Enguany es compleixen 20 anys des que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va començar les excavacions al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet. En aquest temps han sortit a la llum unes 50.000 peces que han aportat una valuosa informació sobre com era la societat a la Conca de Barberà fa uns 15.000 anys. Moltes campanyes, moltes peces i moltes dades, però el fet més singular i que dota de gran importància al jaciment són les troballes d’art moble paleolític que s’han fet aquest temps, úniques a Catalunya.
Tot i que la primera excavació es va portar a terme fa dues dècades, anys abans ja es tenien referències de la presència de restes en aquesta zona. «En publicacions de l’historiador Salvador Vilaseca ja se citava el Molí del Salt com un jaciment en superfície, és a dir, on s’hi havia trobat peces de sílex», explica Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació.
Quan els investigadors van trepitjar el terreny «vam esbrinar que en un talús de terra hi havia ossos, sílex i vam constatar que no només es tractava d’un jaciment en la superfície, sinó que es podia excavar», diu Vaquero.
Aquest va ser l’inici de tot. L’any 1999 es va començar a excavar a la zona, les sospites es van confirmar i es va obrir una nova porta de la història: a sota hi havia un valuós jaciment que portava milers d’anys atresorant importants peces.
«El primer que vam trobar van ser sílex i ossos d’animals», explica l’investigador. Conforme han anat avançant les excavacions, han aparegut altres peces com a elements de la cultura material de l’època o una important representació de l’art moble.
Gravats de gran importància històrica
Aquestes peces d’art, precisament, són les que donen el valor afegit al jaciment de Vimbodí i Poblet. «Fins ara eren molt poc conegudes a Catalunya», diu l’investigador de l’IPHES. De fet, des que es va trobar la primera d’aquestes peces l’any 2001, n’han anat sortint més fins a arribar a un total de 19. Això suposa que «és la col·lecció més important d’art moble paleolític de Catalunya i de les més importants de la península ibèrica».
La majoria d’aquests gravats d’art són representacions d’animals, però n’hi ha un de diferent. «Creiem que un dels gravats representa un campament, amb les seves cabanes, és una representació única al món», destaca Vaquero.
En tot aquest temps han sortit moltíssimes altres restes, unes 50.000, la qual cosa «indica la riquesa del jaciment», explica Manuel Vaquero.
Com es vivia a la Conca de Barberà fa uns 15.000 anys?
La veritable importància d’aquestes troballes és la història que tenen al darrere; el seu context ens permet conèixer millor com era la vida fa milers d’anys. Aquests objectes han desvelat com es comportava la societat que s’establia en aquestes terres.
L’investigador la defineix com una societat «molt ben adaptada al seu entorn, en equilibri amb la natura». Eren caçadors i recol·lectors, «sobretot hem trobat restes de conills, però també d’altres animals com cabres, cérvols, bous o porcs senglars».
També se sap que eren nòmades, es desplaçaven constantment. De fet, uns dels seus trets bàsics era la seva mobilitat. «S’estaven una temporada en el lloc i quan tenien pocs recursos per viure, marxaven». Això feia que no poguessin acumular elements materials perquè no eren sedentaris.
El lloc on es troba el jaciment, era un campament de caçadors. «Allà la gent dormia, menjava, treballaven les pells, escorxaven els animals...». Gràcies a les troballes «podem reconstruir amb molta precisió aquesta mena d’activitats i això és molt important», diu l’investigador.
Era una societat que no coneixia la ceràmica ni els metalls, tampoc l’agricultura ni la ramaderia, per això es pot dir que tenia trets una mica primitius.
«S’havien desplaçat fins al Priorat, perquè hem trobat sílex que ve d’Ulldemolins i també anaven a la costa o tenien relacions amb poblacions costaneres, perquè també han aparegut petxines».
«Ens queda moltíssim per excavar, tenim més futur que passat»
Tot i que ja han passat 20 anys, es considera que la superfície excavada fins ara és petita en comparació amb la magnitud del jaciment. «En aquest temps hem baixat, com a molt, 70 centímetres, ens queda moltíssim per excavar, aquest jaciment és molt ric», afirma Manuel Vaquero.
Aquests dies, precisament, l’IPHES està duent a terme la darrera campanya a la zona, amb un equip d’unes 8 persones. De moment no s’han trobat més peces d’art, però si que han aparegut «estructures de pedra molt interessants que hem de definir», diu.
Dues dècades després, «tenim més futur que passat, el jaciment té un gran potencial i en el futur volem que els arqueòlegs continuïn, volem que sigui un lloc de referència a la Conca de Barberà», conclou.
Aquestes intervencions es duen a terme gràcies al suport econòmic de la Generalitat, el suport de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
El municipi, orgullós de conèixer coses sobre 'els primers vimbodinencs'
Precisament, l’alcalde en funcions de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, explica com el municipi viu amb orgull les troballes. «Estem molt sorpresos amb tot el que ha anat sortint i també molt esperançats pel que pugui sortir en el futur», ha dit. Des del consistori es facilita l’allotjament dels voluntaris i de l’equip d’investigadors que fan les campanyes al Molí del Salt.
Tot i que les peces trobades es troben sota custòdia de l’IPHES, des de Vimbodí i Poblet «ens agradaria poder-les difondre com a municipi, però ara ens és molt difícil pels recursos que això requereix».
Per últim, Güell ha volgut agrair a l’IPHES que «hagin donat a conèixer més coses sobre els nostres ‘primers vimbodinencs’».