Les escoles i instituts públics de Catalunya estaran de vaga aquest dijous, 16 de maig. Els sindicats d'ensenyament USTEC, ASPEPC, CCOO, UGT i CGT han anunciat aquest dilluns els detalls sobre la protesta anunciada setmanes enrere que aturarà l'escola catalana durant la jornada de dijous. Els motius principals: la demanda d'un millor finançament i la reclamació de millorar les condicions laborals dels mestres. A Tarragona, la manifestació central sortirà a les 12.00 hores de la plaça Imperial Tarraco.
[predef]enquesta-tarragona-ciutat-243[/predef]
La marxa té previst acabar el recorregut al carrer de Sant Francesc, davant els Serveis Territorials d'Educació. Esl sindicats reclamen revertir les retallades sobre el sector que es van accentuar «des del primer moment de la crisi», i demanen d'un millor finançament per recuperar la situació prèvia a la recessió. També alcen la veu per demanar una reducció de l'horari lectiu que es tradueixi en una millora de les condicions laborals dels mestres, «una reivindicació irrenunciable» que hauria d'entrar en funcionament el curs vinent, avisen.
L'horari lectiu del 2010 era de 18 hores a l'Educació Secundària i 23 a Primària
L'horari lectiu que reivindiquen els sindicats, el de l'any 2010 previ a les retallades, era de 18 hores a Educació Secundària i de 23 hores a Primària. Són dues hores afegides que van sumar-se en els anys 2011 —la Generalitat de Catalunya, per ordre de la consellera Rigau— i 2012 —el govern estatal, en mans del ministre Wert—. El 2017, una altra protesta sindicat va aconseguir reduir una d'aquestes dues hores a l'escola catalana.
El Departament d'Educació es va comprometre a recuperar l'horari lectiu de l'any 2010 si així ho permetien els pressupostos. Segons el portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font, la reclamació no s'ha materialitzat encara per diverses causes: «primer va ser el 155 i després no es posen d'acord amb els pressupostos». Segons els sindicats que promouen l'aturada, implantar la mesura el curs vinent suposaria una partida pressupostària de 45 nous milions d'euros que podria fer-se efectiva a través d'un decret llei.