La història de la humanitat no s’entendria sense tenir en compte un dels esdeveniments més importants que es recorden les darreres dècades i que ho va canviar tot: l’arribada de l’home la Lluna el 20 de juliol de l’any 1969. Ara, 50 anys després, el món commemora el mig segle d’aquella gran fita que van protagonitzar els astronautes Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin, tres noms que ja són imprescindibles en els llibres d’història de les escoles de tot el planeta.
D’aquesta manera, aquest dissabte, 20 de juliol del 2019, se celebraran els 50 anys de la missió espacial més transcendental de tots els temps. L’arribada de l’home a la Lluna es va produir al vespre dels Estats Units d’aquell 20 de juliol de l’any 1969, però a Europa ja era de matinada i, tècnicament, aquella fita es va viure ja el dia 21. Milions de persones es van quedar despertes davant de les televisions esperant un dels moments més televisats i seguits per l’audiència de la història i que actualment compta amb moltes dades, anècdotes i, fins i tot, teories de conspiració.
La cursa espacial en plena guerra freda
L’obsessió per la cursa espacial va anar a més a mitjans del segle passat i, el llançament del primer satèl·lit artificial, Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va posar en alerta els Estats Units, que ho van interpretar com una amenaça militar i van fundar la NASA, l’agència espacial que tenia una missió principal: fer arribar l’home a la Lluna abans de l’any 1970.
Aquesta missió era considerada com un assumpte d’estat, ja que significava tot el prestigi del país nord-americà davant de l’amenaça de la Unió Soviètica, cada cop més forta i amb propòsits especials molt ambiciosos. Després d’invertir milers de milions de dòlars i de fer diverses missions de prova del programa Apol·lo, el somni es va complir i el 16 de juliol del mateix any va enlairar-se el coet Saturn V per portar a l’espai la nau Apol·lo 11 amb els tres astronautes al seu interior, que van trepitjar la superfície lunar 5 dies després.
«Un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat»
Segurament, el que molts recorden d’aquella fita històrica, l’hagin viscut o no, és la mítica frase «un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat» que va pronunciar Neil Armstrong només trepitjar la Lluna, convertint-se en la primera persona de la història en fer-ho. Armstrong era un civil, ja que els Estats Units volia desmilitaritzar aquella fita històrica, conscients que tot el món, incloent la Unió Soviètica, estaria pendent d’aquell moment.
De caràcter tímid i veterà de la guerra de Corea, Armstrong era el perfil perfecte del nord-americà de peu de carrer, tot i que tenia el títol d’Enginyeria Aeronàutica i sabia pilotar avions. La seva modèstia el va fer encara més llegenda, ja que va esquivar fora reconeixements i, un cop va tornar a la Terra, va abandonar la NASA per tornar a donar classes universitàries a Ohio.
Per la seva banda, Buzz Aldrin era el principal candidat per trepitjar primer la Lluna, ja que era un doctorat en Astronàutica, va pilotar avions a la guerra de Corea i col·laborava amb el projecte Gemini 12. No obstant, el seu caràcter i els antecedents de depressió i alcoholisme van fer que la NASA atorgués finalment aquest mèrit a Armstrong, tot i que Aldrin va pilotar el mòdul lunar.
Per la seva banda, Collins va conduir el mòdul de comandament Columbia. Gairebé escollit per casualitat, l’astronauta era claustrofòbic i va haver de quedar-se unes 24 hores sol en aquella nau mentre els seus companys exploraven el satèl·lit. No va arribar a trepitjar mai la Lluna i la seva gran por era que la missió fracassés i que hagués de tornar sol a la Terra.
El primer esdeveniment mediàtic de la història
Aquell 20 de juliol del 1969, tothom estava pendent del cel i de la televisió. Els moments de tensió al centre de control de la NASA al Cap Canaveral es van trencar quan Armstrong va comunicar «Aquí Tranquility Base. L’Eagle ha aterrat». En aquell precís moment, i abans que l’astronauta fes la primera passa de la història a la Lluna, Estats Units ja sabia que la missió seria un èxit i era conscient de la gran repercussió mundial que tindria la gran fita.
I és que els experts van preparar l’esdeveniment per ser televisat en directe i mostrar al món aquell gran moment, convertint-se en el primer gran espectacle mediàtic de masses de la història. Es calcula que prop de 530 milions d’espectadors van seguir en directe per televisió a tot el món l’arribada de l’home a la Lluna.
I què ens queda d’aquell històric moment? Les fotos i vídeos que els dos astronautes van fer a la superfície lunar amb les càmeres que duien al damunt. La bossa amb deixalles que Armstrong va deixar al costat del mòdul, la petjada de l’home a la Lluna, la foto d’Aldrin amb Armstrong i la Terra reflectits al casc de l’astronauta o la bandera dels Estats Units recta clavada a la Lluna són les fotografies més recordades i que van obrir les portades dels diaris de tot el món.
Concretament, més enllà de l’aterratge i enlairament de la nau, els dos astronautes van estar poca estona a la superfície de la Lluna. Armstrong hi va ser només dues hores i 17 minuts, mentre que Aldrin 1 hora i 49 minuts. Durant aquest temps, els dos homes van recopilar roques lunars analitzar-les a la Terra, van instal·lar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre el nostre planeta i el satèl·lit i van deixar un sismògraf per mesurar moviments sísmics.
Teories de la conspiració: va arribar realment l’home a la Lluna?
Des d’aquell precís moment fins als nostres dies, han estat molts els que han posat en dubte que l’home arribés realment a la Lluna. El fet que la bandera onegés a la Lluna sense gravetat ni aire o que les ombres divergissin quan, en principi, només hi havia una font de llum, el Sol, han fomentat les teories de la conspiració que posen en seriós dubte que aquesta fita fos real i que tot fos un muntatge.
Altres motius que porten molta gent a pensar així és que la tecnologia de la nau que va portar els astronautes fins a l’espai era més baixa que la d’un ‘smartphone’ actualment, cosa que mostra la deficiència tecnològica dels aparells, mentre que la guerra freda entre Rússia i els Estats Units i l’obsessió per encapçalar la cursa espacial podrien haver portat els americans a fer ‘el que fos’ per demostrar que s’arribava a la Lluna, inclús enganyar.
Tot plegat, però, tan sols són teories. Oficialment, el cert és que aquell 20 de juliol del 1969 va ser històric i un gran moment per a la humanitat, que trepitjava una altra superfície que no era la Terra. Després d’aquell moment, sis naus més de l’Apol·lo van arribar a la Lluna durant els anys 70 i un total de 12 astronautes van trepitjar la seva superfície. L’última missió va ser la de l’Apol·lo 17.