Segons l'informe que ha elaborat el Servei Meteorològic de Catalunya, l’any pluviomètric 2019-2020 ha estat plujós de forma general, i molt plujós o extraordinàriament plujós en algunes zones des de setembre de 2019 a l'agost 2020. La precipitació anual registrada a Catalunya ha acumulat quantitats d’entre uns 400 litres/m² a la Ribera d’Ebre i al Segrià, i fins a més de 1800 litres/m² a la zona dels Ports i punts de l’alta muntanya del Pallars. Els totals han superat els 850 litres/m² gairebé a un 60% del territori, i en un 40% s’hi ha superat els 1000 litres/m².
Any molt plujós a pràcticament tot Catalunya
Tot el país ha superat els respectius valors de la mitjana climàtica del període 1961-1990, i només ho ha fet de forma molt modesta a zones de la Val d’Aran, Alt Urgell, Cerdanya, Garrotxa, Alt Empordà i Penedès on es pot parlar d’un anypluviomètric amb trets de normalitat. A una gran part del país aquesta ha quedat superada amb més d’un 20% assolint a més de la meitat del territori quantitats acumulades de precipitació que suposen entre un 130% i un 170% respecte de la mitjana. Cal destacar també que a un 15% del territori s’hi ha superat el 150%, arribant a doblar el valor de la mitjana a punts de l’àrea dels Ports, acumulant pràcticament 1.850 litres/m².
El superàvit més gran, amb totals de precipitació que suposen més del 170% respecte dels valorsmitjans del període 1961-1990 s’ha donat a zones de l’extrem sud, sobretot del Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, encara que també a zones del Priorat, Barcelonès, Maresme i Gironès. En termes de conques hidrogràfiques, l’anypluviomètric 2019-2020 es pot considerar com a plujós o molt plujós gairebé a totes, encara que amb molta moderació a les conques de la Garona, capçalera de la Noguera Pallaresa, i trams de la conques del Francolí, Foix, Muga i Fluvià.
L’any pluviomètric 2019-2020, a prop de rècords
A les dues sèriesclimàtiques disponibles amb més de 100 anys d’història, l’any pluviomètric 2019-2020 ha estat d’entre els nou més plujosos de les respectives sèries; l’Observatori Fabra, amb 859,2 litres/m², se situa com a 7è més plujós dels seus 107 anys de sèrie, i l’Observatoride l’Ebre amb 756,6 litres/m² ha registrat el 9è més plujós dels seus 113 anys.
L’any 2019-2020 se situa entre els 5 més plujosos, essent el més plujós a punts del Montsià, Ribera d’Ebre i Baix Ebre, a zones litorals de la meitat sud, de la serra litoral i de la depressió Prelitoral des del Penedès fins al Baix Empordà, així com també en zones d’Osona i del Pla d’Urgell, o també en algunes valls del Ripollès i Solsonès.
Episodis de pluja insòlits
L’any pluviomètric es va iniciar amb una tardor del 2019 molt plujosa en determinats indrets de Ponent, del prelitoral Sud i del Prepirineu oriental, de les més plujoses de les darreres dècades, amb una contribució clara del mes d’octubre amb un temporal excepcional en els dies 22 i 23. Va donar continuïtat l’hivern 2019-2020, inusualment plujós. Cal recordar el desembre del 2019, el més plujós des del 2000, i sobretot el mes de gener del 2020 amb un superàvit de precipitació inèdit, el més plujós de les últimes dècades com a mínim des del 1996, en el qual una llevantadaexcepcional dels dies 19 a 23 coneguda amb el nom de Glòria va deixar quantitats de fins a més de 400 litres/m² en tot l’episodi.
La primavera plujosa també va ser excepcional a sectors del litoral, prelitoral i serà recordada pels registres inèdits de precipitació de l’abril que van representar rècords a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra. Finalment, durant l’estiu, el mes de juny va ser inusualment plujós, en general el més plujós des de 1997, i s’hi va afegir precipitacióabundant durant el juliol i l’agost en àmplies àrees, resultant un estiu plujós a gran part del nord-est on s’hi ha donat rècords com a mínim des de 1950.
Més nevades al vessant sud que al nord del Pirineu
L'any 2019-2020 no ha estat un any globalment ni dels més ni dels menys nivosos. Al vessant nord sí que ha estat un any més aviat escàs de neu, mentre que el vessant sud i al Prepirineu s’ha donat algun superàvit provocat pel temporal Glòria i depenent molt de la cota d’orientació. En general només s’han sobrepassat els 150cm de gruix mitjà diari en algun moment al sector oriental.
La contribució de neu més destacada de l’any va ser causada entre els dies 19 i 23 de gener quan el temporal de llevant excepcional 'Glòria' va acumular fins a 150 cm de neu nova als cims del Pirineu oriental. Va ser al llarg d’aquest episodi que es van produir algunes nevades en altres sectors del país fora del Pirineu, amb una cota de neu molt variable i també va deixar neu a cotes baixes del sud de Catalunya, sobretot a les Terres de l'Ebre i a les comarques de Girona i Barcelona per sobre dels 300 metres.