Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Jordi Mellado, Sílvia de Lamo i Nerea García, investigadors de la URV

La URV crea un mètode per detectar adulteracions en aliments elaborats amb insectes

Cada cop s'utilitza més la pols d'insecte com a ingredient alimentari

Jordi Mellado, Sílvia de Lamo i Nerea García, investigadors de la URV
D'esquerra a dreta, Jordi Mellado, Sílvia de Lamo i Nerea García, que han participat en la recerca. | URV

En els darrers anys els insectes s'han anat fent un lloc dins l'alimentació humana, com a font alternativa de proteïna. La indústria agroalimentària ha hagut de buscar alternatives per fer aquest aliment més atractiu, ja que el fet d'haver de menjar un grill, un cuc o una larva, molt sovint provoca revulsió. Així doncs, les empreses transformen l'insecte en pols per utilitzar-la com a ingredient en la formulació de productes alimentaris. Ara bé, aquí esdevé la necessitat de comprovar que aquests productes comercials no estiguin adulterats i realment continguin les proporcions d'insectes que corresponen.

Per això, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha creat un mètode per poder identificar de forma eficaç i econòmica el tipus d'insecte i la quantitat que s'hi pot trobar en mostres comercials amb l'objectiu de detectar ràpidament possibles fraus i adulteracions. «El dels insectes és un sector emergent i cada cop es fa més necessari poder verificar que els productes que entren al mercat compleixen amb els estàndards que demana la Unió Europea», explica Jordi Mellado, un dels investigadors del grup de recerca Foodie, que juntament amb Sílvia de Lamo i Nerea García han encapçalat l’estudi. El grup investigador del Departament d'Enginyeria Química ha desenvolupat un mètode per verificar que el producte que es posa a la venda conté realment el tipus d'insecte que figura a l'etiqueta i en les proporcions que s'indiquen.

Els investigadors van agafar set mostres diferents de pols d'insectes disponibles al mercat i hi van combinar dues tècniques. D’una banda, l’espectroscòpia d’infrarojos, amb la qual van obtenir un espectre, com si fos una empremta dactilar que és específica i única per a cada mostra. «Aquest espectre informa de quins components químics o biològics té aquesta mostra en concret», explica Mellado. Mellado afegeix que «l’espectroscòpia d’infrarojos és una tècnica que s’utilitza fa molt de temps, però el que fa poderós el nostre mètode és l’aplicació posterior de l’estadística, sense la qual probablement no observaríem diferències entre les mostres estudiades». Un cop obtingut l’espectre hi van aplicar una tècnica d’anàlisi multivariant. Es tracta d’un mètode estadístic supervisat que permet discriminar les mostres en diferents classes i veure per què són diferents entre si.

«La combinació d’aquestes dues tècniques afegida a la nostra expertesa en producció d’aliments ens permet crear models espectrals específics a les nostres necessitats i trobar informació amagada», destaca la investigadora Sílvia de Lamo. De fet, la combinació d'ambdues tècniques no només s'ha estudiat en la matèria primera en cru —la pols d'insecte—, sinó també en productes ja elaborats, com ara galetes que incorporen pols d'insecte entre els seus ingredients. «El fet que la pols d’insecte estigui barrejada amb altres ingredients com farina de cigró, oli i sucre i sotmesa a un procés de cocció genera una matriu molt més complicada d’analitzar. Tot i així, amb l’aplicació d’aquest mètode vam ser capaços de discriminar tant el tipus d’insecte com la quantitat», explica Nerea García.

El següent pas que es plantegen els investigadors és anar més enllà i poder donar un servei afegit al sector productiu, que està utilitzant cada vegada més la pols d’insecte com a matèria primera per produir aliments. «Les granges d’insectes necessiten diferenciar mascles i femelles, perquè el creixement és diferents entre ells, o els tipus d’alimentació que requereixen... i amb aquestes tècniques s’obre un ampli ventall d’aplicacions que podem oferir a les empreses, que en molts casos tenen els mitjans tècnics però no l’expertesa o el temps necessari per poder extreure’n tot el potencial», conclou De Lamo.