Vueling ha estat condemnada a indemnitzar, pel jutjat mercantil número 7 de Barcelona, amb 4.350 euros a una passatgera que es va lesionar al turmell després de caure a l’Aeroport del Prat. L’incident va tenir lloc, segons es pot llegir a la sentència, l’11 d’agost de 2016 quan la dona havia volat a Barcelona procedent de Maó. La lesió es va produir quan l’afectada va caure en baixar de l’autobús que la traslladava a una de les terminals.
Els serveis mèdics de l’aeroport va atendre allà mateix a la dona que, posteriorment, va ser transportada en ambulància a l’Hospital de Bellvitge. Un cop allà se li va diagnosticar una fractura al turmell dret. La passatgera va haver de ser operada per aquest motiu i va estar ingressada a l’hospital durant dos dies. Abans de recuperar-se de la lesió, va haver de fer 50 sessions de rehabilitació durant 145 dies en el que va estar de baixa mèdica.
En la seva resolució condemnatòria sobre aquest cas, la magistrada va estimar convenient basar-se en el conveni per la unificació certes regles pel transport aeriinternacional, fet a Mont-real el 1999. Aquest recull un sistema de responsabilitat per a les companyies aèries en cas de mort o lesions corporals.
Dins de l’articulat d’aquest conveni es diu que el transportista és el responsable del dany que puguin patir els passatgers, sigui la mort o alguna lesió si «la raó de l’accident s’ha produït a bord de l’aeronau o durant qualsevol de les operacions d’embarcament o desembarcament». Considera per tant, que l’afectada, quan es trobava a l’autobús de la terminal, encara estava desembarcant.
La jutgessa també argumenta, segons ha informat la defensa de la dona, que Vueling, dins de la seva responsabilitat com a transportista, només ha de valorar quan es va produir la lesió sense que importi quin és l'abast d'aquesta.
En aquest sentit, la magistrada defensa, que tot i que només representen la versió de la passatgera, no hi ha cap motiu per «dubtar de la veracitat» dels informes mèdics i que aquests «actuen com indicis que acrediten els fets, encara que no es tracti d'una prova directa sinó indiciària.»
Més notícies: