Vueling haurà de pagar 4.350 euros a una clienta que es va trencar el turmell a El Prat

 

Vueling ha estat condemnada a indemnitzar, pel jutjat mercantil número 7 de Barcelona, amb 4.350 euros a una passatgera que es va lesionar al turmell després de caure a l’Aeroport del Prat. L’incident va tenir lloc, segons es pot llegir a la sentència, l’11 d’agost de 2016 quan la dona havia volat a Barcelona procedent de Maó. La lesió es va produir quan l’afectada va caure en baixar de l’autobús que la traslladava a una de les terminals.  

 

Els serveis mèdics de l’aeroport va atendre allà mateix a la dona que, posteriorment, va ser transportada en ambulància a l’Hospital de Bellvitge. Un cop allà se li va diagnosticar una fractura al turmell dret. La passatgera va haver de ser operada per aquest motiu i va estar ingressada a l’hospital durant dos dies. Abans de recuperar-se de la lesió, va haver de fer 50 sessions de rehabilitació durant 145 dies en el que va estar de baixa mèdica.

Vueling és responsable com a transportista en cas de morts o lesions

En la seva resolució condemnatòria sobre aquest cas, la magistrada va estimar convenient basar-se en el conveni per la unificació certes regles pel transport aeri internacional, fet a Mont-real el 1999. Aquest recull un sistema de responsabilitat per a les companyies aèries en cas de mort o lesions corporals.

 

Dins de l’articulat d’aquest conveni es diu que el transportista és el responsable del dany que puguin patir els passatgers, sigui la mort o alguna lesió si «la raó de l’accident s’ha produït a bord de l’aeronau o durant qualsevol de les operacions d’embarcament o desembarcament».  Considera per tant, que l’afectada, quan es trobava a l’autobús de la terminal, encara estava desembarcant.   

La jutgessa dóna veracitat a la versió de l’afectada

La jutgessa també argumenta, segons ha informat la defensa de la dona, que Vueling, dins de la seva responsabilitat com a transportista, només ha de valorar quan es va produir la lesió sense que importi quin és l'abast d'aquesta. 

 

En aquest sentit, la magistrada defensa, que tot i que només representen la versió de la passatgera, no hi ha cap motiu per «dubtar de la veracitat» dels informes mèdics i que aquests «actuen com indicis que acrediten els fets, encara que no es tracti d'una prova directa sinó indiciària.»