Aquesta setmana ha estat molt dura per a mi. No podíem deixar que els fets delictius que s'estaven produint en diferents zones de Torredembarra s'allarguessin, era una qüestió d'emergència social.
Sortir al carrer a protestar i fer visible la situació angoixosa dels nostres veïns, que dia rere dia veien els seus drets menyspreats i maltractats, ens va semblar la forma més eficaç, justa i pacífica de reclamar atenció, de demanar auxili, de pregar que es posés fi a aquesta situació i poder viure tranquils i en pau.
Vam fer la nostra concentració, vam reclamar atenció, vam exigir solucions i ens en vam anar a casa a descansar, amb l'alegria i la satisfacció d'haver exercit un dels nostres drets més legítims.
El que va passar després no ens ho podíem imaginar i, si algú podia, perquè tenia la informació i els mitjans necessaris ¿per què no es va solucionar abans? ¿Coneixent la problemàtica, es pot tancar una casa un dia després dels fets i no uns dies abans? En fi, són preguntes que em faig, tampoc em podia imaginar la resposta del nostre alcalde, mostrant en la meva opinió una falta total d'empatia amb els veïns i veïnes afectats.
Començo a pensar que la violència ja els va bé a alguns, i anem malament si en fem ús interessadament, en qualsevol de les seves formes. No, amics, no hi ha violència justificable, no hi ha violència bona i violència dolenta. La violència, l'ús de la força per aconseguir una finalitat, per dominar algú o imposar alguna cosa no és mai justificable.
Tampoc és exclusiva de la dreta o l'esquerra, dels rojos, dels blaus o dels grocs... Fem de tant en tant una mica d'autocrítica, és necessari fer-la. Pot fer mal, pot costar, però sense ella no serem capaços d'avançar, estarem perdent oportunitats i, el que és pitjor, un temps preciós que no tenim.
Els problemes que vivim, econòmics i socials, no els solucionarem amb insults, ni tirant pedres. Només amb respecte, propostes, negociant i acordant, serem capaços de fer-ho. Són moltes més coses les que ens uneixen que les que ens separen, posem-les en comú i avancem.
Tenim l'obligació d'obrir la nostra ment, d'aprendre dels nostres errors i créixer com a éssers humans, com a poble, com a pares i com a fills. No els decebem i fem servir les pedres només per construir.