Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
decennals-escoles-valls

Valls tria les 12 persones que encarnaran els nous Nans de les escoles per a les Festes Decennals de 2021

Paral·lelament a la creació de cada nan, els centres realitzaran un treball de documentació en format audiovisual sobre cada personatge. Els resultats es visionaran durant les diferents jornades de les Festes Decennals 2021

La comissió de Decennals  a les Escoles de Valls ha anunciat els noms de les dotze vallenques i vallencs notables que integraran el nou grup de Nans que s'estrenarà dins la Mostra d'Imatgeria Escolar de la propera celebració de  2021.

Una advocadessa, una aviadora, un arquitecte, un entomòleg, un escultor, una farmacèutica, una geògrafa, una infermera, un mestre, un músic, un pintor i una professora de música, sis dones i sis homes seran els protagonistes del nou grup festiu que modelarà l'alumnat de les escoles Eladi Homs, Eugeni d'Ors, Baltasar Segú, Enxaneta, La Candela, Lledó, Claret, Cor de Maria i Rocabruna i els instituts Jaume Huguet, Narcís Oller i Serra de Miramar.

Els nous Nans participaran en la Mostra d'imatgeria escolar que, en format de cercavila, recorrerà els carrers de Valls el primer dissabte de les Festes Decennals, el dia 30 de gener de 2021 com a primera activitat de la jornada en els carrers de Valls. Així la  cercavila escolar  en què habitualment participen les bèsties de cada centre, sumarà aquest nou element transversal i conjunt dels dotze centres de la ciutat.

Vallenques i vallencs triats pels centres educatius

Josep Busquets. Inicià la seva formació a l'Escola del Treball de Valls als 18 anys i començà formant-se en dibuix, pintura i modelatge. El segon pas fou al Taller-Escola de la Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Fou cridat a files per l'exèrcit republicà per a la guerra civil. En tornar a Valls continuà la formació amb l'escultor canongí Salvador Martorell. Reprengué així l'activitat artística i s'inicià com a docent de l'antiga Escola del Treball el 1940.

Josefina Cardó. Doctora en història, i professora i catedràtica de geografia i història i d'història de l'art a l'Institut Narcís Oller 35 anys. Una veritable referent de la llengua i la cultura catalanes. Va escriure diferents monografies sobre temes de geografia econòmica de les comarques tarragonines, centrades sobretot en els segles XVIII i XIX. La seva tesi doctoral fou sobre els canvis en els conreus del Camp en aquesta època; també va col·laborar a la Gran Enciclopèdia Catalana en diferents entrades relacionades amb la seva especialitat.

Felipa Español. Bibliotecària al front durant la guerra civil espanyola de 1936-1939, on ella i les seves companyes utilitzaven un bibliobús, adreçat tant als soldats com als ferits. Després va estudiar Dret i va deixar definitivament l'àmbit de les biblioteques. Aleshores va exercir com a advocadessa i, en uns temps històrics especialment complexos, va ser molt constant en el treball per millorar la situació de la dona.

Francesc Español. Llicenciat en farmàcia a la Universitat de Barcelona. Va mostrar gran afició per l'entomologia i mai no es dedicà a la farmàcia. Treballà al Museu de Zoologia de Barcelona, del qual fou nomenat regent d'Entomologia el 1932. El 1941 en fou designat conservador i el 1966 director. El 1969 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. De 1970 a 1975 fou professor de zoologia a la Universitat de Barcelona. El 1982 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Gelambí. De jove es traslladà a Valls. Formà part de l'Orquestra Els Vermells, l'Orquestra La Lira Vallenca, l'Orquestrina Gelambí, l'Orquestra Cobla Marabú, el conjunt Amoga i el conjunt Gruppers. Hi tocava el piano i el contrabaix. Fou l'adaptador de moltes de les tonades de la tradicional representació dels Pastorets de Valls, que actualment escenifica el Grup del Teatre Principal. També compongué diverses obres clàssiques, entre les quals trobem tres sarsueles.

Eladi Homs. Fou mestre i pedagog. Va estudiar als Estats Units empeltant-se dels nous corrents educatius i mètodes pedagògics. Estigué adscrit a l'ampli corrent pedagògic de l'Escola Nova a la Catalunya de primers de segle XX. D'altra banda, també se l'ha considerat l'introductor al nostre país de l'esport del bàsquet. Col·laborà, entre altres publicacions, a La Cataluña, La Veu de Catalunya, La Mainada i València. Fou depurat després de la guerra civil i va guanyar-se la vida treballant en acadèmies i escoles privades.

Maria Murtra. Fou la primera vallenca llicenciada en farmàcia a la Facultat de de Barcelona. Malgrat les qüestions de gènere de l'època que va viure i malgrat les guerres i persecucions, mantingué l'esperit investigador, la curiositat i el saber i fer científic fins a la mort. Centrà el treball de doctorat en els aspectes fisicoquímics del càncer i les substàncies cancerígenes. S'exilià a França el 1939 per marxar tot seguit cap a Colòmbia, on treballà de professora i es dedicà a tasques investigadores.

Pilar Soler. Aquesta dona va ser una notable professora de música vallenca, que, amb el seu ensenyament, va esdevenir una destacada formadora de molts altres músics de la ciutat de Valls que la seguiren.

Josep M. Tost. Va ser un artista rellevant de la pintura i va formar part del grup de pintors de Valls Cercle Jaume Huguet que es presentà a la coneguda llibreria Guardias de Tarragona. L'any 1967 també s'integrà en el grup Set Pintors Vallencs que es van presentar a la galeria Syra de Barcelona.

Dolors Vives. Fou una pilot i pionera de l'aviació espanyola durant la Segona República Espanyola. També va ser membre fundadora del club d'aviació Aero Popular (1933) i es va treure un dels primers carnets de l'Aeroclub. Va quedar molt impressionada quan va veure el vol de la primera dona pilot catalana, Pepa Colomer, amb qui travà una bona amistat.

Josep M. Vives Castellet. Va ser arquitecte municipal entre 1919 i 1953, i a ell es deu en bona part l'actual estructura urbana (eixos com el passeig de l'Estació o el disseny de la plaça de les Garrofes) i alguns importants edificis públics, com l'interior de l'edifici consistorial, l'escola de la Candela o la Cooperativa Agrícola. Fou cofundador del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona, i desenvolupà projectes d'habitatges particulars, com la seva pròpia residència, situada al carrer dels Metges i considerada una petita gran joia del tardomodernisme.

Francesca Yvern. De professió infermera, fou la cap de les infermeres de l'Hospital de Sang de Valls existent arran de la guerra civil espanyola, tant en l'època republicana com una vegada entrades les tropes franquistes a la ciutat. Aquest espai sanitari on treballà la Francesca, estava ubicat concretament a l'edifici de les Germanetes dels Pobres, l'actual Col·legi Claret.