Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El Monument als Màrtirs d'Oradour d'Apel·les Fenosa.

El sorprenent vincle entre una escultura de Fenosa i una tarragonina assassinada a la Segona Guerra Mundial

El Monument als Màrtirs d'Oradour-sur-Glane recorda una de les matances de civils més gran

El Monument als Màrtirs d'Oradour d'Apel·les Fenosa.
Apel·les Fenosa va fer una escultura d'una dona embarassada per representar la massacre d'Orador. | Ajuntament del Vendrell
 

Una sorprenent història revelada recentment ha creat un vincle inesperat entre una escultura d'Apel·les Fenosa i una tarragonina que va morir assassinada a França el 1944, durant la Segona Guerra Mundial. La història té com a marc de fons la massacre que l'exèrcit alemany va cometre al petit poble francès d'Orador de Glana el 10 de juny de 1944, una de les matances de civils més grans que van perpetrar els alemanys en territori francès.

Orador de Glana era una vila de poc més de 600 habitants situada al departament de l'Alta Viena, a la regió de la Nova Aquitània. Entre els seus habitants hi havia un grup d'exiliats espanyols i catalans, que havia fugit del règim de Franco. El 6 de juny del 1944, els aliats havien desembarcat a Normandia, i l'exèrcit alemany de la França ocupada estava centrant els esforços a repel·lir l'atac. Al mateix temps, les guerrilles de la resistència francesa havien iniciat a la rereguarda una intensa activitat de sabotatge contra els alemanys i el règim col·laborador de Vichy.

 

Un petit poble totalment aniquilat

En aquest context és on s'emmarquen les despietades accions repressives de l'exèrcit alemany, per mirar d'esclafar la resistència. Aquell 10 de juny de 1944, un grup de 150 soldats del grup de combat de les Waffen-SS va entrar a Orador de Glana i va agrupar tots els seus habitants —adults, nens, vells o malalts— a la plaça del poble. Aparentment buscaven un dipòsit d'armes de la resistència, que estaria amagat al poble, una acusació que l'alcalde va desmentir rotundament, perquè no era certa.

Davant aquesta situació, els soldats van dividir els habitants i van prendre els homes cap als afores, on els van afusellar a tots, un total de 140. Les dones i els nens van ser portats a l'interior de l'església, on van ser metrallats i cremats. Només una d'elles va poder escapar per una finestra. En total, van perdre la seva vida 642 persones, entre elles, els divuit exiliats espanyols, corresponents a tres famílies amb nens.

 

L'escultura de Fenosa

Posteriorment, les Forces Franceses de l'Interior van encarregar a l'escultor català Apel·les Fenosa, aleshores exiliat a París, un monument per commemorar la tragèdia. Així va néixer el Monument als Màrtirs d'Oradour-sur-Glane, una escultura d'una dona embarassada que s'estava cremant. Fenosa simbolitzava amb aquesta figura l'assassinat de dones i nens a l'església del poble. El monument no es va poder posar a Orador fins al 1999.

La gran sorpresa ha arribat recentment, coincidint amb els preparatius d'una exposició que la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell està preparant sobre aquest monument, i que s'inaugurarà el 28 de març. Els mitjans de comunicació s'han fet ressò d'una notícia desenvolupada per l'historiador David Ferrer Revull, en la qual es revela que l'única dona embarassada que va ser assassinada aquell dia a Orador era una jove catalana, més concretament tarragonina, de Vilalba dels Arcs, Carme Juanós Sampé. Una revelació inesperada, que permet dotar l'escultura de Fenosa d'un rostre tarragoní.

Imatge de Carmen Juanós
Carmen Juanós | Cedida