Aquesta setmana, des de TarragonaDigital, ens fèiem ressò d'un projecte que mai ha acabat veient la llum tot i ser una necessitat compartida per administracions, empreses del clúster químic del Polígon Nord i usuaris i treballadors d'aquest nucli industrial de la nostra regió.
Es tracta d'un vial que connecti el Polígon Nord amb l'A-27. Estem parlant d'un vial de mig quilòmetre aproximadament o el que és el mateix, una inversió completament assumible i que no desestabilitzaria cap pressupost dins el capítol d'infraestructures. Construir-lo evitaria que tant vehicles de mercaderies perilloses, com usuaris privats haguessin de passar pel traçat actual, amb una corba molt tancada que ja ha provocat accidents i fins i tot que algun vehicle carregat amb mercaderia perillosa hagi bolcat.
Al mateix temps, milloraria la connexió del Polígon Nord amb el Port de Tarragona i suposaria treballar amb antelació i previsió per canalitzar millor l'augment de trànsit que es pot produir a mitjà termini, doncs hi ha encara tres plans parcials per executar al polígon de la química, fet que es tradueix en què hi ha espai i ganes que s'hi instal·lin més empreses.
No oblidem tampoc que, amb els fluxos de trànsit habituals a l'àrea industrial, en cas d'aturades programades a les plantes químiques o només ja en hora punta d'entrada i sortida de vehicles es produeixen llargues retencions entre el polígon i l'A-27 o el polígon i la N-240. Una sortida directa a l'autovia suposaria un estalvi substancial de temps i una millora en seguretat, en cas d'emergència o d'evacuació dels recintes.
Que durant tot el procés de planificació i execució d'una obra llarga, mastodòntica i encara inacabada com l'autovia A-27 – estem parlant de 27 quilòmetres i 200 ME de pressupost – no s'hagi aconseguit que es construís un accés de 0,5 km a l'autovia des del Polígon Nord amb el que això comporta en termes de seguretat, rapidesa i competitivitat – és entre ridícul i preocupant al mateix temps que suscita preguntes, probablement sense resposta o amb respostes que farien posar vermell a més d'un.
Com és que, ja sigui sobre el mapa desplegat sobre la taula del Ministeri de Foment o a peu d'autovia, ningú ha previst, planificat o ni tan sols estudiat mai aquest accés quan n'és prou evident la seva necessitat? S'ha traslladat mai des d'aquí, des de la regió, a Foment la necessitat d'aquest vial? Hi ha hagut resposta i, en cas que sí, quina ha estat?
Els nostres diputats a Madrid, que ara haurem de tornar a escollir, han fet mai gestions i pressió, ja sigui amb el govern de torn o amb els seus partits, per avançar en aquest tema? I el que és més important de tot i del que sempre hem pecat a Tarragona: s'ha traslladat aquesta petició al Ministeri de forma unànime, consensuada, argumentada i com una sola veu que defensa l'interès comú de la nostra regió? Molt ens temem que la resposta és negativa.
Ara ja no es mourà ni un bri d'herba fins al dia 29 d'abril. O millor dit, fins al dia 27 de maig. Però un cop tancat el cicle electoral, recuperar la reivindicació d'aquest vial seria un bon tema perquè la Subdelegació del Govern que surti de les urnes posi sobre la taula, consensuï amb totes les parts i amb la resta de representants polítics de Tarragona a Madrid i defensi sòlidament i unitàriament davant de qui pertoqui per fer-lo realitat. Pensant i treballant com a lobby territorial potent i estructurat, cosa que poques vegades ha passat fins ara, ens aniria bastant millor.