Reobrim transitòriament la popular sèrie documental 'Cambrils i la vida regalada'. No perquè durant els últims mesos no hi hagi hagut teca sucosa de la bona a la capital gastronòmica de la Costa Daurada. De fet, encara tenim oberts casos tan luctuosos com els del conserge municipal pederasta o el policia local emmerdat en un afer d'immigració il·legal i prostitució anteriorment comentats per aquest sofert cronista ultralocal. S'hi han afegit, a més a més, el cas del regidor de l'ajuntament que llogava un magatzem a uns pakistanesos que intoxicaven cambrilencs amb kebabs adulterats o totes les derivades del govern frankenstein de l'alcalde Klein apuntalat pels pèssims consells del seu sinistre i sociata cap de gabinet José María Bonet.
És a dir, tanta tela per tallar que jo, francament, em veig superat. Fins avui, que la que ha passat és tan grossa que no puc callar, per pura civilitat i responsabilitat ciutadana. Fa cosa de tres setmanes, per via familiar, em va arribar una alarma. De bon començament no hi donava crèdit, però a poc a poc, preguntant i lligant caps de la història he acabat esgarrifat. Una sèrie de noies, entre tretze i setze anys, que entrenaven al Club d'Atletisme Cambrils es van reunir després d'una sessió d'entrenament. Una d'elles, una mica a contracor, va preguntar a les altres, amb la natural timidesa i temor, si no les feia sentir incòmodes que l'entrenador les obligués a fer un exercici determinat anomenat per ell mateix 'fer turmells'.
Segons relaten les joves atletes del C.A. Cambrils, l'entrenador i president de l'entitat, P.F., agafava les noies una a una i, mentre la resta entrenaven a les pistes exteriors, les tancava en un magatzem contigu a les instal·lacions, allà on es guarda tot el material atlètic. Un cop tots dos sols, l'alumna havia de pujar sobre una fusta i, recolzada sobre un plínton, d'esquena, deixava els talons a l'aire. És quan P.F. muntava les noies i, amb el pretext d'estirar la part baixa de les cames amb el pes propi, refregava els genitals pel cul i l'esquena de les atletes. Algun cop amb notòria erecció, com han assenyalat algunes d'elles.
És un exercici que naturalment ja no es fa enlloc i que, en tot cas, practiquen les noies entre elles per motius obvis. També és clar que no és un estirament que calgui fer d'amagat. La pregunta lògica a partir d'aquí és per què les nenes no n'havien dit res fins ara. Les respostes aquí són més difuses. Sembla ser que P.F. exercia un control malaltís sobre elles. Com que el club és ell i una ajudant (una exatleta de la que parlarem més endavant), les alumnes no es negaven mai a fer l'exercici, tot i que totes les implicades han assegurat que ho vivien amb incomoditat. Les més rebels, corrien el risc de veure's bandejades de les competicions. P.F. s'enfadava quan les nenes feien plans sense ell (fins i tot sortir a fer un tomb i un beure pel Port sense informar-lo podia representar una bronca important). Moltes han abandonat el club els darrers mesos, sense dir res, tipes i espantades del caràcter psicopàtic del personatge. Les que han quedat, finalment, ho han fet saber als pares, no sense cert avergonyiment, comprensible en les edats que estem parlant.
Una vintena de famílies de les nenes es van reunir fa quinze dies, mig d'amagat, per veure què feien. Després d'alguna discussió i de pares que no trobaven prou greu el comportament de l'entrenador i que incomprensiblement han continuat portant les nenes a Atletisme tot i saber què estava passant, es va decidir anar als Mossos d'Esquadra i denunciar. Totes les noies (als nois i a les nenes més petites no els feia fer l'exercici de turmells) han estat cridades a declarar, però dels vint noms inicials, la meitat han caigut pel camí, per unes pressions que fa angúnia fins i tot imaginar-se.
Tot i això, la investigació fonamentada en les declaracions coincidents de 9 de les noies ha prosperat i P.F. ha estat detingut i engarjolat, a l'espera de les diligències judicials. L'activitat del club d'atletisme de Cambrils ha estat, ara sí suspesa.
Però ara que podem estar més tranquils d'haver identificat i parat els peus del presumpte agressor sexual, sorgeixen preguntes tant o més incòmodes que els refregaments de l'entrenador sortit amb les menors. La més inquietant de les quals és què ha fet tota la gent que ho sabia o ho intuïa. De fet, ara per Cambrils ja corren diverses brames, com que fa vint anys ja van estar a punt d'enganxar-lo en circumstàncies similars i el poble va escombrar tota la merda sota l'estora o que totes les nenes que han passat per les seves grapes han estat víctimes dels seus mètodes i de la llei del silenci posterior. Cal recordar que per progressar esportivament al club era indispensable sotmetre's als seus exercicis, turmells inclosos, i que les nenes que s'hi negaven eren apartades, perdent el favor del cap de la secta.
"És un tio estrany", diu ara tothom. Però el cas és que han hagut de ser nou noies valentes les que l'han desemmascarat. També queda sense resoldre el paper galdós dels pares que han consentit que les seves filles continuïn anant als entrenaments i perquè la seva ajudant, que ara confessa que a ella de jove P.F. també li feia fer turmells i ha seguit des de llavors al seu costat, fins i tot com a amics. Per si no fos prou greu, aquesta noia, E.L. d'uns trenta anys, és policia local (i una altra brama diu que és la nineta dels ulls de l'alcalde Klein) i no se sap fins a quin punt hauria pogut cometre un delicte d'omissió, ocultació i complicitat amb els abusos. El que sí que és cert és que ara, potser conscient del paperot que té, ha ofert el seu suport a les famílies denunciants i la seva disponibilitat a declarar. Ara com ara, no em consta que ho hagi fet, però tampoc el contrari.
Però de tots els neguits que deixa aquest cas repulsiu, el que més sobta és que l'entrenador P.F., a banda de ser l'ànima de l'atletisme a la ciutat i de redactar les notícies dels èxits del club que puntualment li publiquen a la Revista Cambrils, és en la seva vida civil mestre de primària. Sí, heu llegit bé. Tothom més o menys a qui preguntes et diu que no és aigua clara, però no ha tingut cap mena de problema per tractar professionalment amb nens i adolescents durant més de vint anys. Fins fa poc, treballava a l'Escola Cambrils en tant que mestre de reforç COVID i ara, també en estranyes circumstàncies, oficia en un centre també públic de Vila-seca. És increïble en les mans de qui estem. Els controls ferris que hi ha en segons què i la màniga ampla que fa el sistema educatiu públic i l'administració permeable als pederastes sense que ningú actuï amb contundència.
En última instància, qui haurà de donar explicacions és l'Ajuntament. Vull pensar que no sabia res del tema, però el que és incontrovertible és que té cedit a aquest individu unes instal·lacions municipals públiques, gairebé en ús exclusiu. Vistos els personatges que hi ha manant a la Casa de la Vila i els precedents en els casos encara oberts d'agressions sexuals i abusos, no n'espero gaire cosa més que facin turmells els uns als altres.
ACTUALITZACIÓ: Segons les últimes informacions, un jutjat de Reus ha deixat en llibertat provisional l'entrenador P.F.B amb ordre d'allunyament durant un any a les 9 noies denunciants i la prohibició expressa d'acostar-se a les instal·lacions del Club d'Atletisme Cambrils.