El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre,Xavier Pallarès, ha respost les crítiques per l'eliminació dels punts de guaita contra els incendis forestals argumentant que la tasca dels vigilants no era prou efectiva i que, d'altra banda, la Generalitat ha ofert als afectats la possibilitat de contractar-los de forma permanent. La decisió, ha justificat, es basa en el contingut dels informes emesos pels Bombers i de Forestal Catalana. Pallarés ha negat que es destrueixin llocs de treball i ha explicat que, d'acord amb els sindicats, s'ha ofert els afectats a integrar-se a la plantilla del GEPIF, el cos del Departament d'Agricultura especialitzat en tasques de prevenció, per passar de treballar dels tres mesos actuals a tot l'any.
«L'any passat, dels 545 avisos els guaites només van alertar d'un incendi», ha adduït Pallarés, que en tot moment s'ha escudat el criteri «totalment tècnic» dels informes per justificar la supressió dels guaites. En aquest sentit, ha indicat que els Bombers haurien apostat per fer prevaldre els vols en helicòpter, com a mesura més efectiva en detriment de la vigilància directa per part dels guaites. També hauria pesat, en el cas de l'informe de Forestal Catalana, la necessitat d'efectuar inversions per millorar els actuals punts de guaita, en cas de mantenir-los, perquè actualment «no compleixen les condicions».
Actualment, les Terres de l'Ebre hi ha punts de guaita al cim de Caro, el Negrell i el Tossal d'en Grilló als Ports; a Punta Alta, a la serra de Pàndols; a Cerro Gordo, a la serra de Godall i a la Creu de Santos, a la serra de Cardó i la serra de Llaveria. La decisió de la Generalitat de substituir els nou guaites que vigilen des d'allí durant els mesos d'estiu per videocàmeres ha topat amb l'oposició dels quatre consells comarcals i diversos ajuntaments de les Terres de l'Ebre. Contràriament a l'opinió del delegat del Govern, aquesta setmana han fet públic un manifest reivindicant l'efectivitat d'aquest personal per detectar incendis i ajudar els equips d'extinció a arribar-hi de pressa.
Proposen que, en lloc de plantejar substituir els guaites per càmeres de vigilància, s'aposti per complementar la seva feina amb l'ajuda de les tecnologies. Segons el mateix manifest dels consells ebrenc, els llocs de treball actuals són especialment necessaris en una zona amb poca densitat de població i on la cobertura telefònica és deficitària, per la qual cosa les trucades als 112 no són una garantia per alertar dels incendis.
Pallarés, en canvi, ha negat que s'estiguin destruint llocs de treball. Ha recordat que els afectats tenen contractes fixes discontinus de tres mesos treballant per l'administració i que, segons un acord amb els sindicats, ara se'ls ha ofert feina durant tot l'any. Passarien a formar part com a funcionaris del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF), el cos del Departament d'Agricultura que es dedica a tasques de prevenció com neteges de bosc o obertura i manteniment de pistes i senderes.
«Preferim contractar-los dotze mesos en comptes de tres perquè faci prevenció», ha assegurat, més enllà que alguns puguin rebutjar l'oferta perquè només treballaven la temporada d'estiu i volen conservar altres ocupacions la resta de l'any. Segons ha apuntat, la contractació formal no s'ha pogut fer encara efectiva per la crisi del coronavirus però es formalitzarà pròximament amb la represa de tota l'activitat administrativa.