Existeix el perill de sofrir tsunamis al Mediterrani, la majoria d’ells són deguts a terratrèmols generats pel moviment de la placa Africana sota la Euroasiàtica. Segons els experts, el 10% dels tsunamis que es generen al món es produeixen al nostre mar i, de mitjana, un cop cada cent anys és de gran intensitat.
Per altra banda, afegiríem al tipus provocat pel col·lapse dels volcans, com existeix la possibilitat al Vesuvi a Nàpols, i especialment l'Etna a Sicília. Precisament, una investigació recent apuntava que un vessant de l'Etna llisca inevitablement cap al mar, el que podria causar una catàstrofe important a nivell regional. I ara s’afegeix l’amenaça del Stromboli, segons els resultats publicats per un grup d’investigació italià.
L’illa d’aquest volcà actiu al mar de Tirreno, va ser l’origen de tres grans tsunamis que van afectar greument el Mediterrani durant la Edat Mitjana. Un d’aquests va ser fins i tot presenciat pel poeta Francesco Petrarca. L’estudi informa que les catàstrofes marítimes van ser causades per esllavissades sobtades del vessant nord-oest de la muntanya. Un fet que podria tornar a succeir en el futur i significa que els volcans constitueixen un perill més important al Mediterrani del que pensàvem.
Els vulcanòlegs de la Universitat de Pisa han identificat l’origen dels tsunamis
A partir d’una carta d’un poeta medieval italià, Petrarca, que escrivia sobre una misteriosa i violenta tempesta marina que en 1343 va provocar una gran quantitat de víctimes i danys materials; un grup interdisciplinari de vulcanòlegs i arqueòlegs de Pisa, dirigits pel professor Mauro Rosi, van iniciar el 2016 les tasques d’excavació al Stromboli on van trobar uns dipòsits de sediments «sospitosos» que evidenciaven els desastres naturals.
Els tsunamis van assotar la costa de Campania entre el segle XIV i XV, tal com demostren les cròniques de l'època i el descobriment geològic. El principal dels tres desastres es va produir el 1343 i va provocar la destrucció dels ports de Nàpols (a 200 km al nord de Stromboli) i Amalfi.
L’anàlisi geològic i històric del vessant nord-oest del volcà permeten establir una estreta relació entre els dipòsits que evidencien esllavissades i els testimonis escrits que expliquen el ràpid abandonament de l’illa després dels tsunamis. A causa de la intensa activitat eruptiva de l’illa i els despreniments constants que van generar les onades del tsunami, la illa va ser abandonada completament des de mitjans del segle XIV fins a finals del s. XVII, l’última repoblació.
El Stromboli, un altre volcà susceptible a generar tsunamis
El professor Rosi declara que «aquest treball revela per primera vegada la capacitat del volcà per produir esdeveniments d'una mida molt més gran que els coneguts fins a la data de les cròniques dels últims dos segles». D’aquesta manera, es constata una nova font de perill al Mediterrani Occidental, després de les amenaces naturals del Vesuvi i l’Etna.
El professor Rosi adverteix que a l’actualitat podria desencadenar-se un tsunami similar al analitzat a l’estudi. El risc seria «molt alt», segons les classificacions dels experts, ja que les zones costaneres del mar Mediterrani estan molt densament poblades: 130 milions de persones viuen en pobles i ciutats avocades al mar. A més, una onada gegant recorreria una distància molt curta abans de fer impacte.
Segons l’investigador, l'actual pla d'emergència per tsunamis al Stromboli, les altres illes del mar de Tirreno i de les ciutats costaneres de la península itàlica és insuficient per un desastre natural com aquest. «Crec que els nostres descobriments fan necessari revisar el pla de prevenció de totes les costes del sud i oest de l’àrea geogràfica del volcà», afirma el vulcanòleg.