Aniversari històric: 10 anys de la gran nevada del 8-M, la més important del segle a Catalunya

La nevada va arribar a nivell de mar i va afectar principalment les comarques de Girona, Barcelona i est de Lleida, mentre que el sud de Tarragona va quedar al marge
Nevada del 8 de març de 2010 a la Ronda de Dalt de Barcelona a les 17:00h | Twitter

 

Aquest diumenge 8 de març de 2020, es compleix una dècada i el desè aniversari de la gran i històrica nevada, la més abundant del S.XXI, que va afectar gran part de Catalunya. Les comarques de Barcelona i Girona van quedar completament sepultades sota la neu amb greus problemes de mobilitat, falta de subministrament elèctric i comunicacions a causa de la gran quantitat de neu acumulada fins a nivell de mar.

 

A continuació, us adjuntem el mapa d'acumulació de neu que es va registrar, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya:

 

Mapa del Servei Meteorològic de Catalunya de l'acumulació de neu de l'episodi del 8 de març de 2010 | Meteocat

 

Situació meteorològica i conseqüències

Tot plegat va ser causat per la combinació d'una irrupció d'aire fred molt potent del centre d'Europa amb una petita borrasca que es va formar davant la costa catalana impulsant vents de llevant. Aquest còctel va originar una de les nevades (en alguns casos amb tempesta, és a dir, amb llamps i trons) més importants dels darrers anys pel que fa a gruixos i a extensió geogràfica afectada i, la més destacable del S.XXI fins al moment.

 

La neu va caure amb abundància especialment a les comarques gironines i barcelonines, però també a l’est de les lleidatanes i nord de les tarragonines. Va arribar fins i tot al litoral, agafant a terra des de les mateixes platges de l'Empordà fins al Baix Llobregat, pràcticament sense excepcions. Del Garraf cap al sud, la neu no va arribar a la línia de la costa. A l’àmbit de tot Catalunya, la nevada va ser comparable a la del 30 de gener de 1986 i a la del 14 de desembre de 2001, i va ser clarament superior a la de l’1 de març de 1993 i a la del 27 de gener de 2006.

 

A Barcelona, la nevada va arribar amb abundància, fins i tot al centre de la ciutat i a les platges. Va ser molt similar a la del gener de 1985 i clarament superior a la del novembre de 1999. A la ciutat, es van mesurar entre 2 i 3 cm a la zona baixa i a les platges, fins a més de 15 cm a la part alta de la ciutat. A l’Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar pràcticament 20 cm de neu, quantitat comparable, pel que fa a un mes de març, amb les de l’1 de març de 1993 (20 cm) i la del 8 de març de 1964 (18 cm), però inferior a la del 30 de gener de 1986, d’entre 20 i 30 cm, o a la del 15 de desembre de 2001, de 25 cm.

 

Tot i que pot semblar que el mes de març és tard per tenir episodis de neu importants, és habitual que al final de l’hivern, quan l’atmosfera comença a tenir més energia, les nevades poden ser més intenses. Així doncs, els gruixos de neu d'aquesta nevada pel que fa a tot el territori català, varen ser els següents: 

 

  • 75 cm a Espinavell
  • 70 cm a Rupit i Pruït
  • 65 cm a Sant Hilari Sacalm
  • 63 cm a Espinelves
  • 59 cm a Sant Feliu de Pallarols
  • 56 cm a Cantonigròs
  • 52 cm a Collsuspina
  • 50 cm a Olot, Vacarisses i La Vajol
  • 45 cm a Llagostera, Bagà i Verges
  • 40 cm a La Bisbal d'Empordà, Maçanet de la Selva i Cardona
  • 38 cm a La Torre de Claramunt i Berga
  • 36 cm a Cervera
  • 35 cm a Corbera de Llobregat
  • 30 cm a Vic
  • 25 cm a Collbató i Fornells de la Selva
  • 26 cm a Tàrrega
  • 23 cm a Manresa i Calonge
  • 20 cm a Igualada i a l'Observatori Fabra (Barcelona)
  • 18 cm a Sant Feliu de Codines i Girona
  • 15 cm a Cornudella de Montsant 
  • 12 cm a Barcelona (Gràcia)
  • 10 cm a Badalona 
  • 8 cm a Barcelona (Sant Andreu)

 

Problemàtica i conseqüències de la gran nevada

Una de les característiques d’aquesta nevada, que també es va produir en la del 30 de gener de 1986, ha estat la conjunció d'una neu molt humida i fortes ventades, circumstàncies que es van produir simultàniament a les comarques gironines. La neu humida té més facilitat per enganxar-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i pot acumular gran pes. D’aquesta manera la neu humida acaba produint més destrosses que si fos neu pols seca. Aquest fet va ser el causant què hi hagués tants desperfectes a les comarques de Girona.

 

A l'àrea metropolitana de Barcelona es va suspendre el pas de totes les línies d'autobusos, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat; el metro va funcionar excepcionalment les 24 hores. Les conseqüències polítiques van ser responsabilitzar al govern de la Generalitat d'improvisació davant les dificultats. Però les pitjors conseqüències, les van patir a les comarques gironines.

 

A les comarques gironines, la neu va sepultar l'autopista AP-7 a la Jonquera, fent que quedessin atrapats més de 500 cotxes. D'altra banda, 10.000 camions van haver de fer nit en diferents àrees de servei de Catalunya. Més de 100 carreteres, incloses artèries principals de la ciutat de Girona i Barcelona, era obligatòria la (poca circulació que es podia fer) amb cadenes.

 

A més, més de 200.000 abonats es van quedar sense llum als habitatges durant dies i/o setmanes en pràcticament tots els pobles de la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany i el Baix Empordà, inclosa la ciutat de Girona, a causa que les torres d'alta tensió van caure pel pes de l'acumulació de neu.

 

L'aeroport de Girona també va tancar les seves instal.lacions durant dos dies i es van veure més de 20 vols cancel.lats. El govern espanyol es va veure obligat a enviar camions militars a les comarques gironines per ajudar a netejar les vies i subministrar generadors elèctrics als centres dels nuclis urbans, que no van acabar de recuperar l'electricitat, en alguns municipis, fins a finals de març.

 

Finalment, us deixem amb un recull d'imatges d'aquell dia que s'han compartit a les xarxes socials:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més notícies de la categoria Méteo