del procés independentista. De vegades penso en aquest jove, en el futur que li espera. Si no desenvolupa cap estímul cultural o un mínim esperit crític està perdut. Es tornarà un dogmàtic i respondrà amb fanatisme a qualsevol opinió que difereixi mínimament del que consideri com a “causa sagrada” o fe única i vertadera. La que sigui.
Segur que molts dels que esteu llegint aquestes línies, si no sou nacionalistes, podríeu explicar situacions similars que hagueu vist o que hagueu patit en carn pròpia durant aquests darrers deu anys. O pitjors. Haureu hagut de deixar de parlar de política amb familiars, amics o coneguts que creien amb fe cega en el “pla secret de les jugades mestre” que havia de durar 18 mesos. Us heu hagut de mossegar la llengua quan alguns us acusaven de “no estimar Catalunya”, de posar en dubte que hi havia reconeixements internacionals “garantits” o bé quan heu dit que parlar en nom de tot el poble de Catalunya deixant al marge a més de la meitat d’aquest poble, en principi, ni resulta intel·ligent ni gaire coherent.
Però malgrat tots els insults, totes les desqualificacions, les insídies, les burletes, les “lliçons” de patriotisme, mai heu sucumbit ni heu caigut en l’odi. Mai heu comès l’error de respondre a la intolerància amb més intolerància, al dogmatisme amb dogmatisme, a la intransigència amb intransigència. Ara ha arribat el nostre —vostre— moment, el de tots i totes, els de més de 7’5 milions de catalans i catalanes. Sense exclusions, sense ressentiments, sense odis.
Això és el que m’ha portat a sumar-me al projecte de Salvador Illa i a demanar el vot per al PSC. Perquè no vull que les meves filles hagin de passar pel mateix. No vull que Catalunya es torni a dividir per la meitat. No vull que la manca de diàleg, sumada al fanatisme, ens torni a posar al límit.
Vull tenir a la Generalitat un president com Salvador Illa que sap, com sabem tots, que quan els catalans anem units som imparables mentre que quan ens dividim, perdem. No volem la Catalunya sectària i excloent que semblen somiar alguns dirigents independentistes. Dividir el país entre bons i dolents, com han fet els secessionistes, és la ruïna de Catalunya.
I és que mentre aquí perdem energies agitant la confrontació i enviant cartes al president de Kosovo la resta de comunitats s’han posat les piles per aprofitar el fons de 140.000 milions d’euros que el president Pedro Sánchez ha aconseguit de la Unió Europea. Catalunya no pot seguir perdent oportunitats amb més mentides que semblen sortir d’una mala novel·la de literatura fantasmàtica i no pas de la bona política que ha de transformar la realitat, precisament, des del principi de realitat i l’anàlisi objectiva d’aquesta realitat.
I per això demano el vot per al PSC, perquè m’he cansat de les dinàmiques de fronts excloents. Salvador Illa representa la Catalunya transversal i cívica que busca recuperar el progrés, el prestigi i l’autoestima dels catalans. Això és el que hem de fer possible. Si ho aconseguim, enlloc de gent cridant i insultant a qui discrepa dels seus dogmes ens retrobarem amb l’esperit dinàmic i emprenedor que és el que realment ha construït la Catalunya gran que tant ens estimem.
Sí, és l’hora del canvi. Torna Catalunya. Illa president.
Rubén Viñuales és el número 2 per Tarragona de la candidatura del PSC al Parlament