«És com si anéssim polint una clau perquè entri millor al pany». Aquesta és la metàfora que utilitza el cap del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron, el doctor Tomàs Pumarola, per il·lustrar per què la variant òmicron és més transmissible: les mutacions que acumula a l'espícula —la proteïna que dona al virus forma de corona— li permeten entrar amb més facilitat a la cèl·lula per infectar-la.
Pumarola explica a l'ACN que el salt evolutiu que ha fet el coronavirus amb l'òmicron podria repetir-se mentre en algunes àrees del món circuli lliurement. La nova variant també ha precipitat la tercera dosi, ja que s'escapa de forma parcial de les vacunes, si bé «sembla ser que mantenen una alta protecció davant de la gravetat» de la covid-19.
Què sabem i què no d'òmicron
El cap del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron repassa què sabem i què no en aquests moments de la nova variant del coronavirus, que es preveu que sigui la dominant a Catalunya en els propers dies —si no ho és ja—, poques setmanes després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la classifiqués com a variant de preocupació (26 de novembre).
L'arribada de l'òmicron i també del fred, i per tant de més vida als interiors, ha sumit Catalunya en una sisena onada que en els darrers dies ha registrat un fort augment de contagis i que ha obligat el Govern a prendre noves restriccions, que coincideixen amb l'inici de les festes de Nadal.
Sobre les mesures que han entrat en vigor aquest divendres a la matinada, el doctor Pumarola considera que, si bé «arriben un pèl justes» de cara a aquest cap de setmana, amb Nadal i Sant Esteve, són oportunes per evitar aglomeracions durant les festes i especialment la nit de Cap d'Any i afirma que, en aquests moments, no n'hi ha prou amb l'efecte de les vacunes o amb mesures com la mascareta per contenir l'augment dels contagis.
«Arriben en bon moment. És fonamental que prenguem consciència que tenim un virus altament transmissible i el que no podem és portar el sistema sanitari al col·lapse», adverteix Pumarola, que també forma part del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 del Govern, grup que va proposar diverses mesures —més restrictives de les que finalment el Govern va decidir— de resposta a la variant òmicron.
Una variant més transmissible
El cap del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron indica que l'òmicron és més transmissible que la delta, que està desplaçant com a variant dominant a Catalunya, com s'està veient en diversos països, com el Regne Unit.
Els experts calculen que és pràcticament cinc vegades més transmissible que la delta. «Cada vegada que apareix una nova variant, la 'clau' entra millor al 'pany'», observa.
El doctor Pumarola diu que, si bé a l'inici de la pandèmia semblava que aquest virus tenia dificultats per mutar, en aquests moments ha demostrat que «té la capacitat de fer variacions importants i de forma sobtada».
«La variant òmicron ens ha agafat una mica amb el peu canviat. És un virus que no para de sorprendre'ns constantment. És difícil aturar-lo en aquests moments», reflexiona.
Poques dades per saber si és més o menys greu
Una de les grans incògnites és si la variant òmicron causa formes més o menys greus de la covid-19[estudis apunten que causaria menys hospitalitzacions, però són dades molt preliminars].
Pumarola indica que encara és prematur per saber-ho, però recorda que si els casos creixen, per la major transmissibilitat i perquè, a més, s'escapa de forma parcial de les vacunes, les hospitalitzacions augmenten, però no perquè sigui més virulenta.
S'escapa de forma parcial de les vacunes, però...
Un altre dels punts que genera més inquietud és el grau d'efectivitat de les vacunes davant de la nova variant i també la possibilitat de reinfectar-se. D'entrada, sembla que l'efecte protector de les vacunes davalla pel que fa a la infecció, però que es manté alt davant de les formes greus de la covid-19.
Pumarola apunta que, segons les dades disponibles fins ara, amb les vacunes d'ARN missatger (Pfizer / Moderna), la forquilla de protecció davant d'infecció es mouria entre el 50% i el 80%, mentre que amb AstraZeneca baixaria fins al 20%.
«La infecció no té perquè sé greu, pot ser asimptomàtica o lleu. Sembla ser, inicialment, que es manté una alta protecció davant de la gravetat tot i que pot haver-hi una petita davallada, però no tant com pel que fa a la infecció», assenyala.
Precisament per això, Pumarola insisteix en la importància de les terceres dosis sobretot entre les persones vacunades amb AstraZeneca i especialment en el grup d'edat de 60 a 69 anys, que pot presentar complicacions de la malaltia.
El doctor subratlla que amb aquest reforç augmenta de nou la protecció de les vacunes. També recorda que és important la dosi de reforç en les persones vacunades amb Janssen.
El cap de Microbiologia afegeix que aquelles persones que tenen factors de risc, com l'edat avançada o altres patologies, poden desenvolupar una malaltia greu tot i estar vacunades i demana anar amb compte: «Una persona jove vacunada pot contagiar-se de forma asimptomàtica o lleu i transmetre el virus a persones vulnerables de l'entorn».
La sisena onada, l'última?
El cap del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron constata que el virus continuarà evolucionant: «L'estem seleccionant constantment i les variants són més resistents». El doctor Pumarola observa que la variant òmicron es va detectar en una zona amb baixes cobertures vacunals i diu que, mentre en àrees del món el virus continuï circulant lliurement, poden produir-se «salts tan importants evolutius com ha passat amb l'òmicron».
El doctor Pumarola recorda la importància de la «uniformitat» de la vacunació arreu del món: «No serveix que a Europa les cobertures siguin molt altes i que en altres llocs no existeixin. És un virus molt complex que ens està posant en risc de manera constant. Ja ho veurem, no és fàcil contestar a la pregunta[si la sisena onada serà l'última, almenys amb una corba tan pronunciada, de la pandèmia]».