La vespa asiàtica ja sobrevola i amenaça la població d'abelles de les Terres de l'Ebre. Els Agents Rurals han confirmat la seva presència després que, la setmana passada, dos apicultors sorprenguessin diversos exemplars d'aquesta perillosa espècie invasora atacant les seves arnes en dos espais de la serra de Cardó. Establerta des de fa un any i mig al Baix Penedès —se n'han trobat també al Priorat i el Tarragonès— són els primers exemplars vistos a les Terres de l'Ebre, la principal zona apícola de Catalunya. Els abellers, que avisen també dels problemes ambientals i socials d'aquesta presència, reclamen a la Generalitat actuacions ràpides per detectar els nius i frenar la seva expansió.
Quan Lluís Casanova, apicultor del Perelló, va visitar fa uns deu dies la mitja dotzena de caixes que manté a la serra de Cardó, al terme municipal de Benifallet, va veure amb astorament com diverses vespes invasores es mantenien suspeses en l'aire, a uns vuit centímetres de les obertures inferiors, esperant la sortida de les abelles a l'exterior per capturar-les i menjar-se-les.
«Eren les deu del matí i cap abella sortia de les caixes: la que ho feia, en un moment l'agafava i marxava volant, però estaven quietes esperant que sortissin. Quan vam obrir les caixes les abelles, atemorides a dins, estaven molt enfadades i picaven moltíssim. No era normal», ha relatat l'apicultor. Aquesta situació, apunta, no només impedeix la seva sortida per buscar aliment, sinó que genera una situació extraordinària d'estès, podent arribar a matar tota l'arna.
Després de confirmar amb la Cooperativa Apícola Tarragonina que, efectivament, es tractava de l'espècie invasora i comunicar-ho al Departament d'Agricultura, els Agents Rurals van procedir a inspeccionar la zona per corroborar la troballa. De fet, Casanova no va ser l'únic propietari de caixes a la zona de Cardó que va localitzar la presència de la temuda i coneguda també com a vespa velutina. A poca distància —poc més d'un quilòmetre i mig—, però al terme municipal de Tivenys, un apicultor de Rasquera havia viscut pocs dies abans una situació similar.
La troballa arriba després d'anys de nombrosos avisos infundats i inspeccions fallides per part dels Agents Rurals, que malgrat els suposats albiraments encara no havien aconseguit contrastar de forma fefaent la presència d'aquest perillós invasor al territori. En alguns casos, s'havia confós la vespa asiàtica amb l'autòctona vespa xana o crabro, de mida fins i tot superior a la invasora, però inofensiva per a la colònia apícola.
Arran dels avisos a Cardó, diferents efectius s'han desplaçat ja diversos cops sobre el terreny per inspeccionar l'entorn de les arnes a la recerca del niu, sense cap resultat. Fonts del cos descarten, però, trampejar la zona i recorden que, un cop les vespes estableixin nius —esfèrics de grans dimensions i situats a les capçades dels arbres— serà més fàcil detectar-les.
De moment, els Agents Rurals ja han informat als productors i la Cooperativa del protocol establert al respecte per la Generalitat, que suggereix que siguin els mateixos afectats els encarregats de trampejar les zones pròximes a les àrees amb mètodes selectius. Sí que s'han compromès a col·laborar quan en l'eliminació de nius quan puguin afectar la seguretat pública.
La idea, però, no satisfà en absolut el sector. «Som els primers afectats, però demanem la implicació del Departament d'Agricultura: que estigui el nostre costat, que trampegi i es posi al capdavant. És un problema de tots, que ens volen carregar als apicultors, però és també social: esperem no arribar a veure morts per picades», afirma el president de la Cooperativa, Jordi Brull, tot recordant alguns casos de víctimes registrats a la zona nord de la península. A més, segons reconeix també al seu protocol la Generalitat, la presència de la vespa contribueix a reduir la biodiversitat i limitar la pol·linització de les plantes.
Atacar els nius de forma imminent
Els abellers creuen que és ara, justament quan s'acaben de trobar els primers exemplars, el moment de sumar esforços i atacar els invasors. Els nius construïts entre la primavera i l'estiu poden acabar multiplicant la població després de l'hivern, més encara si no registra temperatures molt baixes, com és el cas del territori. «Ara n'hi ha molt poques, estan concentrades i potser a la primavera del niu en surten centenars de reines que poden colonitzar els Ports, la serra de Cardó o Tivissa. Mentre tinguin humitat s'escamparan. Si podem aturar el problema abans que ho facin, serà mitja guerra passada», reflexiona.
Reconeixen que el fet d'haver-se localitzat de forma aïllada en dos punts de difícil accés i amb poques arnes acumulades pot jugar també a favor seu. També que l'expansió de la vespa es vegi afavorida amb humitats elevades, en un territori amb molts espais generalment força secs. En qualsevol cas, el sector preveu que la presència de la velutina pugui acabar causant baixes. Especialment, en els casos d'agrupacions de caixes de petites dimensions, que la predació insistent de les vespes asiàtiques podrien acabar deixant sense abelles.
Entre els instruments de lluita, preveuen la possibilitat d'usar paranys selectius, com arpes elèctriques, que per les seves dimensions permeten matar les vespes invasores però no afecten la resta d'insectes. Amb tot, apunten que el fet d'aplicar aquests sistemes en terrenys habitualment secs requerirà una cura especial.
Campanya nefasta
La notícia, a més, arriba en el context d'una campanya molt fluixa per als productors de mel de les Terres de l'Ebre. En el cas de la Cooperativa Apícola Tarragonina, que sol concentrar més d'una quarta part dels dos milions de quilos de mel que anualment es produeixen a Catalunya, la collita es quedarà en menys de la meitat per la suma dels efectes de la pandèmia de la Covid-19, les abundants pluges de la primavera i l'expansió de la malaltia de la varroasi.