La nova Política Agrària Comuna —PAC— planteja mitja dotzena d'àmbits d'actuació per fer front a la situació del sector a tot l'àmbit europeu. Ricard Ramon, cap d'unitat adjunt a la direcció general d'Agricultura de la Unió Europea, ha exposat aquesta tarda a la Cambra de Comerç de Reus en quina línia es vol treballar segons la nova proposta, que ha de cobrir aquest sector econòmic fins al 2027.
[predef]reus-144[/predef]
La Cambra ha engegat els Dilluns Llotja, un espai que vol tornar a donar protagonisme a aquest històric espai reusenc adaptat als temps actuals, on ja no hi ha activitat física. Per fer-ho s'ha organitzat una ponència de Ricard Ramon sobre la nova PAC i com es vol actuar per solucionar els problemes que pateix l'agricultura a tot el territori europeu. Tot plegat, a més, quan dijous comença a Brussel·les una cimera de caps d'Estat i de govern per debatre els pressupostos de la Unió Europea per als pròxims set anys i dels quals depèn la PAC i els ajuts que contempla.
El concepte d'agricultor genuí
«Moments com els actuals, que són complexos, requereixen respostes per part de totes les administracions competents i també per part del mateix sector», explica. Ramon ho emmarca en un mercat global on el veto de Rússia arran de la situació a Ucraïna i l'augment dels aranzels dels Estats Units als productes europeus han afectat de manera important alguns sectors agrícoles.
En aquest sentit, es vol treballar en una millor definició dels ajuts directes, que suposen un 40% de la renda dels pagesos i ramaders d'Europa. Es treballa perquè hi hagi un millor repartiment entre els grans productors i els anomenats productors genuïns. A grans trets, «des de Brussel·les pensem que és necessari reequilibrar els ajuts i que vagin on són necessaris, que són aquelles explotacions petites i mitjanes que tenen problemes per fer front a la seva rendibilitat».
Per fer-ho realitat, es treballarà a través del concepte d'agricultor genuí; «en un futur, cada Estat membre haurà d'establir aquesta definició per afinar millor qui rep els ajuts i qui els necessita». A la pràctica suposarà establir topalls màxims del valor dels ajuts que es reben. «Hi ha grans beneficiaris que reben molts ajuts i que potser degut a les economies d'escala, són menys necessaris; la proposta de la Comissió Europea ha establert una regressivitat a partir de 60.000 euros i un topall màxim d'ajuts per beneficiari de 100.000 euros —anuals—».
Pagar el valor del producte
Un altre dels àmbits de treball és el del preu final del producte agrícola. És precisament una de les reclamacions més reivindicades des del sector, que posen sobre la taula la diferència de preu que hi ha entre la quantitat que cobren per la producció i el preu d'aquesta producció quan arriba al mercat. Es posa l'accent en els intermediaris, a qui es responsabilitza d'aquestes diferències, sovint, molt importants.
Segons Ricard Ramon, «els preus no reflecteixen tots els béns públics que genera l'activitat agrària». Amb tot, matisa que «la cadena és molt llarga, i crec que no és just acusar determinats punts concrets de la cadena, s'ha de tenir una visió completa, cada part de la cadena ha de vetllar per preus competitius». Així doncs, apunta a la necessitat que el consumidor sigui conscient de què compra per estar disposat a pagar-ho més car que ara.
«El que és fonamental és que hi hagi una valorització del producte i que apostem per la qualitat, per una diferenciació, que és el que permetrà que el consumidor sàpiga que el que compra, val la pena pagar-ho un preu superior». En aquest sentit es vol incidir en el consum de proximitat, «hem d'acostar l'activitat agrària al consumidor, a Europa hi ha 500 milions de consumidors i hi ha 12 milions d'agricultors, i des de Brussel·les tenim la impressió que cal reforçar aquests lligams».
El que sí que es vol garantir és blindar l'agricultura i la ramaderia davant de possibles pràctiques abusives. Es vol treballar, assegura Ricard Ramon, per garantir «la importància de la transparència de preus i de prohibir les pràctiques comercials deslleials». Les directrius europees, quan s'aprovin, s'hauran d'adaptar a cada Estat membre a través del seu govern tot i que, segons aclareix, en el cas espanyol la legislació actual ja cobreix algunes de les noves clàusules.
Cooperativisme, tecnologia i medi ambient
Per tal que les produccions petites i mitjanes siguin menys vulnerables als canvis del mercat global, la línia de treball que es vol seguir és la de concentrar l'oferta; «pensem que és necessari que la producció es concentri i s'adquireixi determinat volum per tal de poder fer front a la competència interna i externa». Per fer-ho han de prendre protagonisme les cooperatives, tant les tradicionals com les de segon grau i les interprofessionals.
Un altre dels àmbits que vol cobrir la nova Política Agrària Comuna és el de les innovacions tecnològiques. «L'agricultor i les administracions hem de fer un esforç per integrar els canvis que ens ofereixen les noves tecnologies per poder reduir costos i millorar la nostra rendibilitat», augura. També cal tenir presents, afegeix, «els criteris ambientals, que augmentaran en el futur perquè tenim una urgència climàtica, i el sector agrari és el primer damnificat, és el sector econòmic més vulnerable a les conseqüències del canvi climàtic».
El relleu generacional, un problema d'abast europeu
La manca de productors joves al sector agrari no és exclusiva del camp català, tal com detalla el cap d'unitat adjunt a la direcció general d'Agricultura de la Unió Europea. «Només el 6% dels agricultors tenen menys de 35 anys, i pensem que és necessari potenciar la incorporació de joves». Per incidir-hi, de nou, es volen utilitzar els ajuts directes que la Unió Europea.
La proposta de PAC que s'ha de debatre els pròxims mesos «establirà un mínim del 2% dels ajuts dedicats als joves, avui aquest 2% és un màxim; avui hi ha uns topalls de 70.000 euros pels joves que augmentem als 100.000 euros». En aquest aspecte, però, reclama també la implicació del sector bancari. «Els joves agricultors són gent que aposta per un negoci amb un alt nivell de risc, i per això és important que les entitats bancàries i el món financer apostin per concedir els crèdits necessaris».