Lectura sobre la Guerra Civil Espanyola n’hi ha molta i de molt diversa, però segurament cap des del punt de vista que mostra el vendrellenc Youssef El Maimouni (Ksar el Kebir, 1981) al seu debut literari ‘Cuando los montes caminen’ (Roca Editorial). Un relat que explora el paper dels milers de marroquins que van lluitar al conflicte espanyol enrolats a les tropes franquistes.
La família del Maimouni va arribar al Vendrell quan ell només tenia un mes de vida, establint-se al nucli de Coma-ruga. A l’institut, el professor Josep Anton Ventura li va descobrir la literatura de Mohamed Xukri, que el va fer tornar a connectar amb les seves arrels. Ara, amb 39 anys acabats de complir, publica la seva primera novel·la —que formarà part d’una trilogia—, amb la qual aporta una visió del conflicte bèl·lic fins ara poc tractada. TarragonaDigital ha contactat amb l’escriptor vendrellenc per parlar del tema.
La influència de Mohamed Xukri
—La teva devia ser una de les primeres famílies del Marroc que va arribar al Vendrell, oi?
—Sí, el meu pare va ser un dels primers, ja que va venir per primer cop quan Franco encara vivia, però no li va agradar i va tornar al seu país. Després, quan ja estava casat amb ma mare i feia un mes que jo havia nascut, vam venir de nou, el mes de gener de 1982.
—Quan t’introdueixes en el món de la literatura?
—Quan estava a l’institut del Vendrell, amb el professor Josep Anton Ventura. Recordo que em va deixar un llibre de Mohamed Xukri, ‘El pa de cada dia’, on vaig descobrir un Marroc desconegut per a mi. A través de novel·les com aquesta i d'altres autors àrabs, vaig poder connectar amb les meves arrels.
—Quan vas començar a escriure ho vas fer ja en castellà? No et vas plantejar l’àrab o el català?
—Jo l’àrab el parlava a casa, però a Coma-ruga només érem dues famílies magrebines, i al carrer el que es parlava era el castellà. Aleshores, sempre m’he expressat millor en català i en castellà, perquè el meu àrab és molt domèstic. Quan vaig començar a escriure, a la universitat, ho vaig fer ja en castellà, tot i que he fet alguns intents en català i no ho descarto de cara al futur.
Una experiència reveladora
—Quin va ser el germen d’aquest llibre?
—Doncs en realitat va ser una experiència que vaig tenir quan era jove. Jo els estius treballava al Francàs fent diverses tasques de manteniment de jardins. Un veí ens va contractar a un amic meu i a mi, però mentre feia el treball, vaig veure que aquesta persona tenia un component racista molt gran. Jo era una cosa que no havia viscut mai amb aquesta intensitat, potser microracismes sí, però així no. Parlant amb ell vaig veure que ho tenia molt relacionat amb el paper que van desenvolupar molts magrebins a la Guerra Civil.
—Què és el que planteges amb el relat?
—He volgut tractar alguns assumptes que habitualment no es posen sobre la taula o passen més desapercebuts, i que poden ser l’origen dels problemes amb els joves no acompanyats o els microracismes. Crec que molts mites, històries de por i fòbies que hi ha al voltant dels marroquins vénen de la Guerra Civil. Perquè és cert que hi va haver mercenaris que van fer barbaritats, ja que se’ls va deixar que fessin el que volguessin, però molts altres simplement buscaven fugir de la fam i la misèria.
—Com ha estat la tasca de documentació?
—El relat és de ficció, a través d’un jove magrebí que s’enrola a l’exèrcit franquista i tot el que suposa per a ell l’experiència que viu a la Guerra Civil. És una novel·la d’aprenentatge, però també històrica, en la qual m’he basat en una àmplia documentació. He buscat en diaris de l’època i en llibres que tracten sobre el tema. El cert és que narrativa sobre la Guerra Civil explicada des d’aquest punt de vista no n’he trobat, ni aquí ni allí. Al meu poble, que estava en una zona espanyola, s’explicaven moltes històries de gent que va estar a la guerra, però és difícil trobar algú que en vulgui parlar en primera persona.
—És el primer llibre d’una trilogia. Creus que es podria traduir a l’àrab?
—Sí, ja estic acabant d’escriure la segona part. Traduir-la? Qui sap, de moment tot just acaba de sortir el primer volum i amb tot el tema de la pandèmia és complicat, però no es pot descartar.
