El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant a poc a poc dels greus estralls provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, així com un tràgic balanç de 6 morts. El País Valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sens dubte, les zones més afectades per un temporal històric.
Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de dics de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels aiguats, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 pèrits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres sota l’aigua, les proteccions dels rius han quedat malmeses i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.
Y aquí las mayores acumulaciones en 1 h y en 10 min registradas en la misma red estaciones principales y automáticas de #AEMET. Datos PROVISIONALES. pic.twitter.com/RfqXcXkPeU
— AEMET (@AEMET_Esp) September 16, 2019
I és que costa tornar a la normalitat després d’uns aiguats torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentre que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.
Les pitjors inundacions en més de 30 anys
Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² a l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en aquest observatori que va entrar en funcionament l’any 1968. També a Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels darrers 35 anys.
Altres dades històriques són els prop de 500 litres que es van acumular en 48 hores a Beniarrés (Alacant), 425,4 a Oriola (Alacant) i els 339,2 litres a Ontinyent (València). Aemet destaca a més que a San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la meitat del que plou en un any en aquesta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres de dijous a Oriola, quan la seva mitjana anual és de 280. Els registres de pluja a Ontinyent de dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.
El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur pel davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura a molts punts però principalment al seu pas per Oriola i a poblacions de Múrcia, i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de 6 persones a Alacant, Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandès a Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades a l’aigua.
¡Devastador! Ayer (13/09/2019) por la tarde, entorno de la CV-930, más conocida como vía rápida de acceso a #Orihuela (#Alicante) desde la Autovía A-7. La Rambla de #Abanilla - #Benferri se ha llevado todo por delante. @tiempobrasero@severeweatherEU. Vídeo: Carlos Hernán. pic.twitter.com/ASbsZKsTzH
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019
¡Desastre total! Esta tarde (15/09/2019), achicando agua de las casas en #Benferri (#Alicante). Muchas pérdidas materiales. Vídeo: Fernando Zerón. pic.twitter.com/xSMis0kz52
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 15, 2019
¡Todo arrasado! Veredas y caminos entre #ElEscorratel (pedanía de #Orihuela) y #Redován (#Alicante). @avamet@severeweatherEU. Vídeo: Victoria Soriano. pic.twitter.com/RXFycHWtwc
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019
¡Está todo inundado! Esta tarde (14/09/2019), vistas de #Orihuela (#Alicante) y #VegaBaja del Segura desde el Cabezo de Hurchillo. El Reguerón está subiendo de caudal en las últimas horas. Imágenes: Pablo M. Martínez. pic.twitter.com/GEaW1xNach
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019
¡Tremendo! Esta mañana (15/09/2019), vistas aéreas de la huerta y polideportivo de #Bigastro (#Alicante). Imágenes: @ayto_bigastro. pic.twitter.com/srH6ZmHEGr
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 15, 2019
¡Histórico! Esta mañana (14/09/2019), vistas aéreas del municipio de #Almoradí (#Alicante). @chsriosegura@aquilatierratve@avamet@AEMET_Esp. Vídeo: Karin CP. pic.twitter.com/yuszkE4dI8
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019
¡Reflejos de una catástrofe! Costará mucho reponerse. Esta tarde (14/09/2019), vistas de #Orihuela (#Alicante) y la #VegaBaja del Segura, con una gran extensión de territorio bajo el agua. Imágenes: @ruiz63. pic.twitter.com/bNJpIM7f6R
— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019
Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?
Experts en climatologia de l’Aemet al País Valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que a la zona del Baix Segura, a Alacant, probablement estem parlant dels aiguats més catastròfics dels darrers 140 anys, i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentre que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.
Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari 'Ara', des de la darrera gran inundació del Segura l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d'augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent de la zona hagi patit les conseqüències dels aiguats.
L'especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d'alt risc d'inundació. A més, Olcina explica que «en l'àmbit local no existeix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc, i cal un control més ferm dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per contenir l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan aquesta s’evacua, baixa amb més energia i la seva capacitat destructiva és més gran.
En aquest sentit, els experts asseguren que si es respectessin els esculls naturals per frenar i canalitzar l’aigua, com ara la vegetació als rius o els forats a les lleres, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home al territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una barreja explosiva davant d’uns aiguats torrencials tan extraordinaris com aquests.