Fa tres mesos que els treballadors de l'atenció primària de la Xarxa Santa Tecla surten cada divendres a les 12 per manifestar-se. Es queixen de les condicions de treball que, segons diuen, els provoquen estrès i estan desmotivant al personal. Si res canvia, plantegen dur a terme mobilitzacions més grans i fins i tot podrien convocar una vaga. De què es queixen els treballadors? Analitzem el conflicte laboral amb els treballadors i l'empresa.
Conflicte laboral a la Xarxa Santa Tecla
La Xarxa té en tot el territori sis centres d'atenció primària (CAP): Santa Tecla Llevant (Tarragona), l'Arboç, Vendrell, Calafell, Vila-seca i Torredembarra. A més, compta amb diversos consultoris a les mateixes poblacions. Es tracta d'una fundació d'entitats públiques i privades, proveïdora de serveis sanitaris del CatSalut.
El conflicte laboral que pateixen els treballadors que treballen en aquests centres d'atenció primària comença amb l'inici de les retallades, el 2011, però s'aguditza el 2015 en lloc de millorar com a passat a altres centres. Segons expliquen els treballadors, el problema té dues cares: la falta de recursos i personal, i l'empitjorament dels salaris.
Falta de personal d’atenció primària a la xarxa Santa Tecla
El dèficit de personal, asseguren els treballadors, és una problemàtica que ve d'enrere. La idea és que les àrees d'atenció primària comptin amb un metge per cada 1.500 habitants de referència. Actualment a la Xarxa Santa Tecla, denuncien els treballadors consultats per aquest mitjà, la ràtio és de 2.000 o més. El mateix amb les infermeres. Segons dades calculades per la mateixa empresa, i facilitades pels treballadors a aquest mitjà, falten deu metges i deu infermeres per poder complir amb les ràtios.
La manca de treballadors provoca, per una banda sobrecarregament de feina als treballadors, i per altra, un allargament de les llistes d'espera. En el cas que un metge o infermera estigui de baixa, de vacances o absent, són la resta de treballadors els que s'han de fer càrrec de la seva agenda. Els ajustos que es duen a terme a l'estiu tampoc ajuden.
«L'atenció al pacient crònic s'ha paralitzat durant l'estiu perquè els infermers ens poguéssim dedicar 100% a l'atenció continuada (servei d'urgències dels centres de primària)», explica una infermera. Això fa que ara a la tardor s'hagin de programar totes les visites de cop i per tant hi hagi un sobrecarregament de feina. Els metges moltes vegades, també se senten pressionats a l'hora d'haver d'absentar-se per si no es troben bé, perquè saben que un altre company haurà de carregar amb la feina.
«Durant l'estiu fem torn de tarda, és cert que és voluntari, però ho fem perquè sabem que sinó, no podria anar ningú de vacances», explica una treballadora. A això se li suma la feina del dia a dia: consultes de set minuts per pacient, sense moments de descans, i jornades que acaben més tard del que tenen programat.
Els companys que es fan càrrec dels pacients d'altres companys que estan absents han d'acabar treballant més hores i amb llistes d'espera més llargues. De fet, segons els treballadors, un pacient pot tardar dues setmanes o més en ser rebut pel seu metge de capçalera, quan hauria de poder fer-ho en un màxim de tres dies. Així ho certifica, també, un treballador del departament administratiu d'un dels CAP, que és qui dóna hores. Segons explica, també hi ha falta de personal en aquest sector, un perfil que acaba rebent les queixes i la pressió dels pacients. «Em diuen que per què no contestem al telèfon, però no donem l'abast», assegura. I explica que hi ha dies que la cua dels pacients arriba al carrer.
A tot això se li suma la voluntat del Departament de Salut de potenciar la primària per alliberar l'atenció especialitzada amb nous projectes. Projectes als quals els treballadors s'hi sumen, diuen, però veuen impossible participar-hi si no se'ls descarrega de feina.
Les llistes d'espera a l'atenció especialitzada repercuteixen als centres de primària
La falta de personal es veu agreujada per una altra de les problemàtiques que més s'han patit aquests darrers anys: l'increment de temps d'espera i persones de les llistes d'espera de l'atenció especialitzada, per visitar l'especialista o per ser operat. Que un pacient hagi d'esperar un temps llarg per ser intervingut d'una patologia o per ser vist per un especialista pot suposar que hagi de visitar més vegades el metge de capçalera durant l'espera, per mals.
«La complexitat del que atenem és cada cop més alta, és més difícil. Les dificultats que tenen els pacients per veure a l'especialista les carreguem nosaltres», explica un metge d'un CAP de la Xarxa.
Els professionals asseguren que el personal està «molt cremat i cansat» i que «l'esgotament és crònic». Si això segueix així, diuen, d'alguna forma el servei es veurà afectat per aquesta situació, tot i que ells, asseguren, donen tot el que poden i més per mantenir els bons nivells de qualitat.
Caiguda dels salaris
L'altra demanda dels treballadors és la que té a veure amb la caiguda del sou brut anual. Segons expliquen, fins al 2015 cobraven part del sou, un 7%, a través d'objectius. És a dir, es pagava en funció d'uns objectius assolits per la feina feta. Asseguren que cada any es pagava el complement, fins i tot durant els pitjors anys de la crisi. A partir del 2015 i amb el canvi de conveni laboral, de la XHUP al Siscat, aquest complement es dóna si el centre tanca amb equilibri pressupostari.
Abans del 2015 la Xarxa, segons els treballadors, sempre tancava els exercicis a zero, és a dir, sense pèrdues. «Sorprenentment ara tenen problemes econòmics i no ens volen pagar el suplement», explica una treballadora. El 2016 només els van pagar una part d'aquest complement salarial i aquest any encara no han cobrat el de 2017. Només un petit percentatge. Segons diuen, l'empresa els diu que no poden pagar-los perquè no tenen equilibri pressupostari i no tenen diners.
La Xarxa assegura que està pressionant l’administració
L'empresa assegura que està al costat dels treballadors i que fa temps que informa l'administració pública, a Tarragona i Barcelona, que el Nord del Tarragonès i el Baix Penedès arrosseguen una manca de finançament. «Acompanyat del creixement demogràfic i l'impacte del turisme, provoca una forta pressió assistencial als centres de primària i, de retruc, als centres hospitalaris de referència».
Segons la Xarxa el passat 28 d'agost es va mantenir una reunió amb els responsables dels principals ajuntaments afectats, i aquests van decidir donar suport a les demandes dels treballadors i a les reivindicacions de la Xarxa. Però el finançament que percep aquesta empresa depenen, sobretot, del Departament de Salut. És per això que els treballadors exigeixen a la Xarxa que pressioni encara més al Departament i exigeixen que intentin fer un esforç per millorar-los la situació. Si no és així, no descarten convocar noves mobilitzacions i fins i tot una vaga.