El titular geogràfic de la setmana passada, en clau catalana, va ser la proposta de l’alcaldessa de Barcelona de crear la Regió Metropolitana de Barcelona, una regió de prop de 5 milions d’habitants.
L’objectiu de la proposta de l’alcaldessa Colau és ampliar el radi d’acció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual és presidenta, i que les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès formin part d’aquesta nova proposta regional.
Aparentment l’objectiu és la voluntat de consensuar estratègies i reptes comuns dels territoris afectats pel fet i les tendències metropolitanes. En aquest sentit creiem que la proposta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, no només és pertinent i necessària sinó que també cal implementar-ho al més ràpid possible.
El que podem lamentar és el punt de vista, l’enfoc de la problemàtica, i la metodologia de la proposta, per diverses raons, i que des de l’òptica del Penedès podrien ser aquestes.
Respecte a l’enfoc de la problemàtica, creiem que rescatar el model de la Vegueria de Barcelona del 2010, des del 2017 ja no existeix com a tal ni de facto ni de iure, és un error i que fa petita la proposta. Creiem que cal tenir una ambició a l’hora de tractar el fet i el futur metropolità. I l’ambició passa per entendre el fet metropolità des d’una escala regional que superi l’esquema comarcal.
Quan parlem de fet metropolità no podem pensar només en dues comarques del Penedès, cal que pensem en Vegueria, per les implicacions que comporta a l’hora de tenir en compta la funcionalitat del territori en el seu conjunt, en tant que àmbit territorial reconegut per la Generalitat de Catalunya, per exemple els temes de mobilitat, i també a l’hora d’afrontar reptes territorials amb el respectiu Pla Territorial Penedès, que engloba les quatre comarques i no només les dues que es proposen a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Respecte a la metodologia, la taula estava conformada per l’alcaldessa de Barcelona i els alcaldes de les gran ciutats de la “futura” regió. Creiem que un repte com el del fet metropolità cal ser sensibles amb les grans ciutats, però també amb les petites, convocar als presidents dels Consells Comarcals de les comarques de la Vegueria de Barcelona i de la Vegueria del Penedès, hagués estat un encert. També cal ser sensibles a la regionalització de Catalunya, i demanar la presencia dels Delegats del Govern de la Vegueria del Penedès i de la de Barcelona hagués estat també molt pertinent.
En conclusió el fet metropolità i la seva dinàmica és un fet incontestable. Que el repte metropolità implica el conjunt de la Vegueria del Penedès també ho és. Que cal que el repte metropolità superi la dicotomia centre-perifèria, i s’enriqueixi dels diferents punts de vista més enllà de Barcelona i els límits de l’actual Àrea Metropolitana també és necessari i obligat. Des del Penedès cal que treballem aquesta òptica metropolitana i aquest fet metropolità des del nostre propi punt de fuga, aquesta també és una obligació, tota nostra.
Esperem que des dels òrgans directius del Pla Estratègic Metropolità siguin sensibles a la diversitat, i entre tots enriquim un gran projecte.