12/01/2019 06:00h
Actualitzat a 12/01/2019 20:13h
Vuit agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra de la Regió de Tarragona treballen, des de fa dos anys, sense armilla antibales pròpia. Es tracta de treballadors que necessiten una armilla feta a mida que s'adapti a les característiques fisiològiques de cadascun. El Departament d'Interior defensa que «cap agent patrulla sense armilla perquè, si no en tenen, se'ls facilita una de la comissaria de la regió de la seva mida». El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL), però, subratlla que «aquestes armilles són de talla única i no compleixen amb els requisits de seguretat». A més, SAP-FEPOL recrimina que «ens trobem en una situació d'alerta antiterrorista de quatre sobre cinc i això no pot passar. El cos ARRO a Tarragona va actuar en situacions com els atemptats de Cambrils».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Vuit agents ARRO dels Mossos d'Esquadra de la Regió de Tarragona treballen, des de fa dos anys, sense una armilla antibales feta a mida. Durant tot aquest temps, han hagut de fer ús de les armilles que es troben en els vehicles policials i que són, segons el sindicat SAP-FEPOL, «antigues i de talla única».
«Això provoca que una companya que medeix 1,60 metres tingui una armilla que li arriba als genolls i que a un company de 2,00 metres li arribi pel melic», manifestava a TarragonaDigital el delegat d'Ordre Públic de SAP-FEPOL a la regió, Carles Peiruza. Les armilles de talla única «no compleixen amb els requisits de seguretat».
«Hem de recordar que Catalunya es troba, des de fa mesos, en un nivell d'alerta antiterrorista de 4 sobre 5. No pot ser que els agents no comptin amb una armilla antibales feta a mida que els protegeixi dels projectils», criticava Peiruza. Amb les armilles antigues i de talla única, les bales poden entrar per algun dels forats que queden al descobert.
Cal recordar que el cos ARRO dels Mossos d'Esquadra va ser el que va intervenir en l'atemptat terrorista de Cambrils el 17 d'agost de 2017, quan un vehicle planejava un atropellament massiu al passeig marítim de la població. El cos ARRO és l'encarregat d'actuar també en situacions d'ordre públic i de seguretat ciutadana. A Tarragona, compten amb aproximadament una vuitantena d'agents.
Des del sindicat SAP-FEPOL, reconeixen que la situació que es viu amb les armilles «no és habitual», però recalquen que «és un fet que només es dona a Tarragona perquè els ARRO de la regió és tractat com un cos de segona». «Existeix un greuge comparatiu amb les unitats que treballen a l'àrea metropolitana de Barcelona», critica Peiroza.
Segons el sindicat, els agents que treballen a la Regió de Tarragona compten amb material antic. Per exemple, «porten armilles antitrauma de fa trenta anys» o «no tenen protectors pels colzes». «Sempre que arriba material nou, l'envien a Barcelona», acabava dient Peiruza.
D'altra banda, una de les reivindicacions històriques del cos és la bonificació o compensació per la inexistència de garantia horària. Els agents ARRO no tenen un quadrant exacte on se'ls informa del seu horari laboral i, per aquest motiu, pateixen dificultats en la conciliació familiar i de treball.
