La mort del futbolista José Antonio Reyes ha captat l'atenció de tots els mitjans aquest passat cap de setmana. El jove sevillà, que tan sols tenia 35 anys, va perdre el control del seu vehicle i va patir una col·lisió quan circulava a una velocitat de 237 km/h, tal com ha fet patent l'atesta de Guàrdia Civil.
Una gran multitud de personalitats han volgut rendir homenatge a qui fou una figura molt emblemàtica del futbol espanyol, però sens dubte, l'acomiadament més emotiu ha estat el de la seva vídua, Noelia López, que ha escrit unes desoladores paraules a través del seu compte d'Instagram.
El matrimoni tenia dues filles en comú
La parella estava casada des de feia tan sols dos anys, tot i que eren parella des de vuit anys enrere. El matrimoni tenia dues filles en comú, si bé Reyes ja comptava amb un altre fill, fruit de la seva relació anterior amb Ana López.
El fet és que la família ha quedat absolutament destrossada, i aquest sentiment ha quedat ben patent en l'última publicació de la vídua de Reyes a Instagram: un vídeo on el sevillà apareix juntament amb les seves nenes, a qui agafa entre els seus braços.
«Amor de la meva vida, no puc suportar aquest dolor, com de soles ens deixes», comença lamentant Noelia López, que continúa amb una frase d'allò més colpidora: «T'emportes les meves ganes de viure».
«Espera'm, vida meva»
«Avui he d'acomiadar-me de tu, però no tinc forces, et diré un 'fins aviat' perquè tu i jo estarem eternament plegats», continua l'escrit, on també hi ha espai per a les peticions desesperades: «Espera'm, vida meva, tornarem a ser una família allà on siguis».
La vídua de Reyes també aprofita l'ocasió per evocar el record del moment en què van engregistrar el vídeo, que va ser un dia en què el jugador arribava «d'un llarg viatge, i vas arribar aquí, amb qui et donava la vida». Una vida que, segons paraules de la mateixa López, «se'ns en va anar ahir».
L'emotiva petició de Noelia López a Reyes
«Ajuda'm, 'gordito', perquè no imagino la vida sense tu», escriu la vídua desconsolada, que prossegueix amb un to molt similar: «Ajuda'm a criar a les nostres filles. Dóna'm forces, aquestes que no tinc. Et portarem sempre al pensament i viuràs per sempre en els nostres cors».
La publicació conclou de la següent manera: «Ens has donat la millor vida i ens deixes els millors records. Des dels ulls de Noelia em miraràs, i des del somriure de Triana somriuràs amb mi. T'estimo, i t'estimaré per sempre, 'papi'».