Durant aquests dies de confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19 els experts recomanen mantenir sempre una planificació i realitzar tota mena d’activitats. Hi ha moltes coses a fer a casa però, sense cap mena de dubte, s’ha disparat l’oci a través de la televisió amb les plataformes de vídeo a la carta o els videojocs. Per exemple, Netflix ja va anunciar que rebaixaria la qualitat de l’streaming per poder suportar l’augment d’usuaris i aquest dimarts les xarxes socials han esclatat d'alegria amb l'estrena de Disney+. Dit això, vull dedicar el bitllet d’avui als videojocs. Ho faig com a usuari habitual d’aquesta opció d’oci i cansat de tornar a veure discursos on es barreja aquest món amb una suposada «perillositat» i «violència».
Pensava que aquest era un ‘mantra’ que ja s’havia superat, que formava part del segle XX, però ara torna a aparèixer en escena amb el confinament. En primer lloc, s’alerta de la «perillositat» d’estar una gran quantitat d’hores davant la pantalla jugant a videojocs. Però és que hi ha alguna activitat que no sigui negativa si es practica en excés i amb un ús abusiu? Cap. Tots els excessos són dolents. Per tant, per què es mira diferent una persona que ha dedicat tota la tarda de diumenge a jugar a videojocs a una altra que ho ha fet per veure una marató de capítols d’una sèrie? No trobo la resposta.
Es recomanable estar connectat diverses hores seguides a Netflix consumint continguts televisius? Qui més qui menys tothom ho ha fet però, malgrat això, es continua estigmatitzant i criticant els usuaris i usuàries de videojocs. T'assenyalen com a «friki» o «viciat» quan la majoria de la societat passa les mateixes hores davant una pantalla per mirar la televisió. Així doncs, qualsevol excés és negatiu, sigui amb sèries, pel·lícules o videojocs. En segon lloc, els videojocs no són «violència» com alguns s'entesten a repetir i generalitzar. Òbviament, alguns tenen continguts violents, que estan prèviament indicats, però qui s'encarrega de comprar el videojoc no és el nen o nena en qüestió sinó els pares i mares.
Tenir la possibilitat de jugar 'online' aquests dies em dóna la vida. Així de clar. Aquesta eina de socialització s'ha afegit a les vies habituals de whatsapp, telegram i skype per parlar amb la família i els amics i amigues durant el confinament. I és que els videojocs, a banda d'aprendre i permetre desenvolupar tota mena d'habilitats, us ben asseguro que són una eina més per socialitzar. Jo mateix o la resta de persones que ens connectem no juguem per guanyar milions d'euros o per ser els millors del món, sinó que ho fem com una excusa més per connectar-te amb els teus amics 'online', que també són persones, riure i passar una bona estona. Es tracta simplement d'això i en uns moments com aquests és més que necessari.