Quan ja fa més d'un mes que estem confinats a causa del coronavirus, tinc la sensació que les actituds dels ciutadans ja es comencen a relaxar. Durant els últims dies ha crescut molt la quantitat de gent que surt al carrer, res a veure amb el que passava les primeres setmanes de confinament. Sembla que la gent, a poc a poc, ha anat perdent la por, o s’ha acostumat a la nova situació que ens toca viure.
L’arribada del bon temps, sens dubte, haurà servit de detonant per aquest fet. Vivim en una societat a la qual li costa molt quedar-se a casa quan el dia s’allarga i el temps se suavitza. Si en els primers dies de confinament, encara força freds i molts d’ells amb pluja, molta gent sortia a comprar, com a molt, un cop a la setmana, la sensació és que ara ja surt un cop cada dia. El fet que els contagis vagin a la baixa també porta a aquest perillós relaxament del confinament.
Sens dubte, això haurà de ser un aspecte que els governs espanyol i català hauran de tenir en compte. A diferència d’altres països, aquí a la mínima que la situació presenta una mica menys de dramatisme —encara que segueixi sent greu— la percepció de la gent canvia completament i es comencen a buscar motius per sortir de casa. Els últims dies fins i tot he vist alguns menors al carrer.
Potser caldrà no esperar gaire per començar a donar indicacions clares sobre la segona fase de l’epidèmia, aquella en què la gent començarà a sortir al carrer però encara hi haurà risc de contagi. Millor que hi hagi instruccions clares sobre com cal comportar-se a l’espai públic, que no mantenir un confinament total que, a la pràctica, cada cop es complirà menys.