L’Ajuntament de Valls aposta per un tractament de les plagues de l’arbrat viari i dels parcs municipals a través de mecanismes naturals. Segons expliquen des del consistori, el canvi en el sistema s’anirà amplificant i progressivament està previst que es redueixi l’ús de plaguicides i s’augmentin el de zones naturalitzades on no s’utilitzaran cap mena de productes preservar-los com a refugi per a insectes i papallones.
Prova en determinades espècies d'arbres
Per combatre les plagues s'apliquen uns mecanismes naturals consistens en uns insectes que parasiten o depreden els causants de la plaga a l’arbrat. A Valls, aquest estiu, tot i que per la climatologia les plagues s’han retardat, s’ha optat per fer una prova amb la fauna auxiliar a determinades espècies d’arbres que tenen una alta afectació per plagues. Així les espècies que s’han tractat són les xitalpes (Chitalpa tashkentensis), xicrandes (Jacaranda mimosifiolia) i til.lers (Tilia sp) les quals es veuen afectades per pugons.
Concretament, les espècies i indrets on s’ha actuat són, per una banda, els til·lers de les places Jaume I, de la Mainada, Vall d'Aran-Segarra, Pompeu Fabra, Miramar i de l’Estació, zona verda de Santa Úrsula, barri Colla Vella, zona del Centre Cultural, estació d’autobusos, Parc Barrau i carrer Prat de la Riba. En total, més 100 exemplars. A més, s’han tractat 24 xicrandes de la plaça President Companys i del pàrquing del Barri Antic i, finalment, 10 xitalpes del carrer Galofre Oller.
La lluita biològica en agricultura i espais verds és el conjunt de recursos biològics per a la prevenció, reducció i/o eliminació de les plagues i reduir els efectes nocius que produeix, utilitzant enemics naturals amb la intenció de minimitzar l'ús de productes químics de síntesi. En aquesta ocasió, l’insecte que s’ha utilitzat ha estat el depredador Adalia bipunctata, una espècie de marieta autòctona i present a tot Europa, un coleòpter de la família dels coccinèl·lids. L’èxit del control biològic va més enllà de l’aplicació d’aquests enemics naturals dels causants de les plagues. Així, el model no es basa en l’eliminació total de la plaga, sinó en la recerca de l’equilibri entre plaga/depredador.