La crisi del coronavirus a Espanya ens ha obligat a confinar-nos a casa durant, com a mínim, quinze dies. Una mesura que pretén mitigar els casos de contagi arreu de l’Estat i frenar la corba d’infectats. Però com es viu la pandèmia del Covid-19 en altres punts d’Europa i el món? S’apliquen les mateixes restriccions? TarragonaDigital s’ha posat en contacte amb diverses persones del Camp de Tarragona que per motius laborals, d’oci o d’estudis viuen en països com ara Itàlia, Suïssa, Finlàndia o els Estats Units.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Itàlia és el país de la Unió Europea amb més casos d’infectats i morts per la pandèmia del coronavirus. Dia rere dia, augmenta el nombre de contagis en una situació que sembla no tenir aturador. Mar Garcia és una reusenca que viu a Messina, al sud del país, des del passat mes de setembre treballant com a professora d’anglès a una acadèmia de llengües. Tot i que el focus del virus està al nord assenyala que al sud «hi ha hagut més incertesa perquè com que no hi havia tants casos no sabien ben bé com actuar».
«A Itàlia ningú complia amb el confinament i per això s'ha estès tan ràpid»
«Aquí a Itàlia crec que han passat dues coses. Primer, els ha agafat d’imprevist perquè ningú s’ho esperava i no tenien els recursos suficients per fer front. En segon lloc, crec que la gent no s’ha pres seriosament el problema. Ningú complia amb les mesures de confinament i per això s’ha estès tan ràpid», manifesta la jove reusenca, que ara fa les classes de l'acadèmia mitjançant skype.
La Montse Gallego, de Valls, fa anys que viu a Suïssa i treballa en un hospital de Basilea. Assegura que allà la situació no és massa més bona que a Catalunya i, en aquest sentit, tot hi haver-hi menys casos, la proporció de persones infectades pel que fa a la demografia és molt similar a la de l’Estat Espanyol. La diferència rau en el fet que el govern suís va prendre mesures molt abans i es va donar molta més informació al personal sanitari per tal de conscienciar a la població.
A Suïssa, sense confinament però amb l'exèrcit
No obstant això, «hi ha altres decisions que s’han pres tard», lamenta. Pel que fa a les mesures de contenció, Suïssa va declarar una espècie d’Estat d’Excepció i s’han tancat les escoles, hi ha controls a les fronteres i tots els establiments que no són de primera necessitat no poden obrir. Als hospitals, per exemple, només atenen casos urgents. La Montse també concreta que s’ha mobilitzat l’exèrcit per garantir seguretat i reforçar el personal sanitari, però no hi ha ordres de confinament.
La vallenca afegeix que encara que pugui semblar que Suïssa és un país molt diferent del nostre, «fa dues setmanes, quan es va veure que el coronavirus era una amenaça real, van desaparèixer moltes mascaretes i sabó desinfectant del meu hospital, i això em va impressionar molt. Arran d’això, ara hi ha un control molt estricte sobre l’ús que fa el personal sanitari del material».
Una mica més lluny, a Polònia, s’hi troba la riudomenca Fiona Vives. El passat 29 de febrer va arribar a la ciutat de Rzeszów, al sud del país, com a estudiant d’Erasmus del grau d’Enginyeria en Disseny Industrial. Explica que, a causa del coronavirus, les universitats, els col·legis, els bars i restaurants i els centres comercials han tancat i que la gent pot sortir al carrer en grups reduïts de màxim 10 persones. En el seu cas, no ha arribat a fer cap classe presencial i lamenta que només rep informació d'un dels cinc professors que té.
Erasmus 'com a portadors del coronavirus'
A hores d’ara, alguns estudiants estrangers han decidit tornar a casa tot i que la majoria continuen a la residència. «L’opinió general és que ens volem quedar. Aquí estan portant millor la situació del coronavirus que a Espanya i tenim por d’infectar les nostres famílies perquè hauríem de passar per dos aeroports». Per una altra banda, denuncia que se senten una mica «apartats» perquè la gent de Polònia culpa als estudiants Erasmus com a portadors del coronavirus i assegura que la gent els mira malament quan estan al supermercat o parlen espanyol pel carrer.
En Pepo Escoda és un reusenc establert a Manchester, al Regne Unit, que treballa en una ONG d'àmbit internacional amb seu a la ciutat anglesa. Explica que la seva entitat ha estat de les primeres a aplicar el teletreball de manera proactiva i que a mesura que ha avançat la setmana s'hi han afegit altres empreses. Assenyala que comencen a escassejar alguns productes en moments puntuals als supermercats i que hi ha llocs on ja s'apliquen les distàncies de seguretat.
«Aquí no s'han pres mesures fins ara; la primera idea era 'deixem que el virus s'estengui, que així s'immunitza la població', i per tant, no hi ha hagut cap alteració de l'ordre habitual», relata. Almenys fins a dia d'avui, «tots els comerços són oberts, els transports funcionen amb normalitat, no s'han tancat fronteres, res de res».
El coronavirus als països nòrdics
Álvaro Ramos és un altre reusenc establert a l'estranger, en el seu cas a Estocolm, Suècia. El govern també ha optat per emetre recomanacions, però per limitar al mínim les restriccions o prohibicions. Fins aquesta setmana no s'ha pres la decisió de tancar escoles i universitats, i el primer que es va clausurar van ser els cinemes.
Els llocs de treball segueixen funcionant, tot i que s'hi han distribuït dispensadors de gel desinfectant. «S'han fet recomanacions per extremar les precaucions, com ara evitar les aglomeracions», explica Álvaro Ramos. «Amb la meva parella estem fent vida a casa i amb els amics hem decidit entre tots no quedar; ella ha viatjat a Espanya, i preferim evitar el risc de contagis encara que no sapiguem si ho tenim», aclareix.
Fer vida normal en temps de pandèmia
De fet, pel que han pogut detectar al seu entorn, «els suecs continuen fent vida normal, els dimarts nosaltres sempre anem a un bar on fan jocs de preguntes, i sempre està ple; aquest dimarts només vam faltar nosaltres». A Finlàndia, concretament a la ciutat de Tampere, hi viu l’altafullenca Júlia Vidal. Va arribar el passat 30 de desembre com a estudiant d’Erasmus del grau de Periodisme. Explica que les escoles i universitat estan tancades mentre que la resta d’establiments resten oberts.
«Està sent trist perquè la nostra residencia va buidant-se, tots ens coneixem, hem fet vincles molt bonics i d'un dia per l'altre la gent s'adona que ha de marxar i ningú ho pot controlar. Cada dia ens assabentem que algú nou marxa, i ens replantegem què hauríem de fer», explica. Ella ha decidit quedar-se donat que és un risc viatjar i moure’s per diferents aeroports.
«Aqui la gent és molt responsable amb les recomanacions que es fan. Fa més o menys un mes que tenim molts cartells de precaució a la universitat, gel desinfectant a tots els llocs, hi ha moltes piques per rentar-se les mans abans i després de menjar, fins i tot abans que això comencés».
La crisi del Covid-19 a Amèrica
Des de fa mesos, el vallenc Jaume Galofré ha fet un viatge per Amèrica Llatina, de nord a sud. En aquest temps, ha estat en diversos països com Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Paraguai, Brasil o Argentina. En aquest sentit, fa dues setmanes, va arribar a la Patagònia com a última destinació de la seva ruta. Assegura que tot i que a Europa la pandèmia cada cop ha anat a més, allà la situació és molt més lleu.
No obstant això, amb els primers casos, «de seguida les autoritats han pres mesures molt dràstiques que a Espanya i amb menys de cinquanta infectats, molts dels països que he anomenat ja han tancat fronteres i no deixen entrar cap estranger». A més, davant de les ordres de confinament que hi ha a dia d’avui, «la família que m’havia d’acollir en aquest últim tram no ho ha pogut fer, davant del perill de sanció a què s’exposen», afirma.
També explica que la situació d’allà és molt similar a la nostra: «només es pot circular pel carrer per anar a comprar, i als supermercats s’acumula molta cua i falten alguns aliments i productes de neteja». Davant d'aquesta situació està previst que en les pròximes hores en Jaume, si no es troba amb cap impediment, arribi a l'aeroport de Barcelona.
Qui també ha tornat a casa ha estat en Xavier Sandoica. Aquest jove tarragoní vivia a Greenville, a l’estat de Tenessee, gràcies a una beca de fútbol que també li permetia estudiar la carrera d’Sport Science. Ara ha tornat per por que el coronavirus es pugui escampar als Estats Units i amb la perillositat que això pot suposar en un país que no existeix la sanitat pública. Per aquest motiu, la seva família ha decidit que vingui a Catalunya per un futur continuar amb els seus estudis a Amèrica.