Després d'una tercera onada que va colpejar amb més força de l'esperat en algunes zones d'Espanya, el nostre país va viure aquest dimarts un punt d'inflexió. Per fi s'aconseguia superar una de les barreres estadístiques que marquen la bona evolució de la situació epidemiològica. S'aconseguia baixar d'una incidència acumulada de 250 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, la qual cosa seguint el pla estratègic de Sanitat, significava que de mitjana Espanya deixava d'estar en situació de risc extrem, després d'haver arribat a gairebé 900 casos el 27 de gener.
Però, malgrat aquesta dada positiva, això no comporta que tot el país hagi abandonat aquesta situació. I és que la incidència de 235 casos que comunicava ahir el ministeri és només una mitjana i per tant encara hi ha comunitats autònomes que no han aconseguit baixar a una situació de risc alt.
La realitat és que fins a 8 territoris es mantenen per sobre dels 250 casos. En concret són a més de les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla; Madrid, País Basc, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. En el cas de les dues primeres la seva situació és extremadament preocupant si ens fixem en les seves xifres, perquè Melilla està en 434 casos i Ceuta en 333. Encara que és cert que la seva evolució ha estat diferent. Melilla segueix amb un continu descens després de superar els 1.000 casos a principis de febrer, mentre que Ceuta havent arribat només als 600, manté una reducció més lenta.
A banda d'això, també continua sent la comunitat de Madrid. Amb la segona incidència més alta, 362, continua sent incapaç de descendir la seva incidència acumulada, que va arribar a superar els 1000 casos, a un ritme més alt, fins a un cert punt a causa de la flexibilització més gran de les restriccions durant aquestes setmanes.
D'altra banda, hi ha a comunitats com Astúries (251), Aragó (271) i País Basc (288), que malgrat no haver estat entre les més castigades en la tercera onada, amb incidències de fins a 600 o 700 casos, veuen com el seu descens està sent més lent que unes altres, encara que estan prop d'entrar en situació de risc alt. Andalusia (261) o Castella i Lleó (252) també podrien baixar a risc alt aquesta setmana, després d'haver fregat i superat els 1.000 casos, respectivament.
La situació oposada: Extremadura baixa dels 100 casos
En el costat contrari, es troba l'evolució més espectacular durant aquesta tercera onada que no és una altra que la d'Extremadura. Després d'haver estat entre les comunitats menys afectades tant en la primera com en la segona, en la tercera batia tots els seus rècords de casos i morts diaris, de números d'hospitalitzats i per descomptat d'incidència acumulada.
El pic màxim d'aquest valor se situaria en la comunitat extremenya en 1.467 casos el passat 21 de gener. Des de llavors, el descens ha estat meteòric i ahir se situava com la comunitat amb una incidència acumulada més baixa, sent l'única per sota dels 100 casos amb 96. Millora fins i tot als arxipèlags de Canàries i Balears que solen estar en el més baix de la llista i avui dia tenen 110 casos.
L'objectiu del govern continua sent arribar als 50 casos
Malgrat aquestes bones xifres, el govern continuava insistint que Espanya està lluny del seu objectiu. Fa setmanes que es repeteix que la xifra a aconseguir és la de 50 casos per cada 100.000, que marca el límit de risc baix, o fins i tot de 25, on per a l'executiu estarien en zona de 'nova normalitat'. En aquest sentit, la portaveu María Jesús Montero deixava clar que «fins que no arribem a xifres d'incidència per sota de 50 no podrem prendre mesures de relaxació» i demanava a les comunitats no fer una desescalada precipitada.