Imatge d'unes roques glaçades amb les onades a la Costa Brava

L’hivern en què Catalunya es va congelar més que mai: 65 anys de la pitjor onada de fred

L'onada de fred va durar pràcticament tot el mes de febrer i la gran majoria de temperatures mínimes històriques registrades a Catalunya fins a dia d'avui són d'aquell episodi

Per aquestes dates ara fa tot just  65 anys, el panorama meteorològic era ben diferent i és que gran part de Catalunya es trobava sotmesa sota una  onada de fred siberiana que acabaria sent insòlita  i la més forta  de tot el segle XX i també de tot el segle XXI fins a l'actualitat. L'episodi en si va començar el dia 2 de febrer de  l'any 1956,  quan una potentíssima irrupció d'aire fred provinent de Sibèria viatjava directament transportada fins a Catalunya a través d'un corrent de vents  molt potents de  nord-est  provinents directament de Rússia. Aquesta situació va ser afavorida per un anticicló  ferm a Escandinàvia i, d'altra banda, una profunda borrasca formada al mig del Mediterrani. Per tant, entre aquests dos centres d'acció, es generava aquesta cinta transportadora de vents gèlids provinents directament de Rússia fins a Catalunya. Era una situació de llibre, el que s'anomena popularment una 'siberiana'.

Onada de fred insòlita i persistent

Aquest escenari meteorològic explicat breument, es va mantenir pràcticament tot el mes de febrer, amb petites variacions. Aquest fet va provocar que no només fos una primera glopada d'aire molt fred  i acompanyada de  ventades  molt  fortes, sinó que l'entrada siberiana a mesura que avançaven els dies seguia afectant-nos de ple i, a més, cap a mitjans de mes, va entrar una segona glopada encara més freda provinent del nord d'Europa. A diferència de la primera, aquesta segona va entrar menys ventada i això va fer que les temperatures  nocturnes poguessin baixar  més amb glaçades  que van ser generals a tot Catalunya  amb valors d'escàndol  mai més assolits des de llavors.

Registres històrics escandalosos

A continuació, us deixem un resum de les temperatures mínimes  que es van assolir al llarg d'aquest episodi  i que en una gran majoria de casos, no s'han superat mai més. Segurament conegut per molts, en un punt concret del Pirineu occidental, a l'Estany Gento, situat a 2.142 metres, es van assolir els  -32ºC de  temperatura mínima, convertint-se en el valor oficialmés baix  mai registrat  a tota la península Ibèrica. 

  • -32ºC a l'Estany Gento (Pallars Sobirà)
  • -26ºC al Port de la Bonaigua
  • -24ºC a la Vall de Núria
  • -21ºC a La Molina
  • -20ºC a Vielha i al Turó de l'Home
  • -18ºC a Esterri d'Àneu
  • -17ºC a Sant Julià de Vilatorta
  • -16ºC a Oliana
  • -15ºC a Begues, Moià, Hostalric o Solsona
  • -14ºC a Olot
  • -13ºC a Llinars del Vallès, Vic, Sant Celoni, Balaguer i Caldes de Montbui
  • -11ºC a Girona i Granollers
  • -10ºC a Igualada, Lleida, Vilafranca del Penedès, a Barcelona (Observatori Fabra) o Reus
  • -9,5ºC a Begur
  • -9ºC a Figueres
  • -8ºC a Mora d'Ebre, Cambrils o a Roquetes (Observatori de l'Ebre)
  • -7ºC a Mataró, Calella, el Prat de Llobregat o Barcelona (Gràcia).

La part negativa de la siberiana

Els danys  van ser majúsculs  principalment als campslitorals  i de l'interior on oliveres  i garroferes  de l’Empordà, les Terres de Ponent i de l’Ebre van quedar completament abatudes per les glaçades insòlites. La majoria de fruiters, cítrics, ametllers i avellaners van patir danysirreversibles. Al Maresme, el cultiu de flors i plantes de decoració va tenir pèrdues  generals. Al nord-est del país es va observar la mort  de tords  i merles  per congelació, però també per set, ja que  l’aigua superficial  estava glaçada.

El fred  va gelar nombroses canonades d’aigua, que van rebentar deixant sense subministrament un gran nombre de llars i fàbriques. També van congelar-se fonts, dipòsits, estanys i rierols. A diverses platges del país els esquitxos de les onades  es glaçaven damunt de la sorra. Aquest fenomen actualment és molt poc habitual, però ja havia passat als hiverns  de 1891, 1893 i 1905. La majoria de rius i rieres de la meitat nord del país van gelar-se completament. Per exemple, el Cardener i el Llobregat (curs alt i mitjà), així com les ribes de l’Ebre.  L’onada de fred del febrer  de 1956  va deixar un record inesborrable a tot el país.

Europa 'siberianitzada'

El fred encara va ser més intens i durador a tot Europa. A tall d'exemple, a la ciutat de París, es va glaçar  absolutament tot i es podia travessar  el Sena  per sobre del gel. Gairebé tots els rius  del centre i nord  d'Europa  van  congelar-se  i per molts d’ells es podia caminar per sobre de la seva superfície glaçada. A Londres també va arribar a gelar-se  el Tàmesi  i fins i tot, les onades  es glaçaven  a les platges  del Mar del Nord.